Resultats de la cerca

Quan el Sol arriba a un d’aquests punts deixa d’augmentar la seva distància a l’equador celeste El solstici corresponent a la màxima separació boreal té lloc cap al 21 de juny, i el corresponent a la màxima separació austral té lloc cap al 21 o el 22 de desembre La primera data marca el començament de l’estiu a l’hemisferi nord, i correspon al solstici d’estiu o punt Càncer , mentre que l’altra data assenyala el començament de l’hivern, i correspon al solstici d’hivern o punt Capricorn Quan el Sol és al solstici d’estiu, la Terra passa per l’afeli de la seva òrbita, i quan és al solstici d’…

La longitud astronòmica i l’ascensió recta del Sol veritable coincideixen únicament quan el Sol és als solsticis i als equinoccis, úniques dates en què la reducció a l’equador és nulla Aquesta magnitud presenta dos màxims positius l’un a l’estiu i l’altre a l’hivern i dos màxims negatius a la primavera i a la tardor Sumant la reducció a l’equador amb l’equació del centre hom obté l’equació del temps

Director de la biblioteca d’Alexandria La part principal de la seva obra són els escrits sobre astronomia, matemàtiques i geografia Mesurà la circumferència terrestre amb un error d’uns 90 km respecte a les estimacions actuals, i també l’obliqüitat de l’eclíptica per mitjà de l’observació de la diferència existent entre les altures del Sol durant els solsticis d’estiu i d’hivern Estudià el problema de la duplicació del cub i inventà un sistema mecànic per tal d’obtenir, donats dos segments, llur mitjana proporcional Ideà l’anomenat garbell d’Eratòstenes , que proporciona el…

Corresponen als temps que precedeixen els solsticis d’hivern i d’estiu i coincideixen sovint amb les dates de retorn i de partença del pasturatge transhumant Consisteixen en complexos rituals de diversa mena, provinents dels ritus de fertilitat i de culte a l’esperit del gra, sovint de caràcter festiu i desimbolt Als Països Catalans, les acaballes de la sembra s’escauen entre l’equinocci de tardor i el solstici d’hivern de caràcter marcadament domèstic, atès el clima, hi són relacionats costums com la fecundació de les cabres i la matança del porc primera quinzena de novembre Les…

Amic de Tales, participà en la vida pública de la ciutat i viatjà molt És autor d’un mapa del món conegut Hom li atribueix la construcció d’una esfera celeste, el descobriment de la inclinació eclíptica i la introducció, de Babilònia a Grècia, d’un gnòmon, amb el qual estudià el recorregut del Sol en l’eclíptica i fixà els solsticis i equinoccis Fou el primer grec que escriví un tractat sobre la natura Posà com a principi de tot, no pas un dels elements, sinó quelcom d’indeterminat o illimitat àpeiron , del qual sorgeixen els elements per separació dels “contraris” fred, calent…

A continuació es tracta l’estructuració festiva resultant dels diferents cicles festius, que regeix, pauta i legitima la temporalitat actual, amb els cicles que la caracteritzen i les festes i celebracions corresponents Un calendari que recorre les quatre estacions assenyalades pels equinoccis i els solsticis És a dir, de sol a sol El calendari festiu actual El ritme festiu que es viu a Catalunya és el resultat de la sedimentació de diversos calendaris, entre els quals el cèltic, el romà, el judeocristià, el litúrgic i el que correspon al santoral cristià i de les festes de la Mare de Déu Ha…

Fiodor Dostoievski 1821-81 va posar el títol de “ Les nits blanques ” a un dels seus relats primerencs, fent referència a les clarors de les nits d’estiu boreals en què la llum solar mai no acaba d’extingir-se I Alexandr Puixkin 1799-1837, en el seu poema “ El cavaller de coure ”, evoca les nits estivals de Sant Petersburg tot dient “I sense permetre l’obscuritat de la nit en els cels daurats, una aurora substitueix l’altra, rabent, cedint tot just mitja hora a la fosca” I és que l’efecte fascinador de les nits d’estiu a les altes latituds ha estat nombroses vegades font d’inspiració…

Situació Aspecte parcial de la necròpoli, composta bàsicament per tombes de lloses P Cots Aquesta necròpoli és situada en un petit tossal allargat a la vora dreta del canal de Seròs, a l’alçada del seu quilòmetre 13, més exactament entre les fites 13, 3 i 13, 4 Mapa 32-15 388 Situació 31TBG962032 Es pot accedir al jaciment des del poble de Sudanell, que és a 1 km, per la carretera de Sudanell a Torres de Segre Necròpoli Aquesta necròpoli fou excavada amb caràcter d’urgència entre la primera setmana de gener i el 21 de febrer de 1989 La intervenció fou motivada pel descobriment fet per un grup…