Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
teopasquisme
Cristianisme
Doctrina que atribueix al Verb encarnat, com a Déu, la sofrença i la mort.
Afirmació ortodoxa, en el sentit que el Verb és subjecte primer de les accions pròpies de la natura humana assumida hom pot afirmar que “un de la Trinitat ha sofert”, aviat prengué un sentit heterodox indicant la sofrença i mort de la divinitat Apollinar de Laodicea i alguns monofisites, fins al punt que la fórmula “Sant Immortal que fou crucificat per nosaltres” afegida al trisagi fou titllada de patripassiana s VI La fórmula ortodoxa fou aprovada per Joan II 534, per Vigili i Fulgenci de Ruspe, i ratificada pel concili II de Constantinoble553
Christian Science
Institució religiosa, anomenada també Scientist
, fundada per Mary Baker Eddy (1821-1910).
Són trets característics del pensament d’aquesta associació, exposats per la fundadora en el llibre Science and Health with Key to the Scriptures 1875 només l’esperit té realitat, mentre que la matèria no existeix el mal, la sofrença i la mort no són sinó productes d’una intelligència poc sana Crist guaria per la força de l’esperit i aquest poder curatiu, MB Eddy creia haver-lo redescobert i el propugnava Qui se sotmetia a aquesta guarició mental podia ésser membre del grup El 1879 fou fundada a Boston la Primera Església de la Christian Science , des d’on el grup s’escampà pels…
Karl Jaspers
Filosofia
Filòsof alemany, exponent de l’existencialisme.
Passà del camp de la psiquiatria a la filosofia, i n'esdevingué professor a Heidelberg 1917 Deposat pels nazis, fou rehabilitat posteriorment, fins que la Universitat de Basilea el cridà com a professor 1948 Concep la filosofia com una “dilucidació de l’existència”, és a dir, com una reflexió total —i no pas objectivadora, com és la reflexió científica— de la condició humana concreta, no abstracta Aquesta condició humana es revela en les “situacions límit” sofrença, corporeïtat, mort, etc Com que aquesta existència diu comunicació entre existents, és a dir, superació de la…
Simònides
Literatura
Poeta grec.
Hom en té la imatge acabada del poeta viatger, tal com el conegueren les acaballes de l’època arcaica Acollit a les cases dels poderosos per celebrar les ocasions d’una existència brillant, creà un gènere nou de la lírica coral, l’epinici Pel fet d’haver estat, segons la tradició, el primer poeta que demanà una soldada per la seva tasca —un intent que entroncava amb el mateix sentit dessacralitzador de la poesia—, provocà un gran escàndol, que la posteritat s’ha complagut a transmetre, divulgant la imatge d’un home avariciós i calculador, desmenjat i perplex davant el misteri insondable dels…
Barlaam i Josafat
Tema literari que exemplifica la intercomunicació cultural entre l’Orient i l’Occident.
Amb el títol de Salita Vistava existí una llegenda índia, escrita en sànscrist, que tractava de la vida del Buda aquest, en un determinat episodi, feia quatre encontres amb un vell, amb un malalt, amb un mort i amb un asceta i en deduïa les corresponents conseqüències morals La llegenda, a través d’unes traduccions georgianes, arribà a la literatura grega, i Eutimi n'escriví una versió vers l’any 1000 El protagonista és ara Josafat, fill del rei Abenner, que, educat en el luxe i el plaer, a través de tres encontres coneix la realitat de la sofrença i de la mort, i gràcies a les…
treva
Cessació temporal d’una lluita, d’una contesa, d’un treball, d’una sofrença.
vall de llàgrimes
Religió
Expressió treta de la Salve Regina, i en darrer terme dels salms, utilitzada en el llenguatge asceticomoral per a indicar la terra com a lloc de sofrença i de pas vers el cel.
L’ambaixador Labonne i Catalunya

Manifestació a París demanant ajut per a Espanya, s.d.
ANC-Fons Comissariat de Propaganda
Eirick Labonne 1888-1942 va ser nomenat ambaixador de França a la República Espanyola el 8 d’octubre de 1937, en vigílies del trasllat del govern de València a Barcelona Substituïa Jean Herbette, que havia estat cridat feia algun temps En el seu primer informe al ministre d’Afers Estrangers Delbos, del 27 d’aquell mateix mes, Labonne explica l’entrevista amb el cap de govern, Juan Negrín, acompanyat del ministre d’Afers Estrangers, José Giral El van rebre calorosament, perquè —diu Labonne— “després de la caiguda del front cantàbric i la intensificació del bloqueig del Mediterrani, és evident…
Les llegendes en el folklore
La llegenda La llegenda és una narració, oral o escrita, que forma part de l’imaginari popular Amb una aparença més o menys històrica, de fet està cuinada amb una proporció més o menys considerable d’elements imaginatius Generalment, les llegendes tenen relació amb una persona o amb un grup humà, o bé amb un monument, un lloc o un territori Acostumen a agrupar-se en cicles a l’entorn d’un centre d’interès, ja sigui un personatge, una gesta o un esdeveniment Així com els mites se situen als orígens dels temps o al crepuscle de la història així com les rondalles ens transporten a un incert “era…