Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
aprofitament de boscs i pasturatges
Dret
Dret de gaudir dels productes d’un bosc o dels pasturatges d’un prat de propietat d’altri, sigui per mitjà de contracte o bé per raó de la condició de veí d’un determinat poble.
En el primer cas és establerta una servitud voluntària , que és redimible en el segon, si els boscs o els prats són comunals, constitueixen un aprofitament comunal
violari
Dret civil
Contracte aleatori peculiar del dret civil català, que atorga el dret de percebre periòdicament una pensió en diners durant la vida d’una o dues persones, en canvi del lliurament d’un capital, que el qui el rep sol assegurar amb hipoteca.
L’obligació de pagar la pensió és redimible, i és freqüent pactar que es pagui per terminis anticipats Si es pacta la pensió per tota la vida de dues persones, la sobrevivent pot cobrar la pensió sencera
prestació personal
Economia
Dret fiscal
Servei personal obligatori exigit per la llei als veïns d’una població per a obres o serveis d’utilitat comuna.
Mitjà tradicionalment emprat per a construir camins municipals, actualment es troba en desús Hom aportava un treball personal —posteriorment redimible per un impost— d’uns cinquanta-dos dies l’any, compatibles amb els treballs agrícoles, dedicant-hi una jornada setmanal, i del qual ningú no podia excusar-se Les eines eren facilitades per l’ajuntament o pels veïns mateixos i el treball era dirigit per un perit comissionat per l’ajuntament
censal
Dret català
Obligació de pagar indefinidament una pensió o cànon anual com a contrapartida d’un capital donat; hom acostumava a garantir sobre béns immobles, de manera semblant a la hipoteca, afegint-hi a vegades el pacte d’ escriptura de terç
.
La seva creació adoptava generalment la forma de venda del dret, peró també es podia constituir en testament o codicil Fou la forma d’encobrir el préstec usurari o amb interès, prohibit per la legislació canònica compresa dins el dret comú era també prohibit en alguna de les constitucions de Catalunya, però en d’altres hom donava per vàlida aquesta forma de préstec i, fins i tot, en les corts de Barcelona del 1432, convocades per Alfons IV, hom regulà l’execució per raó dels censals La institució arrelà tant que fou permesa en butlles papals de Martí V i de Calixt III i, especialment, en la…
sentència arbitral de Guadalupe
Història
Conjunt de disposicions dictades per Ferran II de Catalunya-Aragó (des del monestir de Guadalupe, Extremadura).
Dictades en castellà, tant en ús de la seva submissió, al seu arbitratge com per la seva potestat reial, el 21 d’abril de 1486, per tal de resoldre el conflicte —que havia provocat ja dues guerres civils— entre els pagesos de remença i llurs senyors La sentència extingia els mals usos , els abusos consuetudinaris i altres drets que perjudicaven la dignitat humana dels pagesos, i fixava la nova situació jurídica d’aquests respecte a llurs senyors alodials hom els alliberava de l’adscripció a la terra, garantia llur llibertat personal i la possibilitat de disposar lliurement dels béns mobles,…
cavalcada
Història del dret
Dret del senyor a disposar dels vassalls per a les cavalcades, redimible per un tribut.
cens emfitèutic
Dret civil català
Prestació dinerària anual de caràcter perpetu o temporal, i redimible a voluntat del censatari, que es vincula a la propietat d’una finca, la qual respon directament i immediatament del seu pagament.
El cens es pot constituir de tres maneres per contracte, per usucapió, o per testament, codicil o heretament El cens és essencialment divisible i la divisió d’una finca gravada amb un cens comporta la divisió del gravamen, de manera que hi hagi tants censos com finques gravades Dit cens pot atorgar també al censalista el dret de lluïsme i el dret de fadiga, o un sol d’aquests drets, si s’ha estipulat en el títol de constitució
El règim senyorial i la tinença de la terra
El principal actiu generador de riquesa a les societats d’antic règim era la terra No és d’estranyar, doncs, que la major part de preocupacions dels diversos grups socials giressin a l’entorn del control de la propietat de la terra i dels drets que es derivaven d’aquest control El producte agrari es repartia entre productors i rendistes segons com la història hagués modelat les relacions de força entre els grups socials La diversitat dels sistemes de tinença de les terres ha estat una de les característiques dels Països Catalans, entre altres coses, perquè els processos històrics tingueren en…
La tensa qüestió agrària
Els anys de la Segona República foren un període d’intensa agitació social en el món rural català Hom podia preveure que la reforma agrària que projectava el govern de la República, encaminat a solucionar el problema estructural més important de l’economia espanyola, podia suscitar els majors enfrontaments socials i polítics Però com ja va observar Emili Giralt, no deixa de sorprendre que en la Catalunya industrialitzada, la “qüestió agrària” no sols generés un enfrontament obert entre classes socials d’unes dimensions desconegudes durant molt temps, sinó que constituís al mateix temps el…
Les societats agràries a l’època de la revolució
Els països de llengua catalana —com en general els països de la Mediterrània occidental europea— van experimentar importants canvis en les seues estructures socials entre el darrer quart del segle XVIII i la primera meitat del XIX Aquest període de transformacions queda delimitat entre dues conjuntures de tensions de caràcter notablement distint El primer moment, al final del segle XVIII, abocà a una situació de crisi del vell ordre privilegiat i cap a mitjan segle XIX el conflicte social havia adquirit un caràcter nou, propi d’una altra mena de desigualtats socials Camperol llaurant, “El…