Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
semivocal
Fonètica i fonologia
Articulació intermèdia entre vocal i fricativa que es produeix durant l’emissió del segon membre tancat d’un diftong.
Es comporta com una ràpida transició entre un estat de màxima obertura, vocàlic, i un de màxim tancament, consonàntic per exemple, i en gaire gáire, u en moure móure, etc Alguns fonetistes no distingeixen aquest procés articulatori de l’invers, quan l’element tancat és primer membre d’un diftong, o sia semiconsonant per exemple, W en igual igwál
semiconsonant
Fonètica i fonologia
Articulació intermèdia entre fricativa i vocal que es produeix durant l’emissió del primer membre tancat d’un diftong.
Es comporta com una ràpida transició entre un estat de màxim tancament i un altre de màxima obertura, que correspon ja a la vocal que forma el nucli del diftong sillàbic per exemple, w a quatre kwátrə Alguns fonetistes no distingeixen aquest procés articulatori de l’invers, quan l’element tancat és segon membre d’un diftong, o sigui semivocal per exemple, u a caure káurə
dièresi
La dièresi en català
Gramàtica
Signe diacrític (¨) que indica una pronúncia diferent de l’habitual del signe gràfic damunt el qual és escrit.
En català té les dues funcions essencials d’assenyalar l’articulació del fonema u en els encontres qüe, qüi, güe, güi , en els quals normalment aquesta unitat no té realització fonètica, i d’indicar un valor pròpiament vocàlic dels fonemes u , i quan van en posicions en què funcionen habitualment com a semivocal La dièresi és emprada també sempre que, l’ús de l’accent gràfic no essent possible, calgui fer-ho d’acord amb la normativa de la llengua
escriptura beneventana
Escriptura i paleografia
Escriptura, dita també beneventanocassinesa (i abans, per error, longobarda, napolitana, etc), usada a la Itàlia meridional i a la Dalmàcia des del segle VIII fins a l’inici del XIV.
L’origen ve de la minúscula cursiva documental L’evolució va lligada especialment a l’abadia de Montecassino Les característiques són lletres de traçat angulós i en ziga-zaga, té la i semivocal allargada, la a sembla dues cc acostades i més tard oc unides, els nexes ei, fi, qi, li, ri i ti són comuns, i es distingeixen dos ti , un dels quals sibilant Les abreviatures característiques són gloa gloria , ama anima , oma omnia i uns signes com 3 = m al final de paraula La seva puntuació , pausa / pausa mitjana / pausa final és diferent de la d’altres escriptures nacionals Es…
semivocàlic | semivocàlica
vocal subjuntiva
Fonètica i fonologia
Vocal que figura en un diftong en funció de semivocal o de semiconsonant.
triftong
Fonètica i fonologia
Grup de fonemes vocàlics format per una semiconsonant, una vocal i una semivocal.
En català només existeix el triftong uai en uns pocs mots, com guai, guaira, guairó i guaitar , amb d’altres de la mateixa família
consonantització
Fonètica i fonologia
Procés pel qual una vocal o una semivocal passen a tenir valor de consonant.
En llatí ego > * eo > 'jo’
quiescent
Lingüística i sociolingüística
En les llengües semítiques, dit de la lletra (gairebé sempre una semivocal) que, en no dur vocal, no és pronunciada.