Resultats de la cerca

Era fill d’Odó de Sesagudes i de Gerberga, i per això és anomenat sovint Umbert Odó El 1045 era casat amb Sicarda Fou un dels magnats de Ramon Berenguer I, que comandava la host catalana que lluitava a Hispània, a Alhama, on es rebellà contra el comte 1054 i continuà la rebellió al costat del bisbe Guislabert de Barcelona i del vescomte Udalart Bernat Reconciliat amb el comte, el 1056 fou testimoni de l’esponsalici d’Almodis i adquirí del comte el castell de Lloret que llegà a la seva muller És consignat entre els magnats que signaren l’assemblea legislativa dels Usatges 1068 i…

Apareix documentat ja el 1018, i els seus dominis comprenien la baronia de Montseny castells de les Agudes i de Miravalls i les de Montpalau i de Palafolls Deixà com a hereu el seu fill Umbert de Sesagudes , dit també Umbert de Montseny , que fou pare del bisbe Bernat Umbert , de Guisla de Montseny , que heretà, amb el seu marit Bernat Gausfred, la baronia de Palafolls i foren estirp del llinatge de Palafolls, d' Udalard, Riambau i Ramon de Montseny —ardiaca de Girona— i, finalment, de l’hereu Guillem Umbert I de Montseny mort el 1112, que heretà les baronies de Montseny i…

Era fill d’Umbert de Sesagudes Al concili de Nimes 1096 fou mitjancer entre l’abat de Ripoll i Berenguer, bisbe de Vic i arquebisbe de Tarragona Celebrà diversos concilis a Girona 1097-1101

El topònim Montseny com a lloc és conegut des de l’any 862 El llinatge de Sesagudes, altrament dit del Montseny, i posteriorment de Montclús, senyor d’aquest castell, apareix documentat des del 1019 amb Odó de Sesagudes Casat amb Geriberga, de la família vescomtal de Barcelona, dominava un extens territori que s’estenia per les baronies de Montpalau, Palafolls i la del Montseny castells de les Agudes i Miravalls El seu fill, Umbert Odó, juntament amb la seva muller Sicardis, dotaren amb importants donacions el monestir de Sant Marçal del Montseny en el moment que fou…

Aquesta força, castell o torre de Vallalta, documentada al final del segle X, dominava el pas de la vall de la parròquia de Sant Feliu, al vessant més meridional del massís del Montnegre Maresme El senyors naturals de la quadra, segons Costa i Turell, foren els Goscons, els quals defensaren els seus drets senyorials de les pretensions dels Sesagudes primer i dels Cabrera posteriorment A mitjan segle XIII aquesta jurisdicció passà als Arquer, que tenien com a senyors majors els vescomtes de Cabrera

Fill del vescomte Guiniguís, dit Mascaró, i de Gerosòlima, dita Gudrielda Es casà amb Aurúcia, i després amb Adelaida, senyora d’Ogern El seu hereu, Amat, que el succeí en el vescomtat, prengué el cognom o apellatiu de Montsoriu Posseí importants béns a Osona, compartits amb el seu germà Sisemund d’Oló És el probable tronc dels llinatges de Montcada i de Sesagudes Montseny pels seus suposats fills Ramon, senyor de Lloret, i Guillem, que rebé successivament els apellatius de Muntanyola, de Vacarisses i de Montcada

Situació Vista de les escasses restes encara subsistents V Buron L’antiga església de Santa Margarida es troba dins el castell de Montclús, que pertanyia a la família Sesagudes i Montseny, que prové d’un castell del mateix nom del qual avui no queden vestigis, i que devia estar situat al vessant de les Agudes Tenim notícies d’aquesta família a partir del 1018 fou entre el 1230 i el 1263, en temps de Guillem, que la família adoptà el nom de Montclús Aquest canvi de nom és signe de l’acostament cap al pla i l’abandó dels llocs més inaccessibles El 1275 Riambau II de Montclús va…

Aquest castell, així com el de les Agudes, apareixen sempre units en un sol domini i formant una unitat Així, la família Sesagudes i més tard els Montseny, Montclús i Cabrera, consten des del 1121 fins el 1390, com a mínim, com a senyors dels castells de les Agudes i Miravalls Aquest castell consta ja com a enrunat i ignorat el 1273 Malgrat això la documentació constantment en repeteix el nom, junt amb el de les Agudes, en tota l’antiga documentació Alguns autors, com l’arquitecte Josep Maria Pericas, intentaren precisar la situació d’ambdós castells ja el 1916 Situaven el de les…

Situada a l’extrem SW del comtat de Girona, originàriament comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà i Vallmanya i gran part de les de Sant Pere de Pineda o de Riu i de Santa Maria de Pineda A la primera meitat del s XIV sorgí el nucli de Calella , i a la fi del XV els d' Arenys de Mar , Canet de Mar i Sant Pol de Mar , que esdevingueren universitats independents Comprenia també les cases aloeres de Canet, Menola, Camós i Pineda Des de la primera meitat del s XI pertanyia al llinatge dels Sesagudes, dit després de Montseny El…

Als segles IX i X aquest territori formava part de l’extensa zona de Pineda des de la Tordera a Caldetes, i era esmentat amb el nom de Palatiolum A la fi del segle XI hom té notícies ja del terme del castell de Palafolls, segregat del de Montpalau, pertanyent a Umbert Odó de Sesagudes El seu net Gausfred prengué el nom de Palafolls i el seu llinatge mantingué la possessió del castell i del terme en senyoria menor, car la major la reberen els vescomtes de Girona i d’aquests els de Cabrera Berenguer de Palafolls donà el 1345 carta de població per a la Vilanova de Palafolls que…