Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
racionament
Economia
Història
Control de la demanda de determinats articles —generalment destinats a cobrir necessitats bàsiques de consum personal— degut a circumstàncies excepcionals o a l’escassetat continuada de l’oferta.
És assignada a cada consumidor una ració dels productes objecte de racionament De vegades es diferencien diversos tipus de racions en funció de determinats treballs, de l’estatus social o bé en cas de malaltia El racionament només pot ésser eficaç si hi ha una collaboració de tota la població i si l’administració posseeix mitjans escaients de control en cas contrari l’aparició del mercat negre és inevitable Als Països Catalans el racionament fou introduït durant la guerra civil de 1936-39, per tal d’afrontar la crisi de subsistències, combustibles i primeres matèries que ocasionà el conflicte…
Fi de les cartilles de racionament
Fi de les cartilles de racionament
Instauració de les cartilles de racionament
S’instauren a Espanya les cartilles de racionament
La Generalitat estableix el racionament d’aliments
La Generalitat estableix el racionament d’aliments
Establiment de les targetes de racionament a València
S’estableixen les targetes de racionament a València
Vint anys sota una dictadura
Cupons de racionament del 1952
Es crea la Conselleria de Proveïments de la Generalitat
Es crea la Conselleria de Proveïments de la Generalitat, que procedirà, entre altres coses, a regular el racionament de productes bàsics
estraperlo
Economia
Història
Negoci il·legal de productes intervinguts per l’estat, venuts a preus abusius.
Després de la guerra civil de 1936-39 i fins el 1955, aproximadament, fou aplicat al comerç extralegal —o a l’adulteració— d’aliments, medicaments, combustible i objectes manufacturats que sorgí com a conseqüència de la penúria econòmica de la postguerra Als Països Catalans fou especialment important el tràfic de la farina, del sucre, de l’oli d’oliva i, per a la fabricació de tèxtils, del cotó L’excessiva perduració del sistema de racionament 1939-52 afavorí el desenvolupament de l’estraperlo i la formació d’enormes fortunes, reunides en pocs anys Els anomenats nous rics o…
Cacaolat

El cardedeuenc Joan Viader i Roger, fill del fundador de Letona, creà el Cacaolat
© Cacaolat
Economia
Marca registrada d’un batut de cacau fabricat per l’empresa Letona, i posteriorment constituïda com a societat anònima del sector lacti.
Letona fabricà i distribuí la marca des del 1933 i n’esdevingué el producte de més èxit Hom n’interrompé la producció entre el 1936 i el 1951, a causa de la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial i el racionament de la postguerra Integrada la marca a través de Letona a Central Lechera Española CLESA el 1971, Parmalat 1998 i finalment al grup Nueva RUMASA 2007, aquest segregà Cacaolat com a societat anònima L’any 2009 la facturació fou de 98 milions d’euros, la plantilla era d’uns 400 treballadors i tenia centres de producció i de distribució a Barcelona, Parets del Vallès i Utebo…
Comitè de Salvació Pública
Història
Òrgan de govern col·lectiu que regí França de l’abril del 1793 al juliol del 1794.
L’elecció, per la Convenció, dels seus membres —primerament 9, i després 12— esdevingué una simple formalitat, i el Comitè, per sobre l’Assemblea, acabà imposant dictatorialment la voluntat revolucionària de París a la resta del territori Hom distingeix el primer Comitè de Salvació Pública, dominat per Danton, del segon o Gran Comitè de Salvació Pública a partir de juliol-agost de 1793, que acomplí, amb l’ajut de dotze comissions executives, una labor ingent Comprenia un grup polític Robespierre, assistit per Couthon i Saint-Just el “triumvirat”, a més de Barère, Billaud-Varenne i Collot d’…