Resultats de la cerca
Es mostren 429 resultats
Acaba el termini per a regularitzar les plaques solars
Es compleixen sis mesos del Reial decret sobre autoconsum 9 d’octubre de 2015, després dels quals les installacions fotovoltaiques han d’haver-se adaptat a la nova normativa, que grava amb un impost les plaques solars que produeixen electricitat El Govern justifica l’anomenat "impost al sol" per contribuir a pagar els costos del sistema quan les installacions estan connectades a la xarxa elèctrica la gran majoria Se n’exclouen les plaques tèrmiques per a escalfar aigua, les que tenen una potència màxima contractada de 10 quilowatts i els consumidors de les illes
Skylab

DIbuix esquemàtic del Skylab: 1 i 2, plafons de cèl·lules solars; 3, mòdul de treball; 4, acoblament; 5, vehicle Apollo; 6, telescopi solar
© fototeca.cat
Astronàutica
Primera estació orbital tripulada nord-americana.
Llançada sense tripulació amb un coet “Saturn 5” amitjan 1973 i situada a 435 km d’altitud, fou l’habitacle de tres tripulacions que hi arribaren periòdicament amb vehicles del tipus “Apollo” llançats amb coets “Saturn 1B”, i hi romangueren un total de 4117 hores L’estació tenia una massa de 90720 kg, i hom aprofità com a lloc de treball l’interior d’un tercer tram inert del coet, amb un espai útil d’uns 300 metres cúbics Els objectius principals de la missió foren determinar l’adaptació de l’home a les condicions d' apesantor El Skylab en òrbita sobre la Terra Nasa prolongades, observacions…
actinometria
Física
Mesura de la intensitat de les radiacions en general i de les radiacions solars en particular.
Té una gran importància a causa de les radiacions solars, que actuen no solament damunt la meteorologia i la climatologia, sinó també damunt el desenvolupament de la vida vegetal i animal
cerificador
Apicultura
Aparell destinat a l’obtenció de la cera de les bresques mitjançant l’acció calorífica dels raigs solars.
Sol constar d’un caixó de fusta rectangular, que conté una cubeta de xapa de ferro i una tela metàllica formant doble fons, sobre la qual hom diposita les bresques i els fragments Té un tapa de vidre, o millor dues, que tanquen hermèticament, sobre les quals incideixen els raigs solars, que fonen la cera
hipernova
Astronomia
Gran explosió amb què acaba la vida d’un estel de massa excepcionalment gran, d’entre 100 i 150 masses solars.
És, doncs, l’equivalent de la supernova, però amb un alliberament d’energia 100 vegades superior El seu nucli es collapsa directament en un forat negre, i a més es formen dos dolls de plasma que es mouen a una velocitat propera a la de la llum i que emeten una radiació gamma intensa Atès que els estels de massa superior a 100 masses solars són molt poc freqüents, les hipernoves també ho són S'estima que a la Via Làctia es produeix una hipernova cada 200 milions d’anys
diagrama de papallona
Astronomia
Diagrama en el qual es representa el camí que segueixen les taques solars en el decurs del cicle solar.
Les taques apareixen a latituds altes en començar el cicle i després cada vegada més a prop de l’equador solar a mesura que s’acosta el mínim del cicle Quan es representa l’evolució de les taques al llarg de diversos cicles solars representant la latitud mitjana de cada grup de taques respecte al temps, s’obté una representació gràfica de la llei de Spörer el diagrama de papallona Abans que un cicle solar conclogui amb la major part de les taques associades, apareixen prop de l’equador les taques del nou cicle Aquestes comencen a aparèixer a 30º o 40º de latitud El diagrama…
fotosfera
Astronomia
Capa de la superfície del Sol de la qual provenen gairebé totes les radiacions solars que arriben a la Terra.
Constitueix el disc visible del Sol, que és el disc lluminós que hom pot observar en condicions normals Té una profunditat d’uns 400 km La temperatura a les regions més profundes és de 7 500°K, però va disminuint, fins que arriba a un valor de 4 700°K a les regions més externes Les zones més profundes de la fotosfera es mesclen amb una regió d’una gran opacitat on predominen els moviments convectius, anomenada zona convectiva Sol La superfície no pertorbada de la fotosfera té una estructura granular, els elements de la qual són uns polígons o celles de forma irregular que tenen una amplada de…
El que cal saber de les alteracions causades pel sol
Patologia humana
Les alteracions causades pel sol són trastorns cutanis que es presenten quan la pell s’exposa desmesuradament al sol, o per una sensibilitat especial d’aquesta a les radiacions solars, d’origen genètic, o bé causada per alguna substància química que es troba a la pell Per prevenir les alteracions causades pel sol, cada persona ha d’adoptar les precaucions necessàries més adequades al seu tipus de pell Cal tenir en compte que com més blanca és la pell, més sensible és als efectes dels raigs solars, i, per tant, és més fàcil que es presentin trastorns en exposar-se al…
límit de Chandrasekhar
Astronomia
Valor màxim de la massa d’un estel nan blanc (no rotatori), més enllà del qual l’estel col·lapsa gravitacionalment cap a un estel de neutrons o, eventualment, cap a un forat negre.
El seu valor és d’1,44 vegades la massa del Sol per a un estel nan blanc d’heli, d’1,40 masses solars per a un nan de carboni i d’1,11 masses solars per a un nan blanc de ferro
heliotècnia
Física
Tecnologia
Tècnica que té per objecte l’estudi i l’explotació de totes les possibilitats que ofereix l’energia solar.
Actualment l’heliotècnia ha assolit un desenvolupament notable entre les realitzacions experimentals cal destacar la construcció de forns solars, la d’insoladors per a obtenir aigua calenta o per a potabilitzar aigua marina i la de centrals solars per a obtenir, mitjançant fotopiles, energia elèctrica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina