Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Silkeborg
Ciutat
Ciutat de Jutlàndia, Dinamarca.
Indústria paperera, tèxtil i mecànica Sanatoris i balneari
climatoteràpia
Tractament terapèutic fonamentat en la creença dels efectes curatius del clima de certs indrets.
Amb el progrés de la farmacologia ha perdut molta importància, però resten encara dues institucions que hi són basades els balnearis i els sanatoris
Hilversum
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Septentrional, Països Baixos.
És situada 30 km al SE d’Amsterdam, a la ruta del canal Amsterdam-Rin És un centre residencial i de sanatoris Hi ha indústria elèctrica, del tabac i de mobles
sanatori
Medicina
Nom donat als establiments situats en llocs adequats que posseeixen unes condicions climàtiques determinades, on els malalts són sotmesos a un règim curatiu especial o de convalescència.
Són destinats especialment al tractament de malalties cròniques, com la tuberculosi pulmonar, la lepra, les afeccions cardíaques, les nervioses i mentals, etc , per mitjans principalment higiènics, o al restabliment de la salut alterada després de malalties diverses Malgrat el sentit genèric del mot, era utilitzat sobretot per a designar els sanatoris antituberculosos Llur installació als Països Catalans fou afavorida per una sèrie de publicacions científiques com les d’A Bassols i Prim Climatoterapia española de la tuberculosis pulmonar, 1888 i sobretot la revista Contra la…
la Ciutat de Repòs i de Vacances
Projecte del GATCPAC (1931-34) per tal de bastir una ciutat d’esbargiment a la zona costanera de Viladecans, Gavà i Castelldefels (Baix Llobregat).
Tingué ressò internacional, i el congrés d’Atenes del CIRPAC 1933 incorporà els seus principis Preveia cinc zones de banys, esports i cinema a l’aire lliure d’habitatges mínims per a cap de setmana, amb espais per a càmping i pavellons escolars de residència hotels, cases de vacances, colònies escolars de cures de repòs hotels, sanatoris i de conreu, comuna a les anteriors Hom començà les obres, però la guerra civil de 1936-39 truncà el projecte
Leopoldo María Panero Blanc
Literatura
Poeta castellà.
Fill de Leopoldo Panero i germà de Juan Luis Fou antologat per Josep Maria Castellet a Nueve novísimos poetas españoles 1970 i es donà a conèixer a Por el camino de Swan 1968 i Así se fundó Carnaby Street 1970 Poeta exuberant i d’obra abundosa, la seva vida, sovint a la frontera entre la raó i la bogeria, fou marcada per intenses sacsejades ideològiques, així com fortes depressions i agitacions mentals Ell i la seva família van tenir una gran projecció pública com a símbol de la decadència del règim franquista arran del documental El desencanto 1976 de Jaime Chávarri Internat en successius…
De la flaire de l’aire a l’olor dels diners
L’any 1985 els famosos aires de la petita ciutat suïssa de Davos esdevingueren sobtadament notícia Però aquesta vegada la causa no n’era la puresa, que en altre temps havia atret escriptors famosos com ara Thomas Mann, Arthur Conan Doyle o Robert Louis Stevenson, sinó el contingut i la flaire —ara excessius— que en el temps d’entreguerres trobava a faltar el protagonista de “La muntanya màgica” “Hans Castorp va fer, encuriosit, una aspiració profunda, a tall de prova, d’aquell aire desconegut Era fresc, i res més Li mancava la flaire, el contingut, la humitat, penetrava fàcilment i no deia…
Bud Powell
Música
Pianista de jazz nord-americà, de nom Earl.
Membre d’una família de músics, es presentà a Nova York el 1940 Apadrinat per Thelonious Monk , actuà sovint a les jam-sessions on es desenvolupava l’estil bebop Durant el seu pas per l’orquestra de Cootie Williams 1942-44 realitzà els primers enregistraments, que mostren els elements essencials del seu estil Poc després començaren, probablement a causa dels cops al cap rebuts en un espellissament de la policia 1945, els problemes psíquics que l’afectarien al llarg de tota la vida i repercutirien en la seva carrera Powell patí freqüents collapses nerviosos i estigué internat en …
,
Joan Serra i Melgosa
Pintura
Pintor.
Fill del mestre d’escola i dibuixant Ramon Serra i Prenafeta Lleida 1865 — Barcelona 1937 Ingressà a la Llotja de Barcelona, on rebé el mestratge de FLabarta i conegué els altres futurs membres del grup Els Evolucionistes , amb els quals exposà el 1918 Treballà al taller d’escenografia de Josep Castells Participà en diverses collectives amb els seus companys de grup i féu alguns intensos autoretrats, natures mortes i paisatges, en tons terrosos i un estil nerviós però dominat per un rigor constructiu d’arrel cézanniana Més de dos anys a la guerra d’Àfrica partiren la seva carrera 1921-24 El…
la Cerdanya
La vall de Meranges (Cerdanya)
© Fototeca.cat
Regió natural i històrica del Principat de Catalunya, constituïda per una plana (uns 20 km de llargada i uns 5 km d’amplada), a més de 1.000 m d’altitud, esfondrada per falles, en plena zona axial pirinenca, que forma la capçalera del Segre.
La geografia Els massissos granítics que la tanquen al nord —el roc de la Calm 2215 m, el Carlit 2921 m i el Puigpedrós 2842 m— l’aïllen de les valls de l’Arieja País de Foix i de l’Aude Capcir, mentre que al sud el rocam esquistós i calcari del Puigmal 2909 m, la Tosa d’Alp 2536 m i la serra de Cadí 2648 m fan de partió d’aigües amb les valls del Llobregat Berguedà i del Ter Ripollès La plana de Cerdanya o Gran Cerdanya , centrada per la vila de Puigcerdà, s’amplia amb les valls glacials, poblades, de Querol, Angostrina i les Lloses, a la solana, i les d’Alp i Oceja, a la baga Per l’est s’…