Resultats de la cerca

En la tradició manuscrita aquest text apareix sencer, segons l’ordre dels quatre evangelistes i llavors pot portar indicacions que assenyalen els fragments que cal llegir durant l’any litúrgic, o ja seccionat en perícopes ordenades segons l’any i el calendari litúrgics Els evangeliaris eren confeccionats luxosament, amb belles miniatures i riques relligadures Són famosos l’evangelari siríac de Rabula 586, a la Biblioteca Laurenziana de Florència, i el grec de la catedral de Rossano segle VI Hom conserva esplèndids evangeliaris miniats escrits en lletra angloirlandesa el més antic…

Creà i dirigí la revista artística Hispania 1899-1900 Publicà els àlbums Montserrat i A los toros, així com Panorama nacional i un Atlas litográfico Amb el daurador alsacià Schütz, que féu venir de París el 1891, i sota la direcció de Joaquim Montaner, féu notables relligadures per a l’editorial Montaner i Simon A l’Exposició de Barcelona del 1892 presentà com a novetat unes rajoles hispanoaràbigues fetes sobre cartó, que tingueren molt d’èxit comercial

El 1883, amb Eduard Toda, Ramon Vidiella i altres, creà la primera entitat catalanista de Reus, i el 1886 fundà el diari reusenc Lo Sometent , que també dirigí Membre de la Unió Catalanista, intervingué en la redacció de les Bases de Manresa Nomenat alcalde de Reus 1899-1900 en el període de govern Silvela-Polavieja, fou destituït per la seva actitud independent i, de fet, abandonà la política, encara que després fou senador 1908 Es consagrà a la bibliofília i aplegà una biblioteca d’uns 40 000 volums, especialitzada en llibres de Rosembach, incunables quasi un centenar i obres editades als…

Cursà estudis a Llotja Amplià estudis, becat, a Madrid 1890-91 Els anys noranta es dedicà a la pintura i participà en les Exposicions Internacionals de Belles Arts de Barcelona 1894, 1896 i 1898, amb obres de caràcter simbolista, com La Mort , i paisatges lírics, poètics, boirosos, semblants als de Vancells Els anys 1897-98 es familiaritzà amb l’art industrial d’arrels angleses introduït a Catalunya per Ade Riquer, que li ensenyà gravat Es dedicà cada vegada més al dibuix i el 1902 en guanyà la plaça de professor a Llotja, on romangué fins a la mort Les arts gràfiques esdevingueren el seu…

Segons Plini el Vell, molt antigament hom escrivia damunt fulles de palma, metalls, teles i pells i a la part interior de l’escorça d’arbres Hom usà, més tard, rajoles d’argila Assíria, Babilònia, Cnossos i papir Egipte, Grècia i Roma, amb el qual hom feia llibres generalment anapistogràfics escrits per una sola cara els fulls eren enganxats pels costats i formaven tires d’extensió variable que hom enrotllava Als primers segles del cristianisme es generalitzà a Grècia i a Roma l’ús del pergamí, que, emprat al principi en forma de rotlle, com el papir, més tard es començà a usar per totes dues…

Josep Pascó 1855-1910 Cartell del 4t Centenari del Descobriment d’Amèrica 1892 Cromolitografía Barcelona, Unitat Gràfica-Biblioteca de Catalunya BC El Modernisme, en el seu sentit més estrictament decoratiu, no va aparèixer a Catalunya de la nit al dia Entre l’eclecticisme convencional de mitjan vuitcents i el Modernisme de final de segle hi ha un esglaó intermedi que l’omple una manera de fer típica de l’art anglès, que influí també en altres llocs del món occidental Aquesta manera de fer coincideix formalment amb bona part de les realitzacions plàstiques sortides del que s’anomenà Aesthetic…

Fons documental Té més d’un milió de volums, més de 3 000 manuscrits, 640 incunables, i riques seccions especials de música amb més de 12 000 partitures, cervantina una de les més completes del món, impresos dels segles XVI-XVIII, sèries documentals, gravats, goigs i altres texts de literatura popular, mapes i revistes És estructurada en quatre unitats unitat bibliogràfica manuscrits, llibres antics i moderns, música impresa i arxius hemeroteca publicacions periòdiques unitat gràfica fons de gravats, cartogràfic i material menor i fonoteca o collecció d’enregistraments visuals i sonors Acull…

L’editor d’art té massa sovint tendència a considerar que el que produeix és només un llibre illustrat en el qual la veritable incidència sobre el públic la tenen les illustracions com si d’alguna manera el text fos sempre substituïble, o com si ningú no se l’hagués de llegir mai Això produeix un canvi de tracte sensible per part de l’editor entre les fotografies, els fotògrafs i els arxius fotogràfics, d’una banda, i l’historiador de l’art, de l’altra Sovint es fan llibres més per mirar que per llegir En moltes circumstàncies, aquesta tendència va encara més lluny, fins a considerar l’…

Lluís Domènech i Montaner 1850-1923 Coberta de L’Atlàntida , de Jacint Verdaguer, en l’edició impresa per l’Estampa de Jaume Jepús el 1878 BC El segle XIX va ser a tot Europa i Amèrica, com també a Catalunya, molt pròdig en tota mena de canvis en allò que es refereix a les tècniques d’impressió aquestes transformacions, sumades a les diferents opcions estètiques, acabarian tenint una innegable repercussió en les formes adoptades pels artistes Si abans d’aquella centúria només existia el llibre tipogràfic, amb illustracions xilogràfiques o calcogràfiques, a final de segle el desenvolupament…