Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
protal·lus
Botànica
Gametòfit dels pteridòfits i de les gimnospermes.
Els protallus són petits i tallosos, i duen els anteridis i els arquegonis
pteridòfits
Botànica
Divisió de plantes cormofítiques i arquegoniades que presenten alternança de generacions, amb predomini de la fase diploide.
El gametòfit haploide, o protallus , és petit, tallós i de vida curta En els protallus apareixen els anteridis i els arquegonis La fecundació necessita encara de l’aigua Del zigot es forma l' esporòfit diploide , normalment amb arrel, tija i fulles El creixement és dut a terme per cèllules apicals Els feixos conductors es componen de xilema, amb traqueides, i de floema L’epidermis és revestida d’una cutícula, i les seves cèllules tenen cloroplasts Els esporangis sovint són epifilles i es troben en certes fulles esporofilles , idèntiques o més simples que les fulles normals tropofilles Un…
salviniàcies
Botànica
Família d’hidropteridals constituïda per plantes herbàcies, dulciaqüícoles i flotants.
Són pteridòfits heterosporis, amb esporangis pediculats, de parets primes i sense anell, situats dins receptacles anomenats esporocarps Els microsporangis contenen 64 micròspores, les quals originen protallus masculins Els megasporangis contenen una sola megàspora desenvolupada, que dóna lloc a un protallus femení N'hi ha restes fòssils des del Cretaci Comprèn només unes 18 espècies i dos gèneres l' azolla , i la salvínia
selaginel·làcies
Botànica
Família de selaginel·lals integrada per plantes herbàcies, de tiges decumbents o dretes, de fulles petites, disposades en hèlix o en rengles, i proveïdes d’un apèndix, membranós i caduc, denominat lígula.
Presenten sovint branques radiciformes anomenades rizòfors Són heterospòries i els esporangis són agrupats en estròbils terminals, però amb els microsporangis separats dels megasporangis Les micròspores germinen dins el microsporangi i originen protallus masculins molt reduïts Els protallus femenins, originats per les megàspores, formen uns quants arquegonis, però només se'n desenvolupa un Comprèn unes 700 espècies, del gènere selaginella , la majoria pròpies de les zones càlides
licopodials
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que aparegué durant el Silurià, però que actualment resta reduït a la família de les licopodiàcies.
Són plantes herbàcies o sufruticoses, de branques allargades i de fulles petites no ligulades, homospòriques, amb els esporangis situats a l’axilla de les fulles, les quals són agrupades en espigues, i de protallus subterrani, sapròfit o micorrízic
ofioglossàcies
Botànica
Família d’ofioglossals integrada per falgueres de rizoma curt, carnós i sense esquames, i de fulles consistents en una làmina estèril i en una part fèrtil espiciforme o paniculiforme.
Presenten isospòria i tenen els esporangis sèssils, grossos, de parets gruixudes i sense anell Els protallus són subterranis, tuberosos, saprofítics i micorrízics Les espècies més comunes són la llunària Botrychium lunaria i la llengua de serp o llança de Crist Ophioglossum vulgatum
psilotals
Botànica
Ordre de psilofitòpsids integrat per plantes herbàcies perennes, arrizes, de rizomes amb rizoides, de tiges dretes i dicòtomes, i de fulles petites, esquamiformes, disposades helicoïdalment.
Els esporangis, de paret gruixuda i sense tapet, són reunits en sinangis trímers El protallus és subterrani i micorrízic, irregularment cilíndric i dicòtom, i té anteridis i arquegonis Comprèn únicament dos gèneres Psilotum i Tmesipteris i quatre espècies, pròpies de països càlids i humits
filicòpsids
Botànica
Classe de pteridòfits caracteritzada pel gran desenvolupament de les fulles, en comparació amb el de la tija, i per la prefoliació circinada.
Els esporofilles poden ésser iguals que les fulles estèrils o diferents Els protallus, que corresponen als gametòfits, són petits i cordiformes i duen a la cara inferior els arquegonis i els anteridis Consta de les subclasses de les eusporangiades, de les leptosporangiades i de les primofilicines
sac embrional
Botànica
En les angiospermes, corpuscle de figura el·lipsoidal situat a l’interior de la nucel·la.
Primerament consta d’una sola cèllula, la qual es divideix tres vegades i origina vuit enèrgides Correspon al gametòfit femení i és homòleg successivament de la macròspora i del protallus dels pteridòfits heterosporis A l’extrem més pròxim al micròpil es troba l' ovocèllula , acompanyada de dues sinèrgides a l’extrem oposat es troben tres antípodes , i a la part central hi ha dos nuclis polars , que posteriorment s’uneixen en un nucli secundari
Els pteridòfits: falgueres
Adaptació al medi terrestre les plantes vasculars Origen i desenvolupament de les plantes al llarg dels diversos períodes geològics El gruix de les corresponents línies expressa la importància quantitativa del grup, i la llargada el seu període de presència sobre la Terra Maber, a partir de Strasburger A la introducció dedicada als briòfits és evocada l’aventura que, per a l’evolució de les plantes, representà l’adaptació a un medi radicalment nou, el medi terrestre, i com resolgueren el problema els tres grans grups bàsicament terrestres dits també embriòfits que són els briòfits, els…