Resultats de la cerca

Llur nom deriva de Safī al-Dīn, fundador d’un orde de dervixos a final del segle XIII A partir del seu nucli inicial a Ardābīl el domini safàvida s’expandí per tot Pèrsia i l’Iraq actual derrotes dels Ak Koyünlü i dels uzbeks amb la collaboració de tribus turques convertides a l’islam, dels armenis i, més tard, dels europeus russos i britànics, amb l’ajuda dels quals ‘Abbās I renovà l’exèrcit amb tecnologia moderna Els enfrontaments amb els sunnites provocaren la revolta afgana sota Husayn i la proclamació del seu cap Nūr Mahmūd a Eşfähān 1722 Després d’un curt restabliment de la dinastia fou…

Inicià la dinastia Kara Yülük Osman 1378-1435 En les lluites de Tamerlà i Baiacet, els Ak Koyunlu afavoriren el primer El 1467 derrotaren els Kara Koyunlu i s’annexaren el seu territori Amb la derrota, l’any 1473, d’Uzun Hasan, el 1508, pel soldà otomà Mehmet II començà la davallada de la dinastia fins que fou anihilada, el 1508, pel xa safàvida Ismā'īl I Els Ak Koyunlu conservaren, però, alguns feus fins al 1524

Situada prop de les ruïnes de Persèpolis, en una plana fèrtil, que contrasta amb els turons calcaris que l’envolten, on hom conrea principalment roses i vinyes Centre comercial dels productes de la regió Té indústria moderna de catifes, a més de refineria de petroli, indústria tèxtil cotó, química, del ciment, sucrera i artesania de l’argent Nucli central de l’imperi persa s VII, la seva situació motivà ocupacions successives mongola s XIII i timúrida final del s XIV Després de la florent època safàvida fou envaïda pels afgans i saquejada per Nādir Shāh 1744 Com a lloc de naixement de Sa'adī…

Militar al servei del safàvida Ṭahmāsq II, rebé el nom de Ṭahmāsq Kulī Khān tanmateix, quan Ṭahmāsq II signà la pau amb els otomans, Nādr l’obligà a abdicar 1732, i ell mateix s’emparà més tard del poder Reorganitzà l’exèrcit i creà una armada a la Càspia Envaí l’Índia —presa de Ghaznī, de Kabul i de Peshawar 1738 i de Lahore 1739—, però renuncià a deposar-ne el Gran Mogol s’emparà també de l’Afganistan, fixà l’Oxus com a frontera al NE i lluità, amb èxit, contra els turcs, bé que fracassà en l’intent d’unificar religiosament el país El descontentament de la població, obligada cada vegada a…

Fou tolerant amb els cristians i amb els estrangers Reconquistà Kandahār als tàtars 1648

Per tal de fer front a les agressions exteriors signà un tractat desavantatjós amb l’Imperi Otomà 1590 L’any 1599 prengué Herat i el Khorasan als uzbeks El 1600 reorganitzà l’exèrcit a l’estil europeu i derrotà diverses vegades els otomans, als quals prengué primerament Azerbaidjan, Geòrgia i Mesopotàmia 1603-07, i després Bagdad i les illes del golf Pèrsic 1623 A partir del tractat de 1636, les fronteres entre Pèrsia i l’Imperi Otomà es mantingueren estables fins al segle XIX El 1622 prengué Kandahār al gran mogol Ǧhāngīr i, ajudat pels britànics, destruí la colònia portuguesa d’Ormuz En…

Situada a l’altiplà iranià, a 1230 m alt, prop dels vessants meridionals de l’Elburz, és cruïlla de comunicacions entre la Mediterrània i l’Orient, la qual cosa n’ha afavorit el comerç i el desenvolupament industrial Té indústria tèxtil llana i cotó, tabac, muntatge d’automòbils, ciment, vidre, cuir i calçat, pneumàtics i una gran refineria de petroli unida per oleoducte als jaciments d’Ahwaz i Masjed Soleymān És el centre econòmic i cultural del país el barri modern, al nord 1925, contrasta amb els barris del sud, antics, típicament orientals, de carrers estrets i…

Sota el seu govern el país esdevingué, per primera vegada des de l’expandiment de l’islam, un estat independent, fet al qual contribuí la declaració del xiisme imamita com a religió oficial, en oposició al sunnisme otomà

Fill i successor de Shāh Ismā'īl, el seu regnat es caracteritzà per la lluita constant contra otomans i uzbeks, enfront dels primers dels quals perdé Tabrīz 1533, Geòrgia i Sirwān 1540 i Bagdad i Mossul pau d’Amasya, 1555 Morí assassinat

Pel fet d’haver signat la pau amb els turcs, enfront dels quals perdé la Transcaucàsia 1732, el seu lloctinent, Nādir Shāh , l’obligà a abdicar en favor del seu fill ‘Abbas III A la mort d’aquest 1736, Nādir s’emparà del poder i permeté el seu assassinat