Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
cabochien
Història
Membre de la facció dirigida per la corporació dels carnissers que dominà París durant la primavera i l’estiu del 1413; la denominació provenia de Caboche, malnom d’un dels seus caps, l’escorxador Simon Lecoustellier.
La facció militava dins el partit borgonyó i exigia la reforma de l’administració reial provocà diversos avalots i aconseguí l’ordenança dita cabochienne tanmateix, implantà un règim de terror, contra el qual reaccionaren, amb èxit, la burgesia i la Sorbona de París
neolingüística
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’escola lingüística entesa com a reacció enfront dels neogramàtics (neogramàtica).
Els fonaments teòrics són Über die Lautgesetze ‘Sobre les lleis fonètiques’, 1885, de Schuchardt, i Dei neogrammatici 1886, d’Ascoli s’hi destaquen també Bartoli, Bertoni, Vossler i Spitzer Els seus membres reaccionaren enfront del mecanicisme rigorós dels neogramàtics, mercès sobretot als nous coneixements de la geografia lingüística Insistiren en els aspectes psicològics de la llengua
António Feliciano de Castilho

António Feliciano de Castilho
Literatura
Poeta portuguès.
Fou un dels introductors del Romanticisme al seu país, però la seva obra presenta supervivències neoclàssiques, com a Os ciumes do Bardo 1836 i Escavações Poéticas 1844 Contra aquest anacronisme reaccionaren els poetes joves de Coïmbra Antero de Quental, Teófilo Braga, Eça de Queirós, etc, promovent una polèmica, la Questão Coimbrã , que contribuí a l’afirmació del Romanticisme proudhonià i inconformista
Danilo II de Montenegro
Història
Vladic de Montenegro (1851-52), primer gospodar de Montenegro (1852-60).
Membre de la dinastia Petrovič-Njegoš, succeí el seu oncle Pere II Sostingut pels russos, secularitzà el poder i atacà els turcs, que reaccionaren enèrgicament El 1856 Turquia hagué de cedir davant la intervenció austríaca i, al congrés de París 1856, Danilo decidí la independència de Montenegro amb l’ajut de Napoleó III Una expedició de càstig turca fou derrotada a Grahovo 1858 i el soldà hagué de cedir territoris Morí assassinat
Nagisa Oshima
Cinematografia
Director cinematogràfic japonès.
Graduat en dret per la Universitat de Kyoto 1954, en acabar els estudis treballà en una productora, i al cap de pocs anys n’esdevingué director El 1964 fundà una productora pròpia, Shozoka Debutà el 1959 amb el llargmetratge Ai to kibō no machi ‘Ciutat d’amor i esperança’ Aviat se situà com un principals exponents dels joves realitzadors japonesos que reaccionaren a l’humanisme i al tradicionalisme de la generació anterior, al mateix temps que qüestionaven certs valors de l’esquerra més oficial El seu cinema, molt crític amb la societat japonesa, explora els aspectes més foscos…
Charles François Dumouriez
Història
Política
Nom amb què és conegut Charles Françoise du Périer, militar i polític francès.
Actuà en la diplomàcia secreta de Lluís XV i Lluís XVI, amb tendència antiaustríaca Des del 1789 fou oficial de la guàrdia nacional i s’afilià al club dels jacobins El 1792 fou nomenat ministre d’afers estrangers i planejà la guerra contra Àustria d’acord amb Lluís XVI, però es produí la traïció dels militars quan els girondins reaccionaren amb mesures radicals, el rei els destituí Dumouriez dimití i es convertí en un dels caps de l’exèrcit del nord Amb les victòries de Valmy i de Jemmapes obtingué la conquesta dels Països Baixos austríacs, on portà a terme una sèrie de mesures…
segona guerra dels Remences
Història
Segona rebel·lió dels pagesos de remença, iniciada el 1483 i que perdurà fins a la sentència arbitral de Guadalupe el 1486.
A les corts de 1480-81 fou promulgada la constitució Com per lo Senyor 8 d’octubre de 1481, que derogà la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim i retornà als senyors els drets sobre remences Però quan els procuradors senyorials intentaren d’aplicar l’acord de l’assemblea, els camperols reaccionaren violentament Ferran II decidí seguir una política de concòrdia i autoritzà de bell nou la reunió dels remences i la imposició de talls per aconseguir la redempció dels mals usos Salvaguarda del 1483 L’oferta reial fou acceptada pels remences moderats, però un grup d’exaltats de…
cadenza
Música
Fragment musical de caràcter virtuós que normalment és a prop del final del primer i últim moviments dels concerts per a solista i orquestra.
Aquest passatge s’anomena cadenza 'cadència' perquè omple l’espai d’una cadència harmònica comprès entre l’inici de la 6a i 4a cadencial i la seva resolució A efectes instrumentals, l’atac de la 6a i 4a cadencial coincideix amb la fermata de l’orquestra i l’inici de la intervenció del solista El final de la cadenza en els concerts clàssics i en alguns del període romàntic acostuma a ser amb trinat sobre alguna de les notes de l’acord de dominant i immediatament després la seva resolució a l’acord de tònica, on l’orquestra reinicia la seva intervenció En la partitura, la fermata de l’orquestra…
Generació Perduda
Qualificació donada per Gertrude Stein a un grup d’intel·lectuals nord-americans que reaccionaren contra l’idealisme anterior a la Primera Guerra Mundial.
La conflagració exacerbà la consciència crítica d’aquests escriptors envers el seu país, del qual s’automarginaren i en denunciaren el conservadorisme i l’estretor de mires No formaren mai, però, una escola en sentit estricte i mostraren en tot moment un fort individualisme Hom sol incloure-hi, entre d’altres, John Dos Passos, Francis S Fitzgerald, Ernest Hemingway, EE Cummings, Archibald MacLeish i Sherwood Anderson Com a grup més o menys compacte, tingueren el seu període de màxima activitat al París de la dècada dels anys vint, i es distingiren per una forma de vida inconformista i bohèmia
Moscòvia
Història
Nom donat, fins al segle XVII, a la regió històrica on es desenvolupà el gran ducat o gran principat de Moscou (segle XIV) i, més tard, l’Estat rus.
A l’origen Moscòvia només era la regió de Moscou i la part occidental de Suzdal Al segle XIII, Suzdal, atacada pels mongols, es dividí en una sèrie de principats autònoms Un dels seus prínceps, Alexandre Nevski, tenia Moscou entre els seus dominis, i confià aquesta ciutat al seu fill Daniel A partir de llavors Moscou constituí una unitat política Era pobra, plena de boscs i envoltada de zones pantanoses, però era ben situada, a l’encreuament de tres rutes la de la Bàltica vall del Dvina, la de Sibèria vall del Volga i la de la mar Negra vall del Don La seva pobresa la salvà de la conquesta…