Resultats de la cerca

Els polisorbats són emulgents no iònics molt importants que han entrat en gairebé totes les farmacopees Comercialment són més coneguts amb el nom de Tweens abreujadament T Segons l’àcid esterificant, hom els distingeix amb un nombre l’àcid làuric dóna el Tween 20 el palmític, el T 40 l’esteàric, el T 60, i l’oleic, el T 80 Els nombres intermedis i les lletres designen modificacions així, el T 65 és el triesterat, el T 20 SD és un producte especial desodoritzat, etc Els polisorbats són emprats per a solubilitzar productes insolubles en l’aigua i per a preparar cremes i emulsions…

Els elements minerals, juntament amb l’aigua, intervenen en la mineralització d’ossos i cartílags, en la regulació de la pressió osmòtica dels líquids orgànics, de l’equilibri àcid-base i de processos enzimàtics, i en la formació de substàncies d’importància biològica Segons llur funció, no sempre ben coneguda, cosa que fa difícil a vegades de precisar si són essencials i quines necessitats en té l’organisme, hom els classifica en plàstics calci, fòsfor, magnesi, sofre electròlits sodi, potassi, clor, orgànics ferro, iode i oligoelements brom, fluor, bor, silici, níquel, cobalt, zinc, coure,…

Diverses substàncies inorgàniques actuen com a accelerants òxids de calci, de magnesi, de zinc, pentasulfur d’antimoni, però els accelerants més actius són els orgànics, els quals han esdevingut ingredients importants en quasi totes les formulacions, malgrat que siguin utilitzades en proporcions molt petites Les formulacions modernes en contenen sovint més d’un, per tal com molts d’ells actuen, sobretot, com a activadors de l’accelerant principal Químicament, els accelerants orgànics més correntment utilitzats són guanidines o tiazoles substituïts tals com la difenilguanidina simètrica o el 2…

En aquest cas hom l’anomena també desencolament o desaprest Totes aquestes substàncies dificulten el blanqueig, la tintura i l’estampació, i cal eliminar-les El procediment és essencialment una cocció en solucions aquoses En el cas del cotó o de fibres semblants, hom empra solucions de carbonat sòdic o de sosa càustica amb unes altres substàncies auxiliars, generalment en autoclaus de pressió i a temperatures superiors a 100°C El descruatge per mitjà de calç ha caigut en desús Els raions reben tractaments més suaus Quan hom desitja simplement d’eliminar aprests a base de midons, dextrines,…

En general, els agents solubilitzants actuen mitjançant la formació de micelles Així, mentre que el laurat potàssic solubilitza hidrocarburs en l’aigua, el dinonilnaftalensulfonat de zinc solubilitza aigua en hidrocarburs en tots dos casos opera el mateix mecanisme, amb l’única diferència de l’orientació del grup polar de l’agent solubilitzant cap a l’exterior o l’interior, respectivament, de la micella Des d’un punt de vista químic, els agents solubilitzants són sals metàlliques d’àcids orgànics de pes molecular elevat D’altra banda, hi ha agents solubilitzants no iònics, entre…

Hom procedeix a addicionar els reactius en estat sòlid i sotmetre la mescla a fusió Segons la natura dels reactius i del fundent, la disgregació pot ésser àcida amb hidrogenosulfat de potassi, àcid fluorhídric o àcid sulfúric concentrat i calent o alcalina amb carbonat de sodi, amb les seves variants oxidant amb peròxid de sodi o amb nitrat de potassi, reductora amb cianur de potassi i sulfurant amb sulfur de sodi

L’adob, per tant, augmenta la fertilitat d’un terreny Els elements químics que en més gran quantitat extreuen els vegetals del substrat per tal de subvenir a llurs necessitats sintetitzadores són el nitrogen, el fòsfor i el potassi Consegüentment seran aquests els elements que més sovint escassejaran a les terres de conreu, atesa l’explotació intensiva a què són sotmesos Els adobs, fonamentalment, pretenen de corregir aquesta escassesa o mancança, bé que a vegades també forneixen altres elements secundaris, que normalment ja són en quantitat suficient al sòl Sovint també aporten calci, el…

Inicialment, les vitamines s’anomenaren per diverses lletres, en ordre alfabètic, a mesura que s’anaven identificant Actualment aquests noms es mantenen, però amb una mateixa lletra s’anomenen sovint diverses vitamines, en aquest cas s’afegeix un subíndex per tal de diferenciar-les entre elles Segons que sigui el medi en què se solubilitzen, hi ha dos grans tipus de vitamines les hidrosolubles, que es dissolen en medis aquosos, i les liposolubles, que es dissolen en medis grassos Les vitamines hidrosolubles , entre les quals s’inclouen les que pertanyen al complex vitamínic B i la vitamina C…