Resultats de la cerca

Batlle de Zamora, en esclatar la revolta dels comuneros es decantà pels reialistes, i fou derrotat a Segòvia per Bravo, Padilla i Zapata Ordenà d’incendiar la ciutat de Medina del Campo 1520, i això comportà la seva destitució Restaurat en els seus càrrecs per Carles I, actuà de jutge en el procés del bisbe Acuña, el qual féu executar 1526

Corregidor de Madrid i instigador del Motí dels Gats 1699 En la guerra de Successió serví en el bàndol borbònic i reprimí els austriacistes a Madrid 1706 Felip V el nomenà president del Consell de Castella, càrrec del qual fou destituït el 1714

Fill de Josep Oriol Ronquillo i Vidal, es doctorà el 1869 Fou vocal de la junta de l’Eixample per a qüestions de salubritat i inspector higienista de la província de Barcelona 1876 Publicà opuscles com Los obreros de Barcelona 1842, El consultorio higiénico 1865, uns Preceptos de salubrificación aplicables a las epidemias de Barcelona 1871 i una necrologia de PFMonlau 1871

Fill del metge Carles Ronquillo i Pau Editor de publicacions de divulgació científica i redactor d' El Constitucional , fou regidor 1843 de l’ajuntament de Barcelona i president del Collegi de Farmacèutics Publicà un Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola 1851-66 i l’aplec de remeis casolans Mil doscientos secretos 1844

Aprofitant la crisi d’aliments i el malestar popular, els agents del partit francòfil dirigiren la rebellió contra el partit austriacista en el poder El rei destituí el corregidor de Madrid, el president del Consell de Castella, comte d’Orpesa, i el privat Enríquez de Cabrera, i nomenà Francisco Ronquillo corregidor i Luis Fernández de Portacarrero —del partit francòfil— president del Consell

És evident que Felip Muller no era català, però no en coneixem el lloc d’origen, tot i que el nom és inequívocament germànic Els seus successors donaran l’any 1830 com el de l’inici de les seves activitats a Catalunya A la Guia de Barcelona del 1942, que és la primera publicada que inclou una relació de les distintes activitats econòmiques de la ciutat, Felip Muller té un apartat propi en què està sol “romanero o constructor de pesos y balanzas” La romana és una balança rudimentària portàtil, de ferro forjat que, com el seu nom indica fou una aportació dels romans Factura de Roca Parés…

Catalunya explotà pissarres bituminoses de les quals es podia extreure petroli Un exemple fou la Petrolífera de Bagà, al Berguedà Fins al darrer quart del segle XIX el petroli o oli mineral era utilitzat només per a l’enllumenat o per a la calefacció Després arribarà l’etapa dels olis lubricants i finalment la de les gasolines i altres productes petroliers, aplicables al motor d’explosió El petroli arribarà tard a Catalunya per la senzilla raó que no se’n trobarà fins el 1973 Si més no en forma de jaciments El 1849 van entrar pel port de Barcelona 22 lliures de petroli per un valor de 176…

Tenim poques referències personals d’aquest empresari, que d’altra banda és citat sempre que es parla de blondes durant la primera meitat del segle XIX La primera font documental —del 1828— el dóna com a resident a Martorell, però aviat el seu domicili serà a Barcelona Josep Margarit era una persona amb diners i amb relacions El 1835 fou un dels accionistes fundadors del diari madrileny El Español , al costat d’altres catalans com Gaspar de Remisa i Jaume Ceriola, residents aquests a la capital de l’estat Formà part de la Direcció —Consell d’Administració— de la companyia que construí el…

Els vegetals xuclen de la terra una sèrie d’elements químics que són necessaris per al seu creixement Que el cultiu empobreix la terra és una cosa sabuda des de fa molts segles El sistema tradicional per a regenerar la terra eren els adobs naturals o orgànics, en forma de fems, aigües fecals, restes vegetals, cendres, etc Europa conegué un nou fertilitzant o adob natural en la primera meitat del segle XIX el guano, un material procedent, sobretot, del Perú, format per excrements i cadàvers d’ocells marins El primer carregament de guano arribà a Catalunya el 1844, nou anys més tard del primer…

Les “busquetes” de cotó de Busqueta i Sala Jaume Busqueta i Guitar va néixer a Sant Llorenç Savall i residia a Barcelona La primera referència que en tenim és com a expositor a l’Exposició Industrial de Madrid del 1828, on presenta unes estopillas , unes teles de lli molt primes i delicades Les màquines eren aleshores de fusta i els telers, manuals El 1837 es va associar amb Ignasi Sala i Basany per filar, teixir i blanquejar cotó a Mataró Ignasi Sala era un professional del tèxtil de Manresa i Busqueta era comerciant La combinació va funcionar d’allò més bé A l’anomenada fàbrica de can…