Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
subíndex
Matemàtiques
Índex que hom col·loca sota un símbol, generalment a la dreta, però de vegades a l’esquerra.
subíndex
Electrònica i informàtica
Clau usada en certs llenguatges de programació per a identificar i seleccionar un element dins d’una taula.
àlef

Comparació del cardinal dels naturals, ℵ0, amb els cardinals estrictament més grans: ℵ1, cardinal del continu, i ℵ2, cardinal de les corbes del pla
© Fototeca.cat
Escriptura i paleografia
Matemàtiques
Símbol ℵ que designa el cardinal dels conjunts infinits ben ordenats.
Acompanyat pel subíndex zero indica la classe dels conjunts infinits numerables, que permeten d’establir una correspondència biunívoca amb els nombres naturals, 1, 2, 3, Per exemple, el conjunt dels nombres parells té cardinal, ja que a cada nombre parell 2n hom pot fer correspondre la seva meitat n
tolerància
Tecnologia
Error o inexactitud, en més o en menys, que és permès en les dimensions d’una peça respecte a les indicades en les cotes del pla de construcció.
La tolerància és indicada en els plans generalment amb uns nombres més petits al costat i al darrere de la cota, de manera que la tolerància en més ocupa el lloc d’un exponent i porta el signe més + al davant, i la tolerància en menys ocupa el lloc d’un subíndex i porta el signe menys -
transmissivitat
Física
Relació entre l’energia transmesa i la incident en un feix d’ones electromagnètiques.
En el cas d’un feix refractat, la transmissivitat T és expressada on I és la intensitat dels feixos el subíndex 1 es refereix al medi d’incidència i el 2 al de refracció, n 1 i n 2 són els índexs de refracció dels medis 1 i 2, i φ l’angle que formen amb la normal També és anomenat poder de transmissió
caiguda lliure
Tecnologia
Moviment d’un cos sotmès únicament a la força d’un camp gravitatori.
Hom té un exemple d’aquest moviment en considerar un cos prop de la superfície terrestre si hom negligeix la resistència de l’aire, aquest cos és subjecte a la força constant F = mg, m essent la massa del cos i g l’acceleració de la gravetat L’equació del moviment serà m d 2 x/dt 2 = F , equació diferencial que, integrada, forneix les conegudes equacions d’un moviment uniformement accelerat les v essent les velocitats, les x les coordenades espacials altures, la t el temps i el subíndex indicant 0 les valors corresponents a les condicions inicials
mètode Galin-Paris-Chevé
Música
Sistema d’ensenyament musical sorgit a França durant la primera meitat del segle XIX, ideat per Pierre Galin i desenvolupat pels seus deixebles Aimé i Nanine Paris i, sobretot, pel marit d’aquesta, E. J. M. Chevé.
Inspirat en part en algunes de les propostes sobre notació musical degudes a JJ Rousseau, la seva màxima difusió -especialment a França però també a Suïssa, Holanda, Anglaterra o Rússia- es donà durant la segona meitat del segle XIX, sobretot a partir de la publicació per part de Chevé del Méthode élémentaire de musique vocale 1844 Empra un sistema de notació basat en l’ús dels números de l’1 al 7 per a representar els graus de l’escala en qualsevol tonalitat tònica = 1, supertònica = 2, mediant = 3, etc La lectura d’aquests números es fa, però, utilitzant les síllabes del solfeig tradicional…
octava
Música
Interval entre dues notes que abraça els vuit graus de l’escala diatònica.
També s’anomena octava abreujat 8a la vuitena nota de l’escala respecte d’una nota donada Per extensió també rep aquest nom la gamma de notes compreses en l’interval d’una octava Quan es parla d’octava se sobreentén que es tracta de l’8a J, però existeixen a més l’8a aug do 3 -do♯ 4 i l’8a dism do 3 -do♭ 4 Des del punt de vista acústic, l’interval d’8a J implica una relació de freqüències de 21, que és la que hi ha entre els dos primers harmònics de la sèrie L’efecte de consonància que causa en l’oïda és tan gran, que es produeix una identificació gairebé total entre els sons que es troben…
n
Matemàtiques
Símbol d’un nombre natural indeterminat, utilitzat en particular com a exponent, subíndex, super índex, ordre, grau, etc.
prostaglandina
Biologia
Farmàcia
Química
Cadascun dels membres d’una família d’àcids grassos quirals, òpticament actius, no saturats, de vint àtoms de carboni, que contenen com a esquelet comú l’àcid prostano.
Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per Bergstrom i els…