Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Joseph Beuys
Art
Artista plàstic alemany.
Acabada la Segona Guerra Mundial entrà al món de l’art fent sobretot treballs d’escultura monumental per encàrrec Posteriorment elaborà un art personal i original que reprenia la tradició dadaista El 1961 fou nomenat professor de l’acadèmia de belles arts de Düsseldorf i articulà un model pedagògic participatiu amb els seus estudiants, i alhora molt compromès políticament Des d’allí es relacionà amb el grup internacional Fluxus, dedicat especialment al happening , amb el qual realitzà diverses accions El 1969 l’acadèmia de Düsseldorf tancà Arran d’aquest fet obrí un període de…
Josep Maria Vidal i Villa
Economia
Economista.
Fill d’exiliats catalans Féu els estudis a Mèxic, on dirigí Nosotros , revista d’estudiants d’origen peninsular El 1959 es traslladà a Barcelona, on continuà els estudis de economia i s’en doctorà El 1969 retornà a Amèrica i s’establí a Cuba Hi creà i dirigí el Departamento de Planificació Regional de I'Instituto de Economía de la Universidad de la Havana Cuba Cofundador de la revista Economía y Desarrollo Fou autor de la divisió regional de l’illa de Cuba, que el 1976 fou adoptada oficialment De nou a Barcelona, reprengué la seva activitat periodística Fou membre del consell de redacció de…
Bertolt Brecht

Bertolt Brecht
© Österreichisches Theatermuseum Wien
Teatre
Dramaturg alemany.
De família benestant, el 1917 inicià estudis de medicina, i el 1918 participà, com a soldat sanitari, en la Primera Guerra Mundial Relacionat amb els corrents expressionistes, el 1919 escriví la primera peça de teatre, Baal , i feu de crític teatral a Augsburger Volkswille , diari del partit socialista independent El 1920 acabà Trommeln in der Nacht ‘Tambors en la nit’, obra estrenada el 1922, amb la qual obtingué el premi Kleist El 1923 fou contractat com a dramaturg —responsable general— del teatre Kammerspiele de Munic i estrenà Im Dickicht der Städte ‘En la jungla de les ciutats’ El 1924…
pintura
L’absenta (1876), obra del pintor francès Edgar Degas (1834-1917)
© Corel Professional Photos
Art
La cosa pintada.
La pintura pot representar objectes de la vida quotidiana natura morta , paisatges paisatge , de marines o retrats de persones determinades retrat Rep el nom de pintura de gènere quan representa escenes de la vida quotidiana, camperoles o ciutadanes, de la vida domèstica o escenes purament intimistes, on els personatges són sempre anònims ha estat conreada des de l’antiguitat, tant a orient com a occident, especialment pels mestres holandesos i flamencs del segle XVII, per JA Watteau, A Renoir, etc Rep el nom de pintura d’història aquella que representa escenes del passat o també del…
Cristina Fernández de Kirchner

Cristina Fernández de Kirchner
© Presidencia de la República Argentina
Política
Política i advocada argentina.
Llicenciada en dret per la Universitat de La Plata 1979, on conegué Néstor Kirchner , amb qui es casà, inicià la militància política a les files del peronisme Elegida membre de la Cambra dels Diputats de Santa Cruz 1989 i 1993, el 1995 formà part del Senat nacional representant Santa Cruz, càrrec per al qual fou reelegida l’any 2001 Membre de la Cambra dels Diputats des del 1997, el 2005 esdevingué senadora de la província de Buenos Aires com a representant del Frente para la Victoria, una escissió del Partido Justicialista que es convertí en l’organització hegemònica del peronisme Quan…
Oriol Casassas i Simó
Pediatria
Pediatre.
Llicenciat en medicina a Barcelona 1949, s’especialitzà en pediatria a l’Hospital d’Infecciosos de Barcelona, publicà treballs pediàtrics sobre desnutrició i deshidratació i sobre malalties infeccioses Interessat molt aviat pels aspectes socials i històrics de la medicina, participà en qualitat de coordinador o ponent en taules rodones, estudis, seminaris i publicacions sobre sociomedicina Hom pot esmentar L’hospitalització pediàtrica a Catalunya 1967, La pediatria en el suburbi 1968, La sanitat en temps de la Mancomunitat i de la Generalitat republicana 1970, Ecologia infantil factors…
La historiografia catalana: de Soldevila a Vicens
Retrat de J Vicens i Vives, A Ollé Pinell, sd AF/AHC La desfeta del 1939 havia de significar un gravíssim retrocés per a la historiografia catalana, no solament pel fet que la major part dels historiadors estaven compromesos amb la causa dels perdedors, sinó perquè el seu objecte mateix, la història de Catalunya, esdevenia subversiu i illegítim en l’òptica dels vencedors Grans figures de la recerca històrica catalana, com Pere Bosch i Gimpera o Ferran Soldevila, havien emprès el camí de l’exili, mentre que la generació més jove que restava al país trobava dificultats…
Josep Vicenç Foix i Mas

Josep Vicenç Foix i Mas
© Fundació J. V. Foix
Literatura
Periodisme
Poeta, periodista i assagista.
Signava JV Foix Inicià els estudis de dret i continuà tota la vida vinculat al negoci familiar de pastisseria a Sarrià, el seu poble natal posteriorment convertit en barri de Barcelona Redactor de La Revista , on collaborà estretament amb Joaquim Folguera i hi publicà els primers poemes 1917, fou també l’animador de la revista sarrianenca La Cònsola 1919-20, on inserí ja algun calligrama Per conciliar l’avantguardisme i el nacionalisme, edità, amb Josep Carbonell i Gener, Monitor 1921-23, i es convertí en un dels fundadors més actius d’ Acció Catalana 1922 Dirigí el butlletí d’…
,
Jaume Miravitlles i Navarra
Història
Literatura
Política
Periodista, polític i escriptor.
Vida i obra Militant independentista, conegut popularment per Met , fou empresonat per la seva participació en els fets de Prats de Molló del 1926, i s’exilià a París Allà acabà els estudis d’enginyeria que havia començat a l’Escola Industrial de Barcelona, mentre collaborava amb la premsa barcelonina La Nova Revista i D’Ací i d’Allà i parisenca, i es relacionava amb el moviment surrealista a través de la seva amistat d’infància amb Salvador Dalí Gràcies a les seves relacions amb la intellectualitat avantguardista figurà amb Salvador Dalí en la seqüència del piano del curt Un chien andalou…
, , ,
sarcòfag
Sarcòfag dels esposos de Tarquínia, ciutat de l’antiga Etrúria
© Corel Professional Photos
Art
Arqueologia
Arca sepulcral feta per contenir un cadàver i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació.
En el curs de la història de les civilitzacions hom ha fabricat sarcòfags amb moltes menes de material, amb formes diverses i amb un variadíssim registre de decoracions, expressives de les creences sobre la mort de les cultures que les produïen Hom en troba vestigis en època prehistòrica, primer amb l’ús de troncs d’arbre excavats, d’estores trenades i peces d’argila, i més tard amb el de caixes de fusta o de pedra, les quals eren ja comunes a l’Egipte antic des de les primeres dinasties Els sarcòfags egipcis tenien forma prismàtica rectangular, amb la tapa i les altres cares exteriors llises…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina