Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
indi | índia
Dones joves quítxues amb llames
© X. Pintanel
Etnologia
Individu dels diversos pobles de l’Amèrica precolombina i dels grups actuals de llurs descendents no barrejats amb els colonitzadors.
El nom d' indi , aplicat originàriament per error dels descobridors, que cregueren haver arribat a l’Índia, és rebutjat avui pels antropòlegs, els quals prefereixen utilitzar el d'amerindi Tanmateix, el terme s’ha mantingut i àdhuc s’ha difós extraordinàriament, gràcies al cinema i a les novelles sobre el far west
quítxua
Dones joves quítxues peruanes amb llames
© X. Pintanel
Etnologia
Història
Individu de diversos pobles (arauac, carib, pano, aimara, etc.), sotmesos als inques i obligats a parlar el quítxua com a llengua oficial de l’imperi.
Sotmesos després als castellans i concentrats en encomiendas , foren obligats a aprendre el castellà i a convertir-se al catolicisme Actualment, constitueixen una població de 5 a 7 milions d’individus que viuen, en grups aïllats i tancats, als altiplans dels Andes des de Colòmbia fins a Bolívia i Xile Practiquen una agricultura senzilla amb aixada i rec Conreen diverses varietats de blat de moro i es dediquen a certs tipus d’artesania cordes, teixits de cotó i llana, etc que venen als mercats
quítxua
Lingüística i sociolingüística
Llengua andina, parlada pels quítxues.
El seu origen, associat fins fa poc amb el de l’estat incaic, alguns l’entronquen amb l'aimara, d’altres suposen que ambdues llengües deriven d’una de més antiga, desapareguda En la situació actual, hom pot distingir diversos dialectes o varietats del quítxua parlat l’equatorià, el d’Ancash, el d’Ayacucho, el de Cuzco, el bolivià i l’argentí Deixant de banda un gran nombre de particularitats dialectals, hom podria assenyalar les característiques generals següents de la llengua Dins la fonologia , en els sons oclusius cal destacar l’existència de tres sèries simple, aspirada i explosiva el…
diaguita
Etnografia
Història
Individu d’un poble amerindi, avui extingit, que visqué al NW de l’Argentina, a la regió andina.
Sovint hom els anomena calchaquís , nom de la tribu principal Culturalment, s’emparentaven amb els quítxues Practicaren l’agricultura sedentària, feren construccions de pedra i treballaren la ceràmica, l’or i l’argent, però conegueren tardanament les tècniques de fosa de metalls Llur llengua, el cacaga o cacan , desaparegué s XVII en imposar-se el quítxua La conquesta del territori diaguita fou iniciada 1540 per Diego de Rojas
ayllu
Etnologia
Història
Unitat social i geogràfica característica de la regió andina (Perú i Bolívia), els membres de la qual formaven una comunitat políticament definida.
Fou la forma política inferior a l’estat dels aimara i dels quítxues des dels temps anteriors a l’imperi dels inques L' ayllu posseïa en comú les terres de conreu, pastures, aigües, boscs, etc, immediats al poblat que li corresponia Les seves propietats es mantingueren en general sota la dominació castellana en la mesura que no en foren desposseïts després de la independència, persisteixen fins al present Practicaven l’endogàmia local, bé que no necessàriament el matrimoni entre consanguinis El cap de cada ayllu era elegit per una reunió de caps de família d’entre els vells de cada localitat…
Xavier Albó i Corrons
Antropologia
Antropòleg i lingüista.
Germà de Núria Albó El 1951 ingressà a l’orde jesuïta i el 1952 anà a Bolívia, on es nacionalitzà Estudià humanitats a Cochabamba i a la Universidad Católica del Ecuador, Quito 1952-54, on es doctorà en filosofia 1958 Llicenciat en teologia per la Facultat Borja de Sant Cugat del Vallès 1964 i per la Loyola University de Chicago 1965, el 1971 es doctorà en lingüística i antropologia per la Universitat Cornell de Nova York amb la tesi Social Constraints on Cochabamba Quechua 1970 S’especialitzà en la llengua i la cultura dels pobles andins, sobretot els quítxues i els aimares , i promogué…
La millor llana del món
Quasi tota la llana és d’ovella, però la llana d’ovella no és la millor La millor llana és de cabra i fins de conill Cabres i conills de races especials, certament, procedents totes de l’Orient Pròxim o Mitjà llana de cabra caixmiriana o caixmir , llana de cabra d’angora o moher , llana de conill d’angora o angora Llanes flonges i suaus, calentes com cap altra Amb una excepció, però La fantàstica excepció de la millor llana del món, la més fina i amorosa de totes la llana de vicunya o vicunya Per davant de les ovelles, doncs, no solament les cabres i els conills, sinó també i…
Equador

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud limitat al N i NE amb Colòmbia, al SE i S amb el Perú i a l’W amb l’oceà Pacífic; comprèn també l’arxipèlag de Galápagos o Colón, que forma una província; la capital és Quito.
La geografia física Els Andes ocupen el 30% del país i s’estenen al llarg de 400 km entre els nusos de Pasto i Loja presenten una doble alineació Cordillera Real i Cordillera Occidental, separades per una depressió tectònica longitudinal El seu tret distintiu és la presència d’activitat volcànica recent, els materials de la qual han compartimentat la depressió en conques trencades o hoyas L’altitud minva de S a N culmina al volcà Chimborazo, de 6272 m A l’E de la regió de la Sierra, la d’Oriente, d’acusades condicions equatorials, correspon hidrogràficament a la conca de l’Amazones és una…
Colòmbia

Estat
Estat del NO de l’Amèrica del Sud, entre l’oceà Pacífic i la mar de les Antilles, limita a l’W pel Panamà, a l’E per Veneçuela i el Brasil, i al S pel Perú i l’Equador; el territori insular és format, entre d’altres, per les illes de Sant Andrés, Providencia i Malpelo; la capital és Bogotà.
La geografia física El relleu i la geologia Els materials que hom troba a Colòmbia són molt variats, puix que n'hi ha a partir de l’època precambriana fins a les èpoques més recents es destaquen, però, els de l’era primària Si hom n'analitza la composició geològica d’oest a est, es donen, a la serralada costanera de Baudó, roques volcàniques cobertes per gresos i argiles a les branques dels Andes, roques granítiques i gneis, amb capes estratificades al damunt de gresos i esquists materials cretacis i eruptius a la serralada occidental i al vessant occidental de la serralada central esquists…
Bolívia

Estat
Estat de l’Amèrica del Sud que limita amb el Brasil al N i el NE, amb el Paraguai al SE, l’Argentina al S, amb Xile al SW i amb el Perú a l’W; la capital i seu del poder judicial és Sucre, però la seu del govern i el centre administratiu i legislatiu és La Paz.
La geografia física El relleu El tret més acusat és el contrast violent entre el país andí, a l’oest, amb una altitud mitjana superior a 3000 m, i les terres baixes i càlides de l’est l’Oriente, que no ultrapassen una mitjana de 200 m d’altitud Aquestes terres baixes formen un vast conjunt de planes llanos , petits relleus i àrees inundades una bona part de l’any bañados Bé que l’Oriente representa un 70% de la superfície del país, és una regió mal coneguda i escassament habitada, de manera que Bolívia pot ésser definida, de fet, com un país andí el 87% de la població habita al sector…