Resultats de la cerca

El conjunt de les transformacions d’un conjunt en ell mateix té estructura de grup respecte a la composició de transformacions la composició en el sentit d’aplicar successivament de manera ordenada dues transformacions és anomenada també producte Segons la definició de Felix Klein, la geometria és l’estudi de les nocions invariants per a un grup de transformacions geometria Com a exemples de transformacions en el pla poden ésser esmentades les rotacions, les simetries axials, les translacions, etc i en l’espai, les simetries respecte a un eix o a un pla, les rotacions…

Les isometries més conegudes són les translacions, les rotacions i les simetries del pla o de l’espai ordinaris

La velocitat angular ω del moviment de rotació circular de tots els punts és anomenada velocitat de rotació del sòlid, i el vector ω, dirigit segons l’eix de rotació i de mòdul ω, vector velocitat angular o vector rotació Hom pot demostrar fàcilment que quan un sòlid es mou de qualsevol manera sempre és possible de descompondre'n el moviment en un instant t en un moviment de rotació i en un altre de translació L’eix respecte al qual té lloc aquest moviment de rotació és anomenat eix instantani de rotació i, en general, canvia en el transcurs del temps Així, quan un cilindre es mou rodolant…

Consistia en una ullera que podia girar al voltant d’un eix horitzontal fixat molt sòlidament en una paret vertical Les rotacions de la ullera eren determinades per la lectura d’un cercle graduat marcat a la paret

Actualment hom tendeix a anomenar-lo isometria El conjunt de moviments definits sobre un espai, amb l’operació de composició o producte de moviments, constitueix un grup En particular, és interessant l’estudi dels moviments al pla i a l’espai ordinaris El grup dels moviments del pla és generat per les simetries axials, és a dir, tot moviment del pla pot ésser descompost en producte d’un cert nombre de simetries axials Els de nombre parell són anomenats moviments directes , conserven el sentit del pla i són un subgrup del grup de moviments els altres són anomenats moviments inversos Dins el…

Les fulles de les plantes atacades es descoloreixen i es panseixen, i els bulbs es recobreixen d’un feltre blanc, el miceli del fong, i es podreixen Hom evita la malaltia mitjançant rotacions llargues, plantant en terrenys poc humits i emprant fems ben descomposts

En el pla hom considera la rotació al voltant d’un punt fix que correspon a moviments rígids circulars de centre al punt donat En l’espai hom considera la rotació al voltant d’una línia , en la qual qualsevol punt d’una figura es mou en sentit circular al voltant de la línia donada eix de rotació, en un pla perpendicular a aquesta i que passa pel punt donat Una rotació d’eixos correspon a una rotació que deixa fix l’origen de coordenades Aquestes rotacions permeten de passar d’un sistema de referència a un altre que pot ésser més adequat per a l’estudi d’un problema geomètric…

A partir de la segona llei de Newton hom obté que l’impuls és igual a l’increment del moment lineal o sia T = m v T - m v 0, on v és la velocitat de la partícula, resultat anomenat teorema de l’impuls En la dinàmica de les rotacions hom anomena impuls angular la magnitud I = ∫ T 0 M t dt , on M t és el moment resultant de les forces

La mescla també pot ésser de cereal i llegum, especialment de blat i faves A Catalunya, el mestall es troba documentat abundantment sovint en la forma mordiós , és a dir, mestall de blat i ordi, i msegalós , de blat i sègol El terme era aplicat també a altres mescles, com la de blat i faves En les rotacions triennals del secà era freqüent, a la Catalunya Vella, el restoble de mestall ordiós a les terres dels fondals després de les faves de tardor i abans del cereal sol civada, espelta, ordi de primavera Aquest conreu era tan generalitzat, que hom suposa que el pa corrent als…

Hom els obté mitjançant tres rotacions successives, de la següent manera primer, hom gira el sistema xyz un angle ϕ en un sentit directe al voltant de l’eix z , resultant-ne el sistema ξηζ segon, hom gira aquest un angle φ en sentit directe al voltant de l’eix ξ, resultant-ne ξ´η´ζ´ l’eix ξ´, intersecció dels plans xy i ξ´η´, és anomenat línia nodal , N i tercer, hom gira ξ´η´ζ´ un angle υ al voltant de ζ´, obtenint-ne x´y´z´ Hom observa que φ és l’angle format per z i z´, ϕ el format per x i N , i υ el format per x ´ i N