Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Rāmānuja
Religions orientals
Braman hindú, a l’Índia meridional, fundador de l’escola viśishṭādvaita o no-dualisme qualificat.
A diferència de l' advaita de Ṡaṅkara , admet tres principis eterns l’ànima, el món i Déu i dóna importància decisiva a la devoció a Rama bhakti amb vista a l’alliberament mokṣā del cercle de les reencarnacions saṃsāra
Rāmānanda
Hinduisme
Fundador dels rāmānandīs, secta religiosa de l’Índia, que adoren Rāma com a déu suprem.
Antic deixeble de Rāmānuja, se'n separà amb dotze deixebles El nou ensenyament, gairebé idèntic al de Rāmānuja , es caracteritzà, sobretot, per l’obertura a tothom, sense distinció de castes, fins i tot de no hindús
Sūtra
Conjunt de tractats sànscrits, normalment en vers, que exposen en aforismes els punts bàsics de la doctrina, del ritual, la moral i les prescripcions de la vida quotidiana.
Formen part de la smṛti , i alguns, com el Brahmā-Sūtra , han estat comentats diversament pels grans filòsofs Śankara, Ramanuja, Madhva, etc
advaita
Hinduisme
Mot (‘no dualisme’) que designa una doctrina que sosté que només el Principi últim (Brahmā) és integral, complet i ‘‘no escindit’’, que només ell existeix realment, mentre que tots els altres fenòmens són il·lusoris o efímers.
L' advaita s’oposa fonamentalment al dualisme dvaita per tal com nega l’existència de l’ànima universal Paramātman , de la qual participa la individual, com a distinta de Brahmā Aquest monisme radical, definit principalment per Śankara, ha sofert diverses qualificacions i atenuacions en l’ensenyament de Rāmānuja, Madhva, Nimbārka, Vallabha i Chaitanya
vixnuisme
Hinduisme
Forma de l’hinduisme centrada en el culte a Vixnu com a divinitat suprema i a les seves encarnacions principals, Rāma i Krixna.
D’origen obscur, com la mateixa bhakti, és difós per tot el nord de l’Índia i engloba nombroses sectes filosòfiques, sobretot el viśiṣṭadvaita de Rāmānuja i el dualisme dvaita de Madhva, les formes devocionals de Śrinivāsa del país tàmil i del Sahajīya, de gran influència tàntrica Ha tingut místics i poetes famosos, com Rāmānanda, Kabīr, Vallabha, Surdas, Tulsīdās, Tukaram, etc
Rāma
Setena encarnació de Viṣhṇu, segons l’hinduisme.
Heroi central del Rāmāyaṇa , fou adorat com a déu suprem als Upanishad més tardans i com a déu salvador als Purāna El seu culte figura entre els principals del N de l’Índia i, a diferència del de Kriṣhṇa, mai no ha degenerat en formes llicencioses En algunes sectes Rāmānuja , Rāmānanda la seva devoció és indispensable per a atènyer l’alliberament moksa
literatura sànscrita
Literatura
Literatura escrita en sànscrit.
A part els quatre vedes Veda , escrits en sànscrit vèdic literatura vèdica, la literatura sànscrita és representada pels texts restants de la śruti Brāhmana, Āraṇyaka , Upaniṣad, escrits en un sànscrit proper al de la gramàtica de Pāṇini i per la immensa literatura èpica del Mahābhārata i del Rāmāyana Des del punt de vista estrictament literari, el sànscrit disposa d’una rica tradició dramàtica representada per les obres de Bhāsa, Kalidasa i Harṣa En el gènere narratiu sobresurt la collecció de faules didàctiques o Panchatantra Constitueix una secció important la literatura doctrinal…
visiṣṭādvaita
Hinduisme
Denominació (‘no-dualisme qualificat’) donada a l’escola filosòfica del Vedanta fundada per Rāmānuja
.
Aquesta, tot mantenint el no-dualisme advaita fonamental entre Brahmā que identifica amb Déu personal i el món, aquest manté una certa existència separada, com la que té el cos respecte a l’ànima L’alliberament no és pas una separació negativa del cicle de reencarnacions saṃsārā, sinó la joia de la contemplació de Déu que hom ateny per la devoció bhakti
hinduisme

Peregrins hindus banyant-se al Ganges, a la ciutat santa de Benares (Índia)
© Corel / Fototeca.cat
Hinduisme
Religió, amb el seu conjunt d’observances socials, pròpia del hindús.
És anomenada pels budistes brahmavāda ‘doctrina de l' atman ' i isivāda , ‘doctrina dels isis ' Modernament hom ha encunyat el terme sanatana dharma ‘el dharma antic’, que el designa força adequadament Hom ha dit que és impossible de definir l’hinduisme, mancat com està d’un credo comú i d’una uniformitat cultual De tota manera, el creixement doctrinal que hom pot constatar en l’hinduisme no és anàrquic, sinó orgànic, regit per una llei de congruència interna que Radhakrishnan anomena el sva-dharma ‘el seu propi dharma ' Hi ha canvi, però dins una unitat, la qual ve de l’acceptació de l’…
Religions i religiositat
La dimensió sagrada “Si anessis a voltar pel món podries trobar ciutats sense muralles, sense escriptura, sense rei, sense cases, sense moneda, sense gimnasos ni teatres, però mai ningú no ha trobat cap ciutat sense temples ni déus”, escrivia Plutarc, historiador grec del segle I dC Les seves paraules encara són subscrites avui pels estudiosos dels pobles primitius i dels pobles antics, però bé que tothom està d’acord en aquest punt no és fàcil dir en què consisteix la religió És indubtable, però, que a la base de qualsevol fenomen religiós hi ha la creença en una relació que s’estableix…