Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Inici de l’expansió de la producció de seda i sederies valencianes
Comença l’expansió de la producció de seda i sederies valencianes
Hirosaki
Ciutat
Ciutat del ken d’Aomori, al N de l’illa de Honshū, Japó, situada vora el riu Iwaki.
La indústria, poc desenvolupada, té fabricació de laques, sake i sederies
Jammu
Ciutat
Capital d’hivern de l’estat de Jammu i Caixmir, a l’Índia.
És un centre comercial cereals, sucre, cotó Té fabricació de ceràmica, productes farmacèutics i sederies
Els Fàbregas, a Barcelona
Paper comercial de la fàbrica de sederies Fàbregas Rafart Les arrels sederes de la família Fàbregas es troben en el segle XVIII i concretament a l’any 1739, quan un Fàbregas forma part del gremi de velers de Barcelona Si es pogués fer l’arbre genealògic de la família des d’aquest moment fins a mitjan segle XX comprovaríem com hi ha nombroses branques que es dediquen a la indústria o pre-indústria sedera Certament, el nom es troba repetit filadors, teixidors, fabricants de cintes Són segurament germans i parents que inicien negoci pel seu compte en aquesta dispersió d’esforços tan tradicional…
Krefeld
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord - Westfàlia, Alemanya.
Situada a la vora esquerra del Rin inferior, ha crescut, al s XX, per absorció dels nuclis de Bockum, Verberg, Oppum, Linn i Uerdingen, amb el port d’aquest últim Nus ferroviari i nucli industrial tèxtil sederies, vellut, estampats i siderúrgic i de fabricació de maquinària
aviadura
Indústria tèxtil
Llicet, especialment a les fàbriques de sederies i cintes.
Els Balcells. La tradició manresana de la seda
Anunci de la fàbrica de teixits de seda Ignasi Balcells, amb la nova fàbrica de Manresa, construïda el 1893 Anunci Manresa , 1929 Manresa és la segona ciutat de Catalunya, després de Barcelona, pel que fa al protagonisme de les ciutats catalanes en la Revolució Industrial La presència dels seus empresaris és prou evident en aquesta obra I en el sector tèxtil Manresa té un paper important en el cotó, en la llana i en la seda La seda és precisament a l’origen de la indústria manresana A la segona meitat del segle XVIII hi havia un bon nombre de tallers que filaven i teixien una seda que els…
Benet Malvehy, l'artista de la seda
El retrat sobre seda de la reina Isabel II fet per Benet Malvehy 1863 es considera l’obra més important d’aquest gènere realitzada a Catalunya durant el segle XIX propietat de Núria Malvehy “ Fabricant no igualat i el més gran artista teixidor de la seva època Aquesta és la presentació que fa de Benet Malvehy un escriptor i tècnic tèxtil que havia treballat a les seves ordres ” Rodón i Amigó, P, Els carrers de la Colònia Güell, Badalona 1944 Benet Malvehy i Piqué va néixer a Igualada el 15 de maig de 1837 Als quinze anys va entrar d’aprenent a la fàbrica de Joan Escuder, la més important…
conca del Ruhr
Regió
Regió industrial d’Alemanya, al land
del Rin del Nord-Westfàlia.
S'estén des de la vora esquerra del Rin, vers l’E, fins al Hamm i des del Ruhr vers el N fins al Lippe En un sentit més ampli caldria incloure-hi les ciutats renanes de Krefeld i Düsseldorf i el cinturó urbà estès cap a l’E, des de Düsseldorf per Wuppertal fins a Hagen Constitueix una complexa aglomeració metropolitana, i la concentració industrial més gran d’Europa No presenta, en canvi, unitat física el seu marc correspon, al S, al pla inclinat del Sauerland, vigorosament entallat pels rius, com el Wupper Al N i NW, els horitzons baixen i l’expansió industrial s’efectua amb més llibertat,…
Lió
Vista de la ciutat de Lió
© Corel Professional Photos
Regió administrativa
Capital del departament del Roine i de la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps, al Lionès, França, a la confluència dels rius Saona i Roine.
La seva posició geogràfica entre l’Europa alpina i l’Europa herciniana, sobre l’eix Saona-Roine, ha potenciat la importància de la ciutat, la influència de la qual s’estén des de les planes del Saona i les muntanyes del Jura, del Lionès i del Beaujolais, fins a la Provença, al S, i la regió parisenca, al N, i cap a Suïssa i Itàlia El creixement demogràfic reflecteix la vitalitat de Lió de 177000 h el 1851 passà a 459000 el 1901 i a 580000 el 1931 Després s’estabilitzà i fins i tot decresqué el nucli urbà, alhora que s’incrementà acceleradament, a causa de la immigració, l’àrea metropolitana…