Resultats de la cerca

S'inicià com a realitzador amb films policíacs com L’assassino 1961, La decima vittima 1965 i derivà posteriorment vers un thriller polític de caràcter populista Indagine su un cittadino al di sopra di ogni sospetto 1969 La classe operaia va in paradiso 1971, Todo Modo 1976, Buone notizie 1980 i altres

Format a Itàlia, després de la revolució castrista 1959 dirigí l’Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos ICAIC, des d’on impulsà el desenvolupament del cinema cubà Com a realitzador, hom pot destacar Cuba baila 1960, El joven rebelde 1961, Aventuras de Juan Quin Quin 1967, els documentals  Tercer Mundo, Tercera Guerra Mundial 1969 i La sexta parte del mundo 1977, el musical Son o no son 1980, La inútil muerte de mi socio Manolo 1989, El plano 1993 i Reina y Rey 1994, que obtingué diversos premis

Actor per a Thomas HInce, realitzador des del 1916, fou un dels millors estilistes del decenni 1925-35 Conjugant realisme i lirisme amb especial sensibilitat, abordà les relacions i la intimitat amoroses Dirigí els films Humoresque 1920, The Seventh Heaven 1927, The River 1929, A Farewell to Arms 1933, Desire 1936 amb ELubitsch, Moonrise 1948, etc

Realitzador preferit per Greta Garbo, amb qui realitzà Flesh and Devil 1927, A Woman of Affairs 1928, Anna Christie 1930, Anna Karenina 1935 i Maria Walewska 1937, entre d’altres Dirigí també biografies, com Edison, the Man 1940, i grans superproduccions The Rains Came 1939 El seu millor film, però, és Intruder in the Dust 1947, film aspre, inspirat en la novella homònima de William Faulkner

Després d’estudiar el batxillerat s’interessà pel cinema, la interpretació i el periodisme, i arribà a ser redactor de la revista Gaceta del Cine  1958 Al principi de la dècada del 1950 feu el meritoriat en cinema i teatre, i escriví i dirigí dos curts, Persecución i La cita 1952 Després treballà en les companyies teatrals de Lope de Vega, Martín Sabatini i Lope de Rueda El 1953 començà la seva veritable carrera professional com a tècnic de direcció, secretari i ajudant, i participà en prop de quaranta produccions i coproduccions rodades a Barcelona i Madrid, al costat de reputats directors…

Entre les seves interpretacions cal fer notar Molodaja Gvardija ‘La jove guàrdia’, 1948, Taras Ševčenko 1951, Otello 1956 i Era notte a Roma 1961 Com a realitzador començà amb el notable Sud’ba čeloveka ‘Destí d’un home’, 1959, i es consagrà amb la trilogia tolstoiana de Vojna i mir ‘Guerra i pau’ Austerlitz 1963, Nataixa 1964 i Borodino 1965 Es tracta d’una obra colossalista no mancada d’intimitat

Llicenciat en literatura anglesa, estudià com a guionista a la Universitat de Califòrnia i escriví els guions de The Empire Strikes Back 1980 d’I Kershner, Raiders of the Lost Ark 1981 de S Spielberg i Return of the Jedi 1983 de R Marquand Com a realitzador freqüentà diversos gèneres sense deixar de banda un to personal Body Heat 1981, The Big Chill 1983, Silverado 1985, The Accidental Tourist 1988, I Love You to Death 1990, Grand Canyon 1991, Os d’Or a Berlín, Wyatt Earp 1994, French Kiss 1995 i Mumford 1999 Ha interpretat As Good As It Gets 1997, de JL Brooks

Després de començar a treballar com a realitzador d’anuncis publicitaris, conegué el dibuixant i dissenyador Marc Caro Tots dos signaren els curtmetratges d’animació L’évasion 1978 i Le manège 1980, aquest últim guanyador d’un premi César al millor curt Els seguiren una sèrie de guardonats curts −el més reeixit dels quals fou Foutaises 1989−, fins que debutaren en el llargmetratge amb Delicatessen 1990, una imaginativa comèdia que posà les bases d’un univers caracteritzat pel to fantasiós, el barroquisme visual i l’humor negre A continuació dirigiren conjuntament La cité des…

Autodidacte, es guanyà la vida en oficis diversos fins a aconseguir la fundació del Thêatre Libre 1877-94 a París, des d’on fou iniciada la revolució de la direcció escènica moderna El 1897 en creà la continuació, el Théâtre Antoine, i el 1906 fou nomenat director de l’Odéon Les seves teories sobre actuació, dicció i escenografia s’inspiren en el naturalisme de Zola Donà a conèixer autors com Ibsen, Strindberg, Bjørnson, Hauptmann, etc Incorporat al cinema el 1914 com a realitzador i crític, hi aplicà les mateixes idees, avançant-se a moviments com ara el neorealisme italià Com a…

Després d’una fecunda tasca com a productor, s’estrenà com a realitzador amb Room at the top 1959, adaptació de la novella de John Blaine, que obtingué un Oscar a la millor actriu Simone Signoret i un altre al millor guió De la filmografia posterior sobresurten les adaptacions de Henry James The Innocents 1961 i Our Mother's House 1966, The Great Gatsby 1974, segons la novella de Scott Fitzgerald, Something Wicked This Way Comes 1983, basada en la novella de Ray Bradbury, i The Lonely Passion of Judith Hearne 1987