Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
romanalla
Allò que d’una cosa roman en un lloc després d’haver-ne tret una gran part.
Aleix
Cristianisme
Asceta.
La tradició afirma que abandonà la muller la mateixa nit de noces i visqué ascèticament els disset darrers anys de la seva vida com a criat a casa del seu pare, ignorat de tothom Molt popular a l’Orient, ho fou també a l’Occident medieval A Catalunya hom el tenia com a patró de captaires i vagabunds El tema tingué una certa importància en la literatura medieval catalana hom conserva el record de cançons representades al Berguedà, al Camp de Tarragona i a l’Alt Penedès, possible romanalla de peces de teatre hagiogràfic, avui perdudes A Reus havia estat representat el ball de sant…
Santa Maria de Cadaqués
Art romànic
El monestir de Santa Maria de Roses tenia drets sobre l’església de Santa Maria de Cadaqués quan l’any 1251 apellà contra la collació d’aquesta església, feta per subdelegació pontifícia a Arnau de Miana, canonge de la seu de Girona L’església parroquial de Santa Maria és esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i l’any 1362 En els nomenclàtors de la diòcesi del final del segle XIV figura l’“ecclesia parrochialis sancte Marie de Cadaqueriis”  A causa de la seva posició, Cadaqués hagué de sofrir els efectes de la pirateria en moltes ocasions Hi ha notícies de la ràtzia de l’…
Casal o casa forta de Domanova (Rodés)
Art romànic
El lloc de Domanova és a uns 2 km al migdia de Rodés, enlairat entre els cursos de la ribera de Rigardà i la de les Croses Aquest indret és esmentat en la documentació l’any 942, quan el comte Sunifred II de Cerdanya feu donació a l’abadia benedictina de Sant Pere de Rodes d’un alou situat al terme de Vilella, que afrontava per una part amb Domonova  Aquest indret fou el solar d’un important llinatge feudal, cognominat Domanova, els membres del qual són mencionats en la documentació des de la segona meitat del segle XI Així, vers el 1068 consta que Bernat Pere de Domanova tenia el castell…
Castell de Torcafeló (Maçanet de la Selva)
Art romànic
Situació Aspecte de les restes medievals del castell que coronen un puig emboscat al nord-oest del terme A Caballé El castell de Torcafeló o Torrefellona és situat al cim d’un turó de 181 m d’altitud sobre el nivell del mar, a 1 km al sud-oest de Maçanet Des del castell hi ha una bona panoràmica de la plana de Maçanet i d’aquesta zona de la Selva Mapa 365M781 Situació 31TDG768255 Per arribar-hi cal agafar una pista a l’altura del quilòmetre 45 de la carretera que va de Maçanet a Hostalric, la qual, vorejant el turó, porta al cantó oposat al de la carretera, des d’on s’ha d’enfilar un camí, en…
Casa Sobirana (Puig-reig)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de la casa des del costat de llevant El mur del costat sud-est, que és el que apareix a la foto apuntalat per un contrafort, és el que ofereix més interès amb un conjunt d’elements R Viladés Aquesta casa es troba situada enmig d’una ampla vall, voltada de les serres característiques del baix Berguedà, damunt un pujol, fit a fit de l’església de Santa Maria de Merola, al vessant dret de la riera de Merola, la qual discorre no pas gaire lluny Aquesta casa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-…
La Torrassa dels Moros (Castellcir)
Art romànic
Situació Únic fragment que resta d’aquesta antiga construcció medieval M Anglada Les restes d’aquesta torre circular són a tocar de la riera de Tenes o de Castellcir pel marge esquerre i a la dreta del camí que condueix al castell de Castellcir, que és a 700 m sobre el nivell de la mar Mapa L37-15393 Situació 31TDG308248 S’hi arriba pel mateix camí que hom pren per anar a Castellcir, però un cop passat el mas de l’Antoja cal deixar el cotxe en la primera bifurcació i anar a peu vers el nord fins que es divisa un llenç de mur a pocs metres MAB Història L’origen i la situació d’aquestes restes…
Ciutat d’Urgell
Una de les dues tombes de tègules localitzades sota el claustre de la catedral de la Seu d’Urgell A Villaró Entre els anys 1992 i 1997 un seguit d’intervencions arqueològiques d’urgència i seguiments d’obres han posat de manifest l’existència d’un notable horitzó romà tardà i paleocristià a la Seu d’Urgell, als volts de la catedral de Santa Maria La primera excavació va posar al descobert la petita església de Santa Eulàlia, un temple documentat al començament del segle XI El seu absis recolzava sobre el mur lateral d’un dipòsit revestit amb opus signinum , que formava part d’un conjunt de…
Sant Fruitós de Marians (Soanyes)
Art romànic
Situació Vista d’aquesta senzilla església, exemple de l’arquitectura rural més popular del segle XI ECSA - A Roura L’església de Sant Fruitós es troba vers l’extrem sud-oest del petit nucli del poble de Marians, al sector de ponent del terme municipal de Soanyes, en un replà enlairat damunt la vall, al sud d’Oleta, i a la dreta del fondal de la ribera de Mentet Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 45” N - Long 2° 16’ 13” E Cal seguir la carretera de Soanyes, la D-57a, que surt de la N-116 just després de passar la vila d’Oleta en direcció a Montlluís i Andorra, a l’esquerra Poc abans d’arribar…
Sant Martí de Jóc
Art romànic
Situació Les escasses restes de l’antiga església parroquial de Sant Martí de Jóc són situades al cementiri municipal, a llevant i a uns 500 m del centre del poble, vora el còrrec de Sant Martí Hi porta un camí asfaltat Per tal d’arribar a la vila de Jóc cal seguir l’itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 27’ 14” N - Long 2° 31’ 28” E Història L’església de Sant Martí és esmentada indirectament a la primera meitat del segle XI, concretament l’any 1031, quan Gaugibert i la seva muller Amirata feren donació a l’abadia de Sant Miquel de Cuixà d’uns…