Resultats de la cerca
Es mostren 127 resultats
canyissat
Pesca
Art d’encerclament emprat per a pescar llísseres, constituït per dues menes de xarxes: la peça de soltes
, xarxa rectangular armada amb suros i ploms, d’uns 250 m de llarg per uns 20 m d’alt, i la saltada
o canyissat
, tremall sense armadura, llarg com la peça de soltes i ample d’uns 2 o 3 m, proveït de canyes travesseres disposades paral·lelament cada 50-90 cm.
Hom cala de primer la peça de soltes tot al voltant d’una mola de peix, i després la saltada o canyissat, arran de superfície, perpendicularment a la peça de soltes amb la qual hom la uneix Les llísseres cenyides per la peça de soltes, per tal de fugir, boten fora de l’aigua per damunt dels suros, i, en caure, resten mallades a la saltada
perístoma
Zoologia
Zona membranosa que envolta l’orifici bucal dels equinoïdeus
i dels asteroïdeus
.
En els equinoïdeus conté cinc petits tentacles de caràcter tàctil, alguns petits pedicellaris i petites agulles esquelètiques soltes En els asteroïdeus el peristoma és nu
espinac

Espinacs
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les quenopodiàcies, dioica, de tija dreta i ramificada, alta de 30 a 80 cm, amb fulles sagitades, al principi totes basals, amb flors petites i verdoses, agrupades en glomèruls, i amb fruit en aqueni.
De procedència asiàtica, ha estat conreat des de temps molt antic a Europa És una verdura molt consumida, tant en fresc con enllaunada, i té un alt contingut de ferro Prefereix climes temperats freds i terres soltes, fresques i drenades
aixaragallament
Geomorfologia
Hidrografia
Acció erosiva de l’aigua de pluja quan s’escorre per un terreny inclinat i forma xaragalls.
Quan el terreny és constituït per partícules soltes i té escàs recobriment vegetal, els fils d’aigua que s’escorren pel pendent formen petits reguerons, més o menys parallels, que s’aprofundeixen i s’engrandeixen a mesura que augmenta el volum d’aigua en circulació i la seva energia mecànica
teulada

Teulada de dos vessants,suportada a l’esquerra per una d’un vessant
© Fototeca.cat - M. Manent
Construcció i obres públiques
Coberta d’un edifici o d’una altra construcció feta de teules.
Les teulades poden ésser d’un, de dos o de quatre vessants, segons que siguin constituïdes, respectivament, per un sol pla inclinat, per un angle díedre o per un tetràedre Les teules d’una teulada poden ésser subjectades amb guix o amb morter, o bé, en les teulades seques o teulades en sec , soltes, sense subjectar amb cap adhesiu i mantingudes fixades per llur pes i per la pressió del conjunt
Cronicó d’Aniana
Cronicó anomenat també impròpiament de Moissac, que comprèn el període 670-821.
Fou redactat per un monjo del monestir llenguadocià d’Aniana sobre la base dels annals reials francs, d’uns annals llenguadocians, avui perduts, i de diverses notes soltes És d’un gran interès per al coneixement de la història catalana i de la de Septimània Fou conegut a Ripoll al s XI, i alguna de les seves anotacions, de vegades incorrectament, passà a formar part dels Cronicons Rivipullenses
Antoni Vicenç Domènec
Literatura catalana
Historiador eclesiàstic.
Dominicà 1580, estudià teologia a Barcelona i en fou mestre 1605 al convent de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i publicà Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña Barcelona 1602 i Girona 1630, de la qual als s XVIII-XIX s’extractaren biografies soltes, algunes en català Aguiló, Catálogo , 1212-15, com ara la Vida del gloriós S Segimon Vic 1825 Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans escrites per Antoní
patatera

Primer pla d’una patatera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 40 a 80 cm d’alçària, amb tubercles comestibles, les patates
; de fulles irregularment pinnatipartides, de flors blanques o morades, en forma d’estrella de cinc puntes, i de fruits en baia arrodonida i verdosa.
És oriünda dels Andes, on ja era conreada pels inques, i actualment el seu conreu és estès a tot el món, llevat de les baixes regions tropicals Comprèn nombroses culti-vars És plantada en hortes i en camps de secà, preferiblement en terres soltes i fèrtils La plantació és feta vegetativament amb trossos grillats de tubercle, que són soterrats en cavallons Els seus principals enemics són el míldiu de la patata Camp de patateres © Fototecacat Phytophthora infestans i l’escarabat de la patata Leptinotarsa decemlineata
herbari

Herbari general de l’Institut Botànic de Barcelona
© Fototeca.cat
Botànica
Col·lecció de plantes destinades a la investigació o a l’ensenyament de la botànica.
Els exemplars que formen l’herbari han estat prèviament dessecats i premsats entre papers absorbents El tractament amb certs productes químics n'assegura la conservació Les plantes són collocades soltes o fixes sobre cartolines, protegides per plecs de paper més prim Cada plec va acompanyat d’una etiqueta que indica el nom científic de l’exemplar, el nom del recollector i el del botànic que l’han determinat, la localitat i la data de recollecció També hi solen ésser consignats la natura de l’hàbitat, l’altitud, els noms populars i altres dades d’interès Els herbaris principals de Catalunya es…
cèdula notarial
Història del dret
Esborrany o scheda que prenien els notaris de l’antiga Roma per preparar la redacció de l’instrument.
A Catalunya, des del començament del segle XIII fins a molt avançat el segle XVIII hom seguí, en això, un sistema semblant els notaris prenien aquelles indicacions primer en petites tires de pergamí o en paper, i més endavant, sempre en papers, abans d’estendre la carta o instrument original les cèdules es guardaven després en les bosses de la coberta dels registres de nòtules o libri notularum , on inserien els extractes dels instruments en alguns casos hom prenia les anotacions preparatòries o aprísies , no pas en cèdules soltes, sinó en llibres especials La incúria d’alguns notaris…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina