Resultats de la cerca

Escriví poesies en sicilià idillis i èglogues caracteritzats per una coloració arcàdica i un xic melindrosa però en el sentiment genuí d’una ingènua vida campestre, de ressò rousseaunià, hom nota sovint un esperit sincer i delicat La seva obra mestra és L’origini di lu munnu ‘L’origen del món’, 1768, on es destaca la forta vena humanística de l’autor, amb una certa tendència cap a la caricatura

Al servei del duc d’Orleans, pertangué al Club dels Jacobins i tingué diversos alts càrrecs militars Llibretista d’òpera, autor de poemes galants i d’un projecte de tractat, De l’éducation des femmes , Laclos és sobretot el creador de Les liaisons dangereuses 1782, novella en forma d’epistolari on, amb cinisme aparent, critica la conducta de la noblesa rica, perversa i ociosa de la darreria del s XVIII L’obra, dominada per una rigorosa preocupació estilística, té una intenció moralitzadora evident, porta a terme una sèrie d’anàlisis psicològiques molt precises i reacciona contra el…

S’establí cap al 1750 a Leipzig, on havia estudiat teologia i filologia Bé que no visqué de la literatura era recaptador d’impostos, portà una intensa activitat com a poeta, llibretista, editor i crític A partir de models anglesos i francesos, escriví llibrets dins el gènere de la komische oper influïts per Charles-Simon Favart i tenyits d’un sentimentalisme rousseaunià, amb els quals obtingué una bona acollida de públic però comentaris desfavorables de la crítica, motiu pel qual el 1774 abandonà l’activitat de llibretista Gairebé totes aquestes operetes foren musicades per…

Després de graduar-se a la Universitat d’Uppsala, es casà i s’establí en una granja de Värmland amb el propòsit de dur a la pràctica el seu ideari rousseaunià i socialitzant Fallit l’intent, un any i mig després s’installà a la capital, on fou professor, pastor protestant, periodista en el diari liberal “Aftonbladet”, i menà una vida agitada i escandalosa El 1838, amb la novella Det går an ‘Això rutlla’, crítica del matrimoni com a institució, obtingué una certa fama que li permeté de lliurar-se intensament a les lletres Mal administrador dels guanys, però, adquirí deutes, i des…

Començà l’activitat literària com a periodista Fou empresonat per motius polítics sota el règim de Machado, se n'anà clandestinament a França el 1928 i tornà a Cuba el 1939 sis anys més tard s’establí a Veneçuela, i el 1959 s’incorporà al govern revolucionari de Cuba La seva obra, molt reduïda en quantitat, tracta, amb una prosa sumptuària i barroca, molt influïda pels clàssics castellans, de la problemàtica vital i política del continent americà Deixant de banda Ecué-Yamba-O 1933, El reino de este mundo 1949 i les narracions de Guerra del tiempo 1958, les seves novelles més importants són…

Vida i obra De família francesa, entrà a la Companyia de Jesús el 1759 i es formà en centres jesuïtes d’Alacant, València, Tarragona i Girona Partí exiliat cap a Itàlia el 1767, sense haver rebut ordes majors, i se secularitzà el 1769 Residí a Ferrara, Venècia i —després d’un fugaç retorn a Espanya— Nàpols Durant els seus primers decennis a Itàlia publicà Odas de Filópatro Ferrara 1778-79, volums de poesia illuminista, i compongué quatre obres dramàtiques en prosa, inèdites A partir del 1800, traduí al castellà poemes del Pseudo-Ossian i algunes tragèdies de Sòfocles, en vers Nàpols 1820…

Vida i obra De família francesa, entrà a la Companyia de Jesús el 1759 i es formà en centres jesuïtes d’Alacant, València, Tarragona i Girona Partí exiliat cap a Itàlia el 1767, sense haver rebut ordes majors, i se secularitzà el 1769 Residí a Ferrara, Venècia, on es casà, i —després d’un fugaç retorn a Espanya— Nàpols Durant els seus primers decennis a Itàlia publicà Odas de Filópatro Ferrara 1778-79, volums de poesia illuminista, i compongué quatre obres dramàtiques en prosa, inèdites A partir del 1800, traduí al castellà poemes del Pseudo-Ossian com  Fingal y Temora  i algunes tragèdies de…

El paisatge bretó de Combourg, on visqué, i el temperament apassionat de la seva germana Lucile influïren en la seva trajectòria posterior Del 1786 al 1791 fou oficial de l’exèrcit, i conegué París i els cercles literaris En desacord amb la Revolució, el 1791 féu un viatge als EUA, on intentà de descobrir el pas del NW de l’Atlàntic a les mars polars Tornà a Europa i el 1792 s’enrolà en l’exèrcit reialista Ferit, es refugià a Anglaterra 1793 Publicà un Essai sur les Révolutions 1797, on es mostra escèptic i nega la noció de progrés La mort de la seva mare 1798 provocà en ell un retorn a la fe…

De família noble i d’idees liberals, el 1831 fou diputat per Recanati a l’assemblea nacional de Bolonya De vasta cultura —sabia hebreu, grec, llatí, diverses llengües modernes, etc—, traduí Horaci, Virgili i la Batracomiomàquia admirador de la cultura grega, d’Homer i de Dant, se sentia identificat amb Petrarca hom en publicà una edició de les Rime comentada per Leopardi fou influït per Tasso, Alfieri, Monti i Foscolo La seva amistat amb Pietro Giordani i Antonio Ranieri, el darrer amic, i els amors dissortats —era deformat, impotent i malaltís— marcaren en la seva vida una sèrie de fites,…

La diversitat de la indumentària en el decurs dels temps, segons els pobles, els climes, les èpoques, la civilització, la idiosincràsia, etc, ha estat sempre en estreta relació amb les possibilitats materials i amb el gust artístic de cada època Durant el Paleolític els elements de la indumentària procedien de la cacera Al Neolític, època de pastors i agricultors, apareixen els primers teixits, que són decorats a l’edat del bronze i que hom ha conservat, fins a l’època de la colonització, entre els pobles primitius de l’Àfrica, Oceania, etc A Mesopotàmia hom troba el tipus de vestit de pell…