Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
radiolaris
© Fototeca.cat
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels rizòpodes, proveïts d’una càpsula central perforada, segregada per l’endoplasma, en el centre del qual hi ha el nucli cel·lular.
Llevat de casos excepcionals, tenen un exoesquelet, generalment de sílice, el qual s’acumula en les malles de la xarxa ectoplasmàtica que envolta els radiolaris De vegades arriba a tenir un alt grau de complexitat Entre els forats de l’exoesquelet surten pseudopodis rectes, anomenats reticulopodis Tenen reproducció sexual o vegetativa Són organismes que viuen aïllats o en colònies i constitueixen un important element del plàncton marí S'alimenten de flagellats, diatomees i petits crustacis vius
Els radiolaris fòssils
Esquelet silici d’un radiolari vist al microscopi electrònic d’escandallatge × 150 Hom n’ha trobats en sediments marins molt antics, fins del Cambrià, on la seva acumulació dona lloc a la formació d’unes roques especials, les radiolarites El de la fotografia procedeix del Miocè inferior de Muro, Mallorca J Antoni Curto Són protozous amb pseudopodis rígids i esquelet axial, que ofereixen una gran uniformitat d’organització i una monòtona simplicitat morfològica, la qual cosa fa que siguin poc utilitzats en biostratigrafia La gran majoria dels radiolaris tenen un esquelet segregat…
fang de radiolaris
Mineralogia i petrografia
Dipòsit de creta, format al fons dels oceans fins a profunditats de més de 3 000 m i que conté restes de closques de globigerines, coralls, esponges, radiolaris, diatomees, etc.
Hom suposa que la creta que hi ha en masses de gran potència correspon a aquests dipòsits que actualment s’estan formant
rizòpodes
Protistologia
Classe de l’embrancament dels protozous integrada per dues menes d’espècies, les unes mancades de membrana rígida i les altres amb esquelet.
Tenen gairebé sempre un sol nucli i presenten vacúols digestius i contràctils, de nutrició heterotròfica i reproducció generalment per escissió, bé que han estat observats alguns estadis flagellats o sexuals en llurs cicles biològics presenten pedogènesi i, sovint, encistament Hi ha espècies marines pelàgiques, planctòniques i bentòniques, i també n’hi ha d’aigua dolça algunes són molt importants en els sediments pelàgics fang de radiolaris, de globigerines i en la identificació d’estrats formacions petrolíferes Els rizòpodes mancats de membrana rígida poden formar pseudopodis,…
sediments abissals
Mineralogia i petrografia
Sediments formats en els fons submarins a més de 2.000 m de profunditat.
Constituïts en general per dipòsits molt fins d’origen orgànic globigerines , radiolaris , etc Contenen pocs sediments netament continentals, i aquests són sempre de cràcter eòlic
sediment marí
Geologia
Sediment caracteritzat per la manca d’influències continentals o terrígenes i per la presència de restes fòssils planctòniques i nectòniques.
Els sediments pelàgics més destacables són el fang vermell o bru, el de globigerines, el de radiolaris, el de diatomees, el de pteròpodes i els nòduls de manganès El fang vermell o bru , compost per partícules de dimensions argiloses
càpsula
Biologia
Coberta o membrana que protegeix diferents estructures delicades en molts organismes.
Així, molts bacteris tenen una càpsula mucilaginosa que envolta tota la superfície exterior de la paret cellular i els serveix de protecció els radiolaris i altres organismes unicellulars tenen una càpsula central endoplasmàtica que envolta el nucli diverses algues, especialment les cianofícies, tenen unes càpsules semblants a les bacterianes, sovint formades per diversos estrats etc
criptofícies
Botànica
Petita classe d’algues unicel·lulars biflagel·lades, de simetria dorsiventral, incloses en el grup dels cromòfits.
A la part apical ventral presenten un solc que penetra poc o molt a l’interior de la cèllula, formant una cripta, folrada de tricocists, en la qual van inserits els dos flagels, lleugerament desiguals, i on s’obre un vacúol pulsatiu Les cèllules són petites sovint de 20 a 30 μm Poden ésser pigmentades, com els Cryptomonas , el gènere més conegut, amb dos cromatòfors brunencs en alguns casos, vermellosos o blavosos per la presència de ficobilines i vida autotròfica o auxotròfica, però n'hi ha també d’incolores, com els Chilomonas Totes elles, però, acumulen reserves de lípids i de midó…
radiolarita
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària formada a partir del fang de radiolaris.