Resultats de la cerca

Obligat més tard a abandonar la Còlquida amb la seva esposa Medea , la repudià, enamorat de Creusa Medea l’obligà a suïcidar-se, bé que altres versions sostenen que ambdós esposos visqueren feliçment

Filla d’Ermengol VI d’Urgell Fou casada amb el comte Arnau Mir I de Pallars Jussà, que la repudià Contragué segones núpcies, amb el general Bernardo Roco, alférez real de Ferran II i Alfons IX de Lleó, a Astúries

D’una gran bellesa i intelligència, contragué matrimoni primer amb Rufi Crispí i, després, amb Marc Salvi Otó, amic de l’emperador Aquest repudià Octàvia i la prengué com a esposa Segons la tradició, morí a conseqüència de la puntada de peu al ventre que Neró li donà quan estava embarassada Per voler d’ell, però, posteriorment fou divinitzada

Fill i successor del duc Guillem I i d’Elionor d’Àustria El 1581 es casà amb Margarida Farnese de Parma, la qual repudià per causa d’esterilitat, i després 1584 amb Elionor de Mèdici de Toscana Comandà tres expedicions a Hongria contra els turcs 1595, 1597 i 1601 Féu de la seva cort un brillant centre teatral, i fou un gran mecenes

Fill segon d’ Esteve I , fou expulsat de Sèrbia 1202 pel seu germà gran Vukan, però recuperà el tron 1203 amb l’ajut bizantí Canvià l’aliança bizantina per la veneciana amb aquest fi repudià la seva muller Eudòxia, filla de l’emperador Aleix III, i es casà amb Anna, filla del dux venecià Enrico Dandolo El 1220 fou coronat rei de Sèrbia per un legat del papa Honori III

Membre actiu de la Primera Internacional, fou expulsat de França pels fets de la Comuna 1871 i s’installà a Barcelona, on participà en la revolució republicana del 1871 i d’on també fou expulsat Residí a Suïssa i més tard tornà a França Repudià la violència i fundà el partit socialista-possibilista 1881 Fou president del consell municipal de París el 1905 Publicà La propriété collective et les services publics 1883

Després d’una brillant carrera eclesiàstica a la cort de Climent VII, començà, vers el 1540, de freqüentar el cercle reformador de Juan de Valdés a Nàpols i acceptà la doctrina luterana de la justificació per la fe però repudià el cisma Exiliat a París, aprofità la tolerància de Pius IV per a tornar a Roma 1559 Perseguit per la inquisició el 1566, fou traït per Cosme I a Florència, empresonat i decapitat a Roma

Morta aquesta, Agripina , la madrastra, la concedí en matrimoni a Neró 53, al qual assegurà d’aquesta manera un títol per a la successió El 62 Neró la repudià adduint que era estèril però, davant la simpatia del poble envers ella, l’acusà d’adulteri i, després de relegar-la a l’illa Pandatària, la feu occir Figura tràgica, inspirà diverses obres literàries entre altres, les d’Alfieri i del duc de Brunsvic

Fill de Felip el Bell i de Joana de Navarra, en morir la seva mare fou proclamat rei de Navarra Hagué de fer cara a la forta reacció feudal, dirigida pel seu oncle Carles de Valois Expulsà els mercaders jueus i llombards i forçà els serfs dels seus dominis a comprar llur llibertat El 1305 es casà amb Margarida de Borgonya, la qual repudià el 1314, per adulteri, i més tard la féu estrangular 1315

Fill de Clotari I i d’Ingunda, hagué d’acceptar la divisió del regne franc amb els seus germans Caribert I, Guntram I i Sigebert I Repudià la seva primera muller, Aldovera, i es casà 566 amb la princesa Galsvinta, filla gran del rei visigot Atanagild, però l’assassinà per tal de poder casar-se 567 amb la seva amant Fredegunda , cosa que provocà una guerra amb Sigebert I, casat amb Bruniquilda , germana de Galsvinta Fredegunda féu matar Sigebert I 575, i Khilperic I fou assassinat durant una cacera Fou despòtic i hostil a l’Església, però també molt culte, i conreà la poesia