Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
guiterra
Música
Terme emprat en els textos medievals per a anomenar instruments de la família dels llaüts de mida petita, és a dir, amb corda pinçada, taula harmònica el·líptica i fons bombat.
Johannes Tinctoris, adscrit a la cort d’Aragó a Nàpols, en el seu tractat De Inventione et Usu Musicae ~1487 descriví aquest instrument com a catalanis inventum JM Lamaña l’anomena mandora sic , i apareix representat en l’abundant iconografia dels segles XIV i XV La forma fonètica ’guiterra’ es conserva encara a les Illes Balears per a denominar la guitarra actual Alguns autors consideren aquest nom com el terme medieval genèric utilitzat per a descriure qualsevol instrument de corda pinçada amb els riscles més o menys regulars, fons pla, mànec amb trasts i cordes de tripa L’…
riscle
Riscle de guitarra
© Fototeca.cat/ Idear
Música
En alguns instruments cordòfons, cadascuna de les parts estructurals que uneixen les dues tapes (tapa harmònica i fons) que formen la caixa de ressonància.
Els riscles són, per tant, els costats de la caixa de ressonància Fets de fusta prima sovint erable o tell, la seva corbatura característica s’obté en calent i, de vegades, duen uns reforçaments interiors anomenats contrariscles
fons

Fons del violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part de la caixa de ressonància dels instruments cordòfons oposada a la taula harmònica i a la part de l’instrument des d’on s’accionen les cordes.
En els instruments de tipus cítara piano, el fons és parallel a la taula harmònica, a la qual se subjecta mitjançant els costats En els cordòfons amb mànec violí pot no ser totalment parallela a la tapa i se subjecta amb els riscles Es construeix d’un material diferent del de la taula harmònica, ja que la seva funció és més estructural que sonora
pica

Pica
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Peça en forma de vara cilíndrica que es fixa a la base de la caixa harmònica d’alguns instruments d’arc de gran volum per recolzar-los a terra mentre es toquen.
La fixació d’aquesta peça es fa mitjançant un cargol que la pressiona contra una obertura situada a la part inferior central dels riscles Aquesta vara se sol construir de metall o d’ebonita amb ànima metàllica De llargada graduable, la pica del violoncel s’ha convertit en un accessori típic dels instruments del segle XX, ja que anteriorment recolzava sobre els panxells de les cames, com la viola de gamba
Salvador Bofill
Música
Luthier català.
L’estil que donà als seus instruments s’inspirava en l’escola napolitana de luthieria El perfecte domini de la talla i la pulcritud dels acabats donaven un brillant resultat final a les peces, totes elles d’una gran qualitat Per a la construcció dels violoncels emprà fusta de noguera per als fons, els riscles i el mànec La utilització de la fusta d’avet per a les tapes feia que, de vegades, aquestes s’haguessin de construir fins i tot en tres peces A més de violoncels construí altres instruments de corda i de teclat
pentinament
Indústria tèxtil
Operació a la qual són sotmeses les fibres tèxtils per tal d’eliminar-ne les impureses (restes de clofolles, fulles, etc) i els botons, eliminar les fibres més curtes (per tal d’augmentar la longitud mitjana de les fibres i, per tant, poder-les filar més prim) i disposar les fibres paral·lelament.
Els fils pentinats són més resistents, regulars, lluents, llisos i nets, és a dir, d’una millor qualitat En la filatura del cotó, la preparació del pentinament consisteix a juxtaposar un cert nombre de vetes de carda en la reunidora de vetes i estirar el conjunt, doblar-lo i estirar-lo novament, en el manuar de napes, per obtenir un rotlle de napa amb el qual pugui ésser alimentada la pentinadora En la filatura del lli i del cànem el pentinament serveix per a eliminar-ne les riscles i les estopes La fibra curta obtinguda com a rebuig de l’operació de pentinament és anomenada…
Josep Messeguer
Música
Constructor català d’instruments de corda.
Membre d’una nissaga de mestres ebenistes d’art, amb un important taller establert a Barcelona dedicat a la construcció d’instruments, en el qual feu l’aprenentatge el lutier Francisco España Josep Messeguer construí violins d’estil afrancesat, sense demostrar una gran professionalitat, alguns d’ells amb els riscles incrustats al fons i al tac del mànec, sistema molt estès entre els constructors francesos A més, feu altres instruments seguint el model napolità, amb un envernissat de poca qualitat Messeguer tingué molts càrrecs d’importància a la junta del gremi de fusters El 22…
caixa de ressonància
Música
Part estructural i acústica d’alguns instruments, en forma de cavitat tancada, que conté un volum d’aire capaç de ser posat en vibració per un element vibrant o generador del so.
En acoblar-se la vibració de l’aire interior de la caixa amb la del generador del so, aquesta actua com a ressonador amplificant el so de l’instrument i determinant-ne la qualitat En la majoria dels instruments cordòfons, com la guitarra, el violí o les cítares en general, la vibració dels generadors del so, les cordes, es transmet a la taula harmònica mitjançant el pont, peça on aquestes recolzen La vibració de la taula posa en moviment l’aire interior de la caixa harmònica, que vibra en unes freqüències de ressonància determinades per la nota de la corda, les característiques acústiques de…
Joan Guillemí
Música
Constructor català d’instruments de corda.
Joan Guillemí era fill de Rafael Guillemí, ebenista Joan establí el taller al carrer d’Escudellers, on construí un bon nombre d’instruments Fabricà dos models de violins, un de mida petita, que es caracteritza per un disseny proper a l’escola napolitana, molt bombat, i un altre, de mida més gran, còpia del de Stradivari Com a fet especial cal remarcar que el cap, vist frontalment, és més curt i més ample del normal i les efes mostren un disseny molt personal i elegant El vernís que emprà és d’una qualitat extraordinària, com el dels bons mestres de l’escola napolitana A més de l’etiqueta on…
violí
Violí
© Fototeca.cat
Música
Instrument cordòfon de la família dels llaüts amb cordal.
Té un mànec sense trasts, i hom obté el so fregant les cordes amb un arquet Deriva de la viola da braccio i del rabec Té una tapa d’avet amb dos calats en forma d’efa i un fons d’erable, amb els riscles i els contrariscles baixos i de la mateixa fusta A l’interior hi ha una peça cilíndrica, també d’avet, per a aguantar la pressió del pontet i la tensió de les cordes Sobre el mànec hi ha enganxat un batedor de banús, com les clavilles Posseeix quatre cordes, afinades en sol-re-la-mi La caixa de ressonància és molt escotada dels costats Les dues primeres cordes greus són de tripa…