Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
claudicació intermitent
Patologia humana
Dolor constrictiu que apareix a les extremitats inferiors solament durant els esforços (de caminar, de córrer, etc) i que desapareix en suspendre l’exercici.
Aquest dolor, en forma de rampa, apareix generalment poc temps després d’haver començat la marxa, augmenta en continuar l’exercici i disminueix fins a desaparèixer amb el repòs apareix de nou en iniciar la marxa Es presenta especialment en l’arterioesclerosi i en la tromboangiïtis obliterant La claudicació intermitent és un símptoma d’isquèmia d’esforç del múscul, i sovint apareix a conseqüència d’oclusions incompletes i segmentàries de la part proximal de les artèries femorals
pneumònia
Patologia humana
Pneumopatia infecciosa, generalment aguda, amb infiltració exsudativa i cel·lular dels alvèols (en les pneumònies bacterianes clàssiques) i de l’interstici i els bronquíols (en les broncopneumònies i les pneumonitis).
Segons l’extensió topogràfica del procés, poden ésser lobars, lobellars, segmentàries i intersticials D’acord amb llur etiologia hom les classifica en bacterianes i no bacterianes, les quals poden ésser causades per virus, rickèttsies i fongs En l’edat infantil són més freqüents les víriques, mentre que en l’adult augmenta el nombre de les bacterianes produïdes per pneumococs, estafilococs, estreptococs, Haemophilus influenzae i Klebsiella pneumoniae Per a la diagnosi és molt important la història clínica minuciosa tos productiva, dolor en punta de costat, febre, símptomes…
Interpretacions del megalitisme
Dolmen conegut com Pedra Gentil, Vallgorguina, ~III millenni aC RM La utilització de grans mega pedres lithos en la construcció és un fenomen que pot observar-se tant en el si de les primeres comunitats agropecuàries dòlmens, menhirs com en les societats històriques muralles, edificis públics El tret social bàsic i comú al llarg dels temps per al desenvolupament de l'arquitectura megalítica no és altre que la necessitat de la cooperació i participació organitzada d'un grup d'individus per poder dur-la a terme Tanmateix, la investigació moderna ha reservat el terme "megalític" per a…
Les comuniats pre-urbanes: territori i assentaments
Fragment de tovot pintat, barranc de Gàfols, Ginestar, ~590-570 aC UB / RM La introducció de les primeres plantes i els primers animals domèstics a la Península Ibèrica, en una data situada cap al 5000 aC, va modificar substancialment el comportament territorial i l'organització de l'espai de les societats anteriors, que van haver d'adaptar-se a les noves exigències derivades de les necessitats de l'economia agrícola Si s'hagués de resumir la història dels primers millennis d'existència de l'agricultura, es podria dir que es caracteritzà per la progressiva expansió del poblament i la…
Tromboangiïtis obliterant
Patologia humana
Definició La tromboangiïtis obliterant o malaltia de Buerger és una malaltia vascular crònica de causa desconeguda Es caracteritza per la inflamació de les artèries de diàmetre mitjà i petit i de les venes de les extremitats que, progressivament, en produeix l’oclusió i per tant una fallada de l’aportació sanguínia a la zona que n’és afectada Freqüència, edat i sexe Aquesta malaltia no és gaire freqüent, sobretot en l’actualitat, ja que s’ha constatat estadísticament una minva de la seva incidència en els darrers anys Pel que fa a l’edat i el sexe, aquest trastorn afecta sobretot homes joves…
Funció i activitat de l’intestí prim
Fisiologia humana
Els aliments entren a l’intestí prim en forma de quim, és a dir, parcialment digerits i aglomerats en una massa gairebé líquida Tanmateix, però, la matèria que surt de l’intestí prim per entrar al gros, o matèria fecal , és una massa semilíquida, en bona mesura des-mineralitzada, i que conté bàsicament aigua, restes cellulars, bacteris morts, aliments no digeribles com la cellulosa i petites proporcions d’hidrats de carboni, lípids i proteïnes Aquesta modificació substancial del quim en matèria fecal és deguda bàsicament a dues circumstàncies D’una banda, al fet que l’intestí prim rebi les…
Els diplòpodes: milpeus i afins
Característiques del grup Els diplòpodes, al costat dels quilòpodes, constitueixen els grups més importants de l’artificiós grup dels miriàpodes Com el seu nom indica, la seva característica més representativa és l’existència de dos parells d’apèndixs locomotors a la majoria dels segments del tronc Encara que són un grup força abundant, els seus representants sovint passen desapercebuts, sigui pels seus costums reservats o pel seu caràcter higròfil, que fa que visquin preferentment sota les pedres, la fullaraca o la fusta en descomposició També n’hi ha alguns de cavernícoles Els diplòpodes de…
L’estudi de la prehistòria i els temps antics
Vas dels guerrers, tossal de Sant Miquel, Llíria, ~segles III-II aC MPV / GC L’anàlisi sobre la prehistòria i els temps antics que segueix constitueix un repte considerable per les seves característiques i els objectius proposats, a mig camí entre l’ambició dels plantejaments i la consciència dels propis límits Entre les primeres, potser la més òbvia per a tothom és la d’abastar un període dilatadíssim —més d’un milió d’anys— i, el que és pitjor, desenvolupar la història de formacions sòcio-econòmiques que tenen poc o res a veure entre elles En efecte, es tracta de realitats socials tan…
La recerca històrico-arqueològica fins els anys setanta
La manca d’atenció a la reflexió historiogràfica entre els investigadors de les primeres societats ha estat sovint subratllada, però fins fa ben poc no s’ha començat a posar-hi remei La idea que tenim del nostre passat collectiu i dels instruments materials i conceptuals utilitzats pels investigadors per a aprofundir-ne el coneixement són el resultat d’un procés en el qual, al llarg de més d’un segle, la recerca històrico-arqueològica ha evolucionat, modificant-se i omplint-se de diferents continguts, en estreta sintonia amb la transformació del país i allò que la societat i el poder n’…
Els quilòpodes: centpeus, escolopendres i afins
Característiques del grup Aspecte general extern dels quilòpodes, en visió dorsal A i ventral B , i detall de la regió posterior d’un mascle B’ Hom hi distingeix 1 antena, 2 càpsula cefàlica 3 forcípula, 4 tergita del segment forcipular, 5 tergita del tercer segment del tronc, 6 pota, 7 tèlson, 8 coxostèrnum forcipular, 9 esternita del vuitè segment del tronc, 10 pors coxals, 11 esternita del primer segment genital, 12 gonopodi, 13 penis, 14 valva anal Gustavo Hormiga, original dels autors Els quilòpodes, que a casa nostra reben els noms populars de centcames, centpeus i escorçanes, són…