Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
anelles

Anelles gimnàstiques
Esport
Aparell gimnàstic usat per a practicar exercicis de suspensió i de sosteniment.
Les anelles reglamentàries són de fusta polida, de 18 cm de diàmetre interior i de 28 o 30 mm de gruix Pengen de dues cordes fixades al sostre o a una barra horitzontal
Club de Polo Empordà
Hípica
Club de polo d’Avinyonet de Puigventós.
Fundat el 1987, fou impulsat per Wolfgang Reber Practica el polo així com altres modalitats hípiques Té un camp de polo de dimensions reglamentàries, diverses quadres i un cavall de fusta per a la pràctica estàtica del polo És situat a les Tres Cases
beisbol

Jugador de beisbol
© Actionpics / Fotolia.com
Esport
Joc entre dos equips de nou jugadors que s’alternen en posicions ofensives i defensives tractant d’aconseguir el major nombre de curses vàlides (runs), entorn d’un camp, segons les convencions reglamentàries.
La pilota, dura i elàstica, fa 22,86-23,50 cm de circumferència i pesa 142,5-148,3 grams El pivot de l’equip defensor pitcher llança la pilota al seu company receptor o catcher , davant el qual es planta el primer jugador de l’equip atacant brandant el bat , amb el qual s’afanya a interceptar i a copejar la pilota El batedor té dret a tres intents o assaigs strikes , fora dels quals és eliminat i substituït per un altre company El strike és vàlid quan la trajectòria de la pilota llançada pel pitcher s’ajusta a un forat ideal format per la base de l’àrea del batedor i la distància entre la…
Unió Colomenca d’Atletisme
Atletisme
Club d’atletisme de Santa Coloma de Gramenet.
Fou fundat el 1995 per la fusió dels dos clubs d’atletisme que hi havia a la ciutat, l’Atlétiko Santa Coloma, creat el 1965, i el Corredors de Fons, creat el 1985 d’una escissió del primer Prengué el relleu de les dues entitats en l’organització del cros Antoni Amorós i la cursa de les Dues Pedres També organitza la Mitja Marató de Santa Coloma i la Milla Urbana Gestiona l’Escola Colomenca d’Atletisme Promou la construcció d’unes pistes reglamentàries de material sintètic i 400 m de corda a la zona esportiva municipal de Can Zam
Unió Colomenca d’Atletisme
Atletisme
Club d’atletisme de Santa Coloma de Gramenet.
Fou fundat el 1995 per la fusió dels dos clubs d’atletisme que hi havia a la ciutat, l’Atlétiko Santa Coloma, creat el 1965, i el Corredors de Fons, creat el 1985 d’una escissió del primer Prengué el relleu de les dues entitats en l’organització del cros Antoni Amorós i la cursa de les Dues Pedres També organitza la Mitja Marató de Santa Coloma i la Milla Urbana Gestiona l’Escola Colomenca d’Atletisme Promou la construcció d’unes pistes reglamentàries de material sintètic i 400 m de corda a la zona esportiva municipal de Can Zam
Arthur Witty Cotton
Futbol
Futbolista i dirigent esportiu.
Participà en la fundació del Futbol Club Barcelona 1899 Com a jugador 1899-1905, disputà 78 partits i marcà 6 gols Jugava preferentment de defensa, i guanyà la Copa Macaya 1902, la Copa Barcelona 1903 i el Campionat de Catalunya 1905, i fou finalista de la primera edició del Campionat d’Espanya 1902 Presidí el club 1903-05, i durant el seu mandat es jugà per primer cop un partit a l’estranger, a Tolosa, davant l’Stade Olympique, i es posaren les primeres xarxes a les porteries Juntament amb el seu germà Ernest, des de l’empresa naviliera familiar importaren el primer material esportiu a…
Círcol de Reus
Entitats culturals i cíviques
Esport general
Societat cultural i recreativa constituïda a Reus el 28 de maig de 1852.
Creada per membres de les famílies adinerades de Reus provinents del clausurat Fomento de la Instrucción, fundat el 1841, i del Casino Reusense, una societat recreativa fundada el 1850 Des del 1920, l’entitat és propietària del Teatre Fortuny inaugurat el 1882, en el mateix edifici del qual hi ha la seu institucional, i també promogué la construcció del Teatre Circ 1920, ja desaparegut Fundà una secció de tenis el 1921 després d’installar en el seu local d’estiu, el Teatre Circ, dues pistes de tenis de mides reglamentàries Organitzà campionats fins que el 1933 es retiraren les…
esquí adaptat

Manuel Buendía (esquerra), medallista olímpic d’esquí adaptat
Arxiu M. Buendía
Altres esports d’hivern
Esport d’hivern practicat per persones amb alguna discapacitat física, sensorial o intel·lectual que consisteix a lliscar sobre la neu.
Existeixen dues modalitats principals l’esquí alpí, que inclou proves de descens, eslàlom, eslàlom gegant i supergegant, i l’esquí nòrdic, que només contempla curses d’esquí de fons sobre diferents distàncies En competició, es distingeixen tres tipus d’esquí adaptat en funció de la discapacitat dels esportistes Els esquiadors amb paràlisi cerebral i els discapacitats motrius o visuals practiquen l’anomenat esquí paralímpic Aquests esportistes competeixen en tres categories –discapacitats visuals, dempeus i en cadira– subdividides, al seu torn, en diferents classes segons el grau de…
petanca adaptada
Altres esports de pilota o bola
Petanca practicada per persones amb alguna discapacitat física, intel·lectual o auditiva.
Segons el tipus de discapacitat, se’n diferencien tres especialitats Els esportistes amb discapacitat física poden jugar dempeus o amb cadira de rodes manual o elèctrica La Federació Catalana d’Esports per a Persones amb Discapacitat Física organitza competicions per equips de tres jugadors tripletes El rectangle de joc i les normes de joc són exactament iguals que els de la petanca estàndard Els clubs catalans més destacats són el Sant Josep el Carrilet, el Grup d’Iniciatives de Discapacitats del Bages, el Club Petanca Font dels Capellans i el Club Esportiu Discapacitats AMIBA Gairebé tampoc…
ordinació naval
Història del dret
Història del dret català
Ordinació feta per al bon servei i govern dels estols reials catalans.
Després d’unes Ordinacions del rei en Pere de l’any 1340, que no foren altra cosa que un recull de normes disperses, el mateix Pere el Cerimoniós promulgà unes Ordinacions navals d’Aragó , la redacció de les quals fou obra del conseller del rei i almirall Bernat de Cabrera fou el primer pas d’una legislació marítima militar, que cap altra potència naval del seu temps no havia pogut formar amb tanta perfecció, i tingueren llarga durada El 1653 Felip IV donà les seves ordinacions per a l’esquadra del mar Oceà, mentre que per a la Mediterrània conservava l’aplicació de les de Pere III de…