Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
santalàcies
Botànica
Família de santalals constituïda per plantes herbàcies o llenyoses hemiparàsites, de fulles simples, enteres, oposades o alternes, a vegades esquamiformes, de flors bisexuals o unisexuals, petites, actinomorfes, de periant tubular i sovint carnós, quasi sempre agrupades en inflorescències, i de fruits indehiscents i monosperms, generalment drupacis.
Consta d’unes 400 espècies, pròpies de les zones càlides i temperades Són d’aquesta família el ginestó Osyris alba i el sàndal Santalum album
Les santalàcies
Santalàcies 1 Thesium divaricatum a branca terminada en inflorescències x 0,5 b fragment de la inflorescència, amb una flor i un fruit immatur que conserva el calze a la part apical x 5 2 Ginestó Osyris alba a branca fructífera d’aquest arbust de port genistoide x 0,5 b brot florit, de flors trímeres x 5 c fruit immatur x 3 Eugeni Sierra Les santalàcies són herbes o arbusts, rarament arbrets, propis més aviat de les regions eixutes i àrides, dins de les zones tropicals i temperades de les gairebé 400 espècies que se’n coneixen, la majoria són africanes, i només sis…
santalals
Botànica
Ordre de dicotiledònies monoclamídies integrat per plantes herbàcies o llenyoses, més o menys paràsites, de fulles simples o esquamiformes, de flors sovint unisexuals, haploclamídies i de gineceu ínfer, i de fruits diversos.
Les famílies més importants que comprèn són la de les lorantàcies i la de les santalàcies
Les viscàcies
Componen aquesta família que molts autors inclouen en la de les lorantàcies unes 400 espècies, la majoria d’elles intertropicals Es tracta gairebé sempre de mates o d’arbusts hemiparàsits que es desenvolupen, a diferència de les santalàcies, sobre les branques dels arbres, a les quals es fixen mitjançant discos adhesius i haustoris Són de ramificació simpòdica, sovint dicasial, i fan fulles oposades, enteres i molts cops coriàcies Quant a les flors, poden ser unisexuals o hermafrodites i contenen en general de quatre a sis tèpals poc vistosos —alguns cops en dos verticils— sobre…
hemiparàsit
Botànica
Dit de la planta parcialment paràsita, com és el cas de diverses escrofulariàcies i santalàcies, les quals tenen fulles verdes i alhora arrels amb haustoris.
arraià
Botànica
Arbust de la família de les santalàcies de fulles lanceolades i fruit en drupa vermella que es fa al migjorn valencià i a les illes Pitiüses.
ginestó
Botànica
Arbust dioic, de la família de les santalàcies, de 50 a 100 cm d’alçària, de tiges anguloses amb poques fulles linears, de flors trímeres groguenques i de fruits drupacis vermells.
Es fa a la terra baixa, en garrigues i alzinars
Les famílies de fanerògames dels Països Catalans
Regions fitogeogràfiques dels Països Catalans, segons O de Bolòs Carto-Tec, a partir d’originals de l’autor esmentat Els Països Catalans, amb una extensió de poc més de 70000 km 2 , tenen una flora fanerogàmica espontània que voreja les 3500 espècies Si tenim present que el territori continental de l’estat francès, per exemple, amb prou feines supera les 4000 espècies i que les illes Britàniques no arriben a les 3000, haurem de convenir que la nostra riquesa florística és notable en relació amb altres països europeus Aquesta mateixa riquesa, però, condiciona el contingut d’aquesta obra fins…
L’estratègia ecològica dels espermatòfits
Els espermatòfits són vegetals particularment adaptats al medi terrestre, però aquest no és uniforme arreu, sinó que varia profundament en latitud i en altitud, i encara segons la roca mare, el clima, etc Cada planta respon individualment a les condicions del medi, i per aquesta raó viu només a certs ambients La mateixa distribució dels espermatòfits és una conseqüència de la seva capacitat de resposta als factors ambientals, tant als actuals com als històrics La consideració de les plantes en relació amb l’espai físic on viuen ens porta a la geografia botànica o geobotánica , que estudia la…