Resultats de la cerca

Aquest terme fou introduït el 1897 per C Garnier per a designar una porció del citoplasma de les cèllules glandulars del pàncrees fortament basòfil amb una estructura fibrillar o estratificada i un paper important en el fenomen de la secreció L’aparició del microscopi electrònic produí el seu redescobriment hom veié que es presentava en nombrosos tipus de cèllules en forma de sacs apilats amb molts de ribosomes a les parets Les cèllules que el tenen més patent hepàtiques, nervioses, intestinals, de meristemes vegetals, etc sintetitzen activament proteïnes, per la qual cosa hom…

El nombre de ribosomes depèn de la longitud de l’ARN missatger

Hom els troba abundosament en totes les cèllules vives —de l’ordre de 10 000 en Escherichia coli — i en els eucariotes, adherits a la superfície externa del reticle endoplasmàtic o ergastoplasma, però també lliures en el hialoplasma, aïllats o disposats en cadenetes de 5 a 40 ribosomes, formant els polisomes Cada ribosoma és constituït per dues subunitats corpusculars diferents, fermament unides, cadascuna de les quals és formada per un compost proteic i per una cadena d’ARN ribosomal Per la superfície de la subunitat més petita s’adhereix a l’ARN missatger, mentre que per la més…

Envolta completament el nucleoplasma i es constitueix així en membrana nuclear, amb porus de 500 Å de diàmetre A la superfície més externa del reticle s’adhereixen fortament els ribosomes , fet que diferencia el reticle en dues zones la rugosa , o ergastoplasma, i la llisa En la primera hom observa, al microscopi electrònic, uns grànuls que corresponen als ribosomes, i en la segona es presenta el reticle llis Els ribosomes de la rugosa solen unir-se com fent rosaris, formant així els polisomes Bé que el gruix de les cavitats és al límit del poder de…

Fill d’un professor universitari, es graduà en medicina a la Universitat de Bucarest el 1940, i el 1946 anà als EUA, on amplià estudis a la Universitat de Nova York i es naturalitzà el 1952 Exercí successivament la docència i la investigació al Rockefeller Institute 1958-73, a les universitats de Yale 1973-90 i Califòrnia-San Diego, on el 1990 fou nomenat degà per als afers científics, càrrec que exercí fins a la jubilació 2001 Estudià al microscopi electrònic l’estructura fina de les cèllules animals, en les quals descobrí els ribosomes , l’estructura dels mitocondris  i la descripció dels…

Són formats per nucleoproteïnes els cromosomes, els virus i els ribosomes

És una dissolució de sals minerals i proteïnes sobretot enzims en aigua, que conté també grans de midó, ribosomes, ADN, ARN, glòbuls osmiòfils, etc

El repressor, que es forma en els ribosomes, s’uneix físicament a l’ADN al nivell del gen operador i li impedeix de formar l’ARN missatger corresponent El repressor no actua en presència d’una molècula anomenada inductor, que inactiva el repressor i permet que els gens estructurals de l’operó transcriguin l’ARN missatger

En els eucariotes, l’ADN és dins el nucli, mentre que la síntesi proteica s’esdevé, a nivell dels ribosomes, en el citoplasma Cal un portador del missatge genètic que travessi la membrana nuclear —ja que l’ADN no pot fer-ho—, i se sintetitza, per tant, l’ARN missatger a partir de l’ADN i de l’enzim ARN polimerasa

Pot ésser únic o múltiple, i normalment es presenta a totes les cèllules Hom creu que prové d’unes regions dels cromosomes anomenades organitzadors nucleolars Al microscopi electrònic hom veu una estructura submicroscòpica que pot ésser formada per fibrilles irregulars o per masses homogènies és constant la presència de macromolècules de 150 Å El líquid nucleoplasmàtic penetra a l’interior del nuclèol, i hom creu que té relació amb la síntesi dels ribosomes El nuclèol desapareix en la telofase de la mitosi