Resultats de la cerca

Tenen gairebé sempre un sol nucli i presenten vacúols digestius i contràctils, de nutrició heterotròfica i reproducció generalment per escissió, bé que han estat observats alguns estadis flagellats o sexuals en llurs cicles biològics presenten pedogènesi i, sovint, encistament Hi ha espècies marines pelàgiques, planctòniques i bentòniques, i també n’hi ha d’aigua dolça algunes són molt importants en els sediments pelàgics fang de radiolaris, de globigerines i en la identificació d’estrats formacions petrolíferes Els rizòpodes mancats de membrana rígida poden formar pseudopodis, dels quals se…

Segons el tipus d’estructura que els atorga mobilitat, les espècies de protozous paràsits de l’home es poden classificar en quatre grans classes, que per convenció reben una denominació en grec antic o llatí Rhizopodea , o rizòpodes, Zoomastigophorea o flagellats, Ciliatea o ciliats, i Telosporea o esporulats Classificació dels principals protozous patògens i malalties que causen classe gènere espècie malalties que causen rizòpodes Acanthamoeba indefinida meningoencefalitis amebiàsica Naegleria N fowleri ídem Entamoeba E histolytica amebiasi flagellats Trypanosoma T gambiense malaltia de la…

És propi dels rizòpodes, especialment dels foraminífers

Inclou els flagellats, els rizòpodes i els esporozous

Estudia principalment els microfòssils organismes unicellulars fòssils i les restes esquelètiques microscòpiques de protozous rizòpodes, flagellats, d’algues unicellulars diatomees, algunes clorofícies, alguns briozous i fragments de l’esquelet de certs organismes espícules d’esponges, otòlits de peixos, etc La micropaleontologia té una gran importància en l’estudi de certs aspectes de la geologia aplicada i de l’estratigrafia També té aplicació en les investigacions petrolieres, puix que les determinacions paleontològiques i estratigràfiques es fonamenten en l’estudi dels microfòssils

Tenen el cos molt deformable i limitat per una membrana fina No presenten mai closca o teca

N'hi ha dos tipus fonamentals l’esquelet intern o endoesquelet i l’extern o exoesquelet Entre els principals exoesquelets es destaquen els d’alguns protozous, com els dels foraminífers, radiolaris i amèbids, amb closca, formats per carbonat de calci, sílice i diversos materials, respectivament els dels coralls i altres cnidaris colonials, de suport i protecció, la closca dels molluscs, de carbonat de calci, que serveix gairebé exclusivament de protecció, i el dels artròpodes, compost d’una sèrie de plaques independents i articulades que cobreixen tot el cos i li confereixen una gran…

Llur talla, microscòpica, va des dels 2 μ fins als 1000 μ, bé que la mitjana és de 20 a 100 μ De forma variada, els primitius són esfèrics, però s’allarguen i es polaritzen a mesura que evolucionen L’estructura normal d’un protozou és la d’una cèllula típica eucariota, bé que presenten diferenciacions especials Així, la membrana cellular és l’única en els ameboides, però els altres grups presenten a més una membrana secundària deguda a la presència d’una cutícula o d’un exoesquelet resultants de l’excreció de productes pèctics Això determina el sistema d’alimentació, de manera que en els que…