Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Llibre de memòries
Història
Dietari de la ciutat de València del 1308 al 1644, obra de diversos autors: un d’anònim fins el 1488, Francesc Joan (oncle de l’humanista Honorat Joan) en 1488-1535, Francesc Marc del 1535 al 1616 i Joan Lluc Ivars des del 1616.
L’estil és lacònic, i remarca les diverses eleccions i incidències municipals Hi destaca una breu explicació de les Germanies a València 1519-23, de la qual el cronista fou testimoni i familiarment implicat Fou publicat el 1930 per l’Acció Bibliogràfica Valenciana, amb introducció i notes de SCarreres i Zacarés
Francesc Sales
Arxivística i biblioteconomia
Història
Literatura
Cronista.
Arxiver beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades del 1516 al 1700, original que recollí el seu nebot Agustí Sales i Alcalà
Francesc Sales
Literatura catalana
Cronista.
Sacerdot, estudià gramàtica, filosofia i teologia a València i fou arxiver beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu de València des del 1696 Escriví unes Memòries de diferents successos de persones senyalades del 1516 al 1700, original que recollí el seu nebot Agustí ↑ Sales
Llibre de memòries
Literatura catalana
Dietari de la ciutat de València del 1308 al 1644, obra de diversos autors: un d’anònim fins el 1488, Francesc Joan (oncle de l’humanista Honorat Joan) del 1488 al 1535, Francesc Marc del 1535 al 1616 i Joan Lluc Ivars des del 1616.
L’estil és lacònic, i remarca les diverses eleccions i incidències municipals Hi destaca una breu explicació de les Germanies a València 1519-23, de les quals el cronista fou testimoni i hi va estar familiarment implicat Fou publicat el 1930 per l’Acció Bibliogràfica Valenciana, amb introducció i notes deS Carreres i Zacarés El seu nom complet és Llibre de memòries de diversos successos e fets memorablese de coses senyalades de la ciutat e Regne de València
Francesc Sales
Historiografia catalana
Cronista i capellà.
Estudià gramàtica a Sant Mateu i a València, i també filosofia i teologia Nomenat tresorer de l’arquebisbat de Sàsser Sardenya pel seu protector, Gaspar Fuster, arquebisbe d’aquella diòcesi sarda, no arribà a anar-hi, i restà a València en qualitat de beneficiat de la parròquia de Sant Bartomeu, on fou, també, arxiver Redactà unes Memòries de diferents successos de persones senyalades del 1516 al 1700, que comencen amb la mort de Ferran el Catòlic i acaben amb la mort de Carles II Sembla que es basà en documentació de l’arxiduc que regia El manuscrit original passà al seu nebot,…
Francesc Marc
Historiografia catalana
Ciutadà i cronista.
Vida i obra Fou membre del govern municipal de València en diverses ocasions, ocupà el càrrec de diputat general del regne, com a representant de la ciutat, i tingué també els càrrecs de mostassaf i síndic Continuà el Llibre de memòries , que recollia, per manament dels regidors del municipi, les efemèrides més destacades El fragment de què s’ocupà l’autor abraça des del 1535 fins al 1615 En general, pren nota de les notícies que afectaven directament el govern municipal –elecció de nous càrrecs, etc–, però també narra amb prou detalls altres esdeveniments Lectures ALMARCHE I VÁZQUEZ, F…
Gaspar Antist
Historiografia catalana
Literatura catalana
Memorialista.
Fou mostassà 1530 i jurat 1538 de València L’obra, titulada Memòries de coses senyalades que s’han seguit en la present ciutat y regne de València , tal com ha arribat a l’actualitat, és un manuscrit de 15 folis numerats més un foli inicial sense numerar Consta de 165 apartats, els quals comprenen des del 19 d’agost de 1555 fins a l’1 d’agost de 1557 A més, les tres notícies inicials estan datades al juliol del 1555 i al novembre del 1553, i l’apartat 123, que tracta de la mort del castellà d’Amposta Joan Baptista Vilaragut, el 25 de gener de 1526 L’objectiu de l’autor fou deixar…
,
Acció Bibliogràfica Valenciana
Historiografia catalana
Societat bibliogràfica creada el 1920 per iniciativa del marquès de Malferit i d’un bon nombre d’estudiosos i bibliòfils, amb l’objectiu de publicar obres destacades de la història i de la cultura valencianes.
Pretenia continuar la tasca d’anteriors iniciatives similars, com la impulsada al final del s XIX pel vescomte de Bétera, que edità la Relación de la expulsión de los moriscos del reino de Valencia 1878, de Damián Fonseca, i la Crónica 1881-82, de Martí de Viciana o la promoguda més tard per Josep Enric Serrano i Morales, amb el suport de M Menéndez y Pelayo, que publicà les obres de Joan de Timoneda La seva primera publicació fou el Dietario valenciano 1619-1632 1921, d’Álvaro i Diego de Vich després també publicaren, entre d’altres Valencia antigua y moderna 1923-24, de Marc Antoni Orellana…
Salvador Carreres i Zacarés
Historiografia catalana
Erudit.
Es doctorà en filosofia i lletres a la Universitat de Madrid amb la tesi Tratados entre Castilla y Aragón 1908 Cronista oficial de la ciutat de València, fou membre de Lo Rat-Penat, del Centre de Cultura Valenciana –en fou secretari els anys 1928 i 1939–, de l’Associació Bibliogràfica Valenciana –n’ocupà la presidència el 1941– i de l’associació Amigos de Luis Vives Des d’una perspectiva d’història erudita, sovint amb aportacions documentals originals, estudià aspectes del passat valencià en el terreny de l’arquitectura, l’art i els fets polítics de l’època foral En l’almanac de Las…
Francesc Joan
Historiografia catalana
Cronista.
Vida i obra Oncle de l’humanista Honorat Joan i Escrivà, és el primer dietarista conegut del Llibre de memòries L’autor s’anomena per primera vegada en el llibre «yo, mossén Francés Joan» l’any 1503, com un dels cavallers valencians de l’exèrcit reial que defensà el Rosselló contra França Carreres i Zacarés creu que degué començar a escriure el llibre abans, almenys el 1488, l’últim any en què hi consten els folis dels manuals de consells d’on procedeixen les notícies del Llibre de memòries , i creu probable que Francesc Joan fos l’iniciador del llibre copià el Manual de consells de la…