Resultats de la cerca

Es treballa des de la comprensió dels seus determinants socioambientals i a través de la modificació d’aquests sistemes socials, de les relacions psicosocials establertes i del desenvolupament de la comunitat Els principis fonamentals de la psicologia comunitària són autogestió dels subjectes o comunitats que constitueixen la seva àrea d’estudi, la qual cosa significa que tota transformació es realitzarà amb i sobre tots els individus involucrats en la relació el centre de poder o empoderament recaurà sobre la comunitat unió entre teoria i pràctica per aconseguir una explicació…

Al marge d’aquest factor, cal buscar l’etiopatogènia d’aquesta síndrome en el motiu de la immigració —en general es dóna en treballadors materialment obligats al trasllat per causes econòmiques—, en un camp psicosomàtic que predisposa el subjecte, i en una prèvia frustració referida a les condicions psicosocials del seu país d’origen

La minorització lingüística és resultat d’una sèrie de pressions internes i externes degudes a les condicions històriques i socioeconòmiques, la política lingüística implementada i la interiorització de mecanismes psicosocials que restringeixen la vitalitat de la llengua recessiva i asseguren l’expansió de la dominant S'entén per minorització lingüística la situació en què una llengua, malgrat que pugui ésser parlada per la major part de la població autòctona d’un territori determinat, ocupa només una part minoritària dels usos i àmbits socials Aquest procés recessiu es dóna en…

Hom parla de tractament medicamentós quan s’utilitzen les vitamines del grup B, els extrets hepàtics i els psicofàrmacs, especialment neurolèptics de tractament aversiu, basat en la creació d’un condicionament reflex de fàstic davant les begudes alcohòliques, quan hom recorre a l’associació d’un medicament disulfiram a l’alcohol, amb la qual cosa es produeixen reaccions molt desagradables vòmits, sufocaments, gran cansament, cefalàlgies, etc i de psicoteràpia, quan hom tracta de resoldre els conflictes psíquics profunds i les condicions d’ordre familiar, de treball, etc, que han motivat l’…

Es tracta d’un conjunt d’habilitats i estratègies sociocognitives que la persona fa servir en la seva interacció social El Pla d’acció de la Comissió Europea 2002 considera la competència social com una de les competències bàsiques El projecte DeSeCo de l’OCDE defineix una competència com l’habilitat de complir les exigències complexes amb èxit mitjançant la mobilització dels prerequisits psicosocials En aquest projecte, la competència social és la que permet la interacció dins d’uns grups socialment heterogenis, la interacció amb “l’altre” diferent La competència social fa que…

Aquest tipus d’institucions han d’ésser organismes de les entitats locals, fundacions, associacions o altres entitats sense ànim de lucre, legalment constituïdes i que disposin de l’organització, l’estructura i els mitjans suficients i idonis per a l’execució dels seus objectius Tota institució que es consideri acreditada pot presentar una sollicitud a la Direcció General d’Atenció a la Infància, la qual, davant dels requisits exigits, dictarà una resolució d’acreditació a la institució adequada, ja sigui d’acolliment simple o d’acolliment preadoptiu L’acreditació només tindrà validesa durant…

Es llicencià en medicina a Barcelona 1951 i s’especialitzà en pediatria Estudià especialment els problemes psicosocials de la pediatria, qüestions d’ordenació sanitària i de formació professional del pediatre, i aspectes de lexicografia científica Cofundador del Centre d’Estudis Hospitalaris 1965, de l’Agrupació Democràtica de Metges 1966 i del Centre d’Anàlisi i Programació Sanitàries 1983, així com de les revistes Delta Quaderns d’Orientació Familiar 1961 i Cavall Fort 1961 també fou un dels principals impulsors de la collecció “Monografies Mèdiques” És coautor dels llibres El…

Llicenciat 1945 i doctor 1952 en filosofia i lletres ciències històriques amb la tesi Contribución al estudio histórico de la industria textil catalana La “bolla” y el comercio textil De sus orígenes a su decadencia Siglos XIII a XVI Fou director del Centre de Documentació i Museu Tèxtil 1946-86 i membre de nombroses institucions culturals nacionals, d’entre les quals l’ Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi   1986 i estrangeres Hispanic Society of America Centre Internacional d’Estudis del Teixit Antic de Lió, del qual fou nomenat vicepresident per a la zona mediterrània des del 1978…

Llicenciat en medicina a Barcelona 1949, s’especialitzà en pediatria a l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona, publicà treballs pediàtrics sobre desnutrició i deshidratació i sobre malalties infeccioses Interessat molt aviat pels aspectes socials i històrics de la medicina, participà en qualitat de coordinador o ponent en taules rodones, estudis, seminaris i publicacions sobre sociomedicina Hom pot esmentar L’hospitalització pediàtrica a Catalunya 1967, La pediatria en el suburbi 1968, La sanitat en temps de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana 1970, Ecologia infantil factors …

És autor d’una extensa bibliografia en aquests temes i els ha divulgat des dels Museus Tèxtils de la Diputació de Barcelona, la Junta de Museus de Barcelona, l’Assemblea d’Estudiosos de les Comarques Catalanes i l’Aula Gran d’Extensió Universitària de Terrassa Durant els seus estudis universitaris rebé el mestratge, entre d’altres, de Lluís Pericot, Martín Almagro, Valls i Taberner i Frederic Udina Aquest darrer, juntament amb Antonio de la Torre, dirigiren la seva tesi doctoral, inèdita, presentada l’any 1951 a la Universitat de Madrid Contribución al estudio histórico de la industria tèxtil…