Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
ràdula
Anatomia animal
Massa muscular bucal proveïda de denticles quitinosos i corbs, disposats en diverses sèries transversals i renovables, pròpia d’alguns mol·luscs.
Manca en els lamellibranquis i cefalòpodes Aquest òrgan, en sortir de la boca, es mou endavant i endarrere per tal de tallar els aliments Les característiques de la ràdula són utilitzades com a caràcter important en sistemàtica
cefalòpodes
Organització dels cefelòpodes. Talls sagitals. A, nàutil; B, sípia. 1, cirrus tentaculars; 2, mandíbules; 3 i 15, ràdula; 4 i 19, conquilla; 5, sifó; 6, septes de la coquilla; 7, celoma; 8, i 20, estòmac; 9 i 21, ovari; 10 i 26, ventrícle cardíac; 11, pap, 12, brànquies; 13, braços o tentacles peribucals; 14 i 22, embut; 16 i 17, ganglis nerviosos; 18, esòfag; 23, aorta; 24, cavitat palleal; 25, intestí; 27, bossa de la tinta; 28, sac unitari
© fototeca.cat
Zoologia
Classe de moluscs marins, els més especialitzats i evolucionats de l’embrancament, que tenen el cos simètric bilateralment, el cap ben diferenciat i el peu transformat en braços o tentacles peribucals i en l’embut.
Els tentacles són nombrosos i retràctils en els tetrabranquis, i en els dibranquis són quatre parells en els octòpodes o octobraquis, no retràctils i totalment o parcialment coberts de ventoses internes i, sovint, d’ungles còrnies la conquilla dels tetrabranquis és externa té forma d’espiral i és dividida en septes, el darrer i més gran dels quals és ocupat per l’animal, i els altres són plens d’aire La conquilla dels dibranquis és interna a excepció de la de les espírules, que és semblant a la dels tetrabranquis, i ha sofert una reducció progressiva i alternativa, d’una o altra part de la…
nerita
Malacologia
Gènere de mol·luscs gastròpodes de l’ordre dels monotocardis, de la família dels natícids, d’uns 4-5 cm de llargària, de forma arrodonida, amb un peu molt ample i extensible.
Habiten els fons marins sorrencs, i s’alimenten de lamellibranquis, la conquilla dels quals poden dissoldre gràcies a una secreció àcida produïda per llur ràdula Són comuns a la Mediterrània
Els solenogastres
Els solenogastres són molluscs vermiformes de secció arrodonida o lleugerament comprimida, de longitud compresa entre poc menys d’1 mm i 30 cm, encara que la majoria de les gairebé 200 espècies descrites fan pels volts d’1 cm L’organització en conjunt del cos dels solenogastres recorda la dels caudofoveats pel fet que ambdós grups inclouen molluscs vermiformes, mentre que s’assembla a la dels molluscs testaris en aspectes fonamentals Morfologia Organització externa i interna dels solenogastres en uns talls longitudinals de les regions anterior A’ i posterior A ″ del cos i en un tall…
dent de mar
Malacologia
Nom donat a diversos mol·luscs de la classe dels escafòpodes, de la família dels dentàlids, que tenen la conquilla de forma cònica i allargada (d’uns 2 a 5 cm), lleugerament arquejada com una defensa d’elefant i oberta per tots dos costats.
Presenten la boca envoltada de tentacles i amb una ràdula dentada Manquen de cor i de brànquies i tenen dos ronyons Viuen enfonsats obliquament al fang o a la sorra dels fons marins, des de les zones del litoral fins a 4 000 metres Constitueixen els representants d’un fílum arcaic amb fòssils del Devonià
Els caudofoveats
Els caudofoveats són petits molluscs vermiformes que viuen enterrats en els fangs marins d’arreu del món malgrat la seva extensió, han estat molt poc estudiats i romanen força desconeguts En conjunt, l’anatomia dels caudofoveats és força diferent de la de la resta dels molluscs, bé que tots els sistemes orgànics presenten semblances estructurals amb les parts corresponents als altres membres del fílum La forma externa és el resultat de l’especialització a la vida excavadora en els fangs marins Morfologia Organització interna dels caudofoveats Hom ha indicat en el dibuix 1 mantell, 2 cavitat…
prosobranquis
Malacologia
Subclasse de mol·luscs gastròpodes constituïda pels cargols marins més comuns.
Els prosobranquis, el nom dels quals deriva de la posició anterior, primitiva, de la brànquia en contraposició als opistobranquis, que la tenen en posició posterior, solen caracteritzar-se per la presència d’una conquilla, generalment enrotllada en espiral i amb un opercle Els connectius nerviosos entre els ganglis pleurals i parietals són encreuats estreptonèuria, a causa de la torsió del sac visceral La ràdula, estructura còrnia utilitzada per a brostejar o, degudament modificada, com a òrgan d’atac, és molt important a l’hora de definir els diferents grups Gairebé tots els prosobranquis…
pulmonats
Malacologia
Subclasse de mol·luscs de la classe dels gastròpodes que comprèn individus que presenten una closca generalment espiralada, molt feble i prima, que a vegades pot fins i tot desaparèixer.
A la part anterior i dorsal del peu tenen dos parells de tentacles retràctils amb ulls sèssils o pedunculats ventralment hi ha la boca amb mandíbula còrnia i ràdula ripidoglòssica El tret més característic és l’òrgan respiratori, que és una cavitat formada per les parets del mantell i de la cavitat pallial, molt vascularitzades, i constitueix una mena de pulmó, que s’obre a l’exterior per un orifici contràctil pneumostoma El sistema nerviós és eutineural, a causa d’un escurçament de la comissura visceral L’excreció és efectuada mitjançant una formació típica l’òrgan de Bojanus L’aparell…
escafòpodes
Malacologia
Classe de l’embrancament dels mol·luscs, constituïda per espècies afins als gastròpodes, que es caracteritzen pel fet de tenir el cos simètric i el sac visceral allargat i en general lleugerament incurvat.
El mantell i la conquilla són cònics, amb una obertura basal més ampla i una de terminal més estreta el peu és allargat i cilíndric De l’obertura basal surt un floc de tentacles filiformes que serveixen com a òrgans tàctils i adhesius i reben el nom de captacles A la boca hi ha una ràdula, mandíbules i glàndules salivals El tub digestiu comprèn un esòfag, un estómac on desemboquen els canals de l’hepatopàncrees, i un intestí, proveït d’un pulmó aqüífer, que desemboca a la cavitat pallial No tenen aparell respiratori especialitzat i la respiració té lloc pel pulmó aqüífer, per la superfície…
trocòfora
Esquema de la trocòfora dels gastròpodes: 1, òrgan sincipital; 2, conquilla; 3, intestí; 4, anus; 5, peu; 6, invaginació de la ràdula; 7, boca; 8, corona ciliada
© fototeca.cat
Biologia
Dit de la fase larval pròpia d’alguns mol·luscs aquàtics de desenvolupament indirecte, d’anèl·lids poliquets, dels sipuncúlids i dels equiuroïdeus, caracteritzada per la forma de baldufa, voltada per una corona de cilis o per dues, dos plomalls de cilis (un d’apical i un de dorsal), una boca lateral i mitjana i un anus gairebé apical.
La trocòfora, en desenvolupar-se, origina una larva velíger