Resultats de la cerca
Es mostren 46 resultats
sieroziom
Geologia
Sòl de perfil AC, de color gris clar, molt pobre en humus i ric en calcària.
És propi de regions subdesèrtiques, amb una vegetació xeròfila
alosa becuda
Ornitologia
Moixó de la família dels alàudids, semblant a l’alosa, llarg d’uns 20 cm, de bec llarg, fi i corbat.
Poc voladora a la primavera, però, s’enlaira molt amunt Viu a les reginons subdesèrtiques del N d’Àfrica, bé que, accidentalment, hom pot trobar-la a la regió mediterrània occidental
antílop africà
antílop africà
© Fototeca.cat
Zoologia
Antílop de gran mida, que ateny uns dos metres d’alçada, de formes semblants als bous, pesant de moviments.
Té un gep dorsal, una gran papada i la cua llarga Els mascles tenen les banyes fortes i llargues les femelles les tenen més delicades Viu en ramats nombrosos, a les sabanes de l’Àfrica oriental i meridional i també en regions subdesèrtiques La seva carn és de bona qualitat i pot ésser una bona font d’aliment perquè l’animal està adaptat a pasturar en terrenys no útils per a l’agricultura aliment
erosió eòlica
Geomorfologia
Acció erosiva del vent produïda per les partícules que aquest porta en suspensió.
És particularment notable a les zones desèrtiques, subdesèrtiques i litorals, on la manca de vegetació permet al vent d’aixecar les partícules més fines, transportar-les d’un lloc a l’altre i produir una selecció de materials, en deixar in situ els més grossos Hom anomena deflació el procés de transport de les partícules fines procedents de sòls, i corrasió l’acció produïda per aquestes partícules sobre les roques En disminuir la velocitat del vent, les partícules formen uns determinats dipòsits, com és ara els camps de dunes, els ergs i l’acumulació de loess
Jack Dykinga
Fotografia
Fotoperiodista i fotògraf de la natura nord-americà.
El seu treball reflecteix el respecte i la preocupació per la conservació del patrimoni natural, especialment les àrees desèrtiques i subdesèrtiques americanes És collaborador habitual de National Geographic i d' Arizona Highways i s’ha especialitzat en la fotografia de paisatge amb càmeres de gran format El 1971 guanyà el premi Pulitzer de fotografia de reportatge pel seu treball sobre les escoles d’educació especial Lincoln i Dixon de l’estat d’Illinois És autor de les fotografies de nombrosos llibres sobre el desert d’Arizona i de Mèxic, entre els quals destaquen The Secret…
Corredor
Ocell propi de les zones àrides o subdesèrtiques del N d’Àfrica i del SW d’Àsia, als Països Catalans és un divagant excepcional, cada vegada més escàs Fins ara hom disposa només de 10 dades 3 captures a la Catalunya Nord octubre de 1816, 3111837 i final d’octubre de 1849 citades per Companyó, però sense esmentar localitats un exemplar naturalitzat a la collecció de la Universitat de Barcelona, capturat en una localitat del Barcelonès en data no precisada i un altre exemplar naturalitzat a la collecció de l’Ateneu de Maó, caçat a Menorca en data desconeguda, però anterior al 1911…
semidesert
Geobotànica
Nom aplicat a certes formacions xerofítiques i esclarissades d’arbusts i mates, pròpies de zones subdesèrtiques o molt seques.
ase
ase
© Fototeca.cat
Mastologia
Mamífer perissodàctil de la família dels èquids, d’aspecte semblant al cavall, però de dimensions més petites (1,5 m d’alçada en general).
Té les orelles molt llargues, el cap relativament gros, les peülles comprimides i les cerres del coll i de la cua molt més curtes que les del cavall El pelatge pot variar de tons, des del color gris fins al rogenc tenen una franja negra llarga, estreta i discontínua al dors, sovint complementada per unes franges escapulars i per taques a les potes Els ases solen viure de 30 a 40 anys, durant una vintena, o un poc més, dels quals són explotats com a animals de càrrega Llur crit s’anomena bram Els ases femelles reben el nom de someres i els ases llavorers el de guaràs Són animals pacients i…
Eriçó africà
L’eriçó africà Erinaceus algirus és més petit que el comú E europaeus i té les orelles més grans i el color general del cos més clar Té al front una zona mitjana conspícua, en forma de lletra V , que és desproveïda de pues Les mesures del cos són les següents 210-250 mm de cap i cos, 20-40 mm de cua, 36-42 mm de peu, 30-38 mm d’orella, i el pes és de 400 a 665 g Javier Andrada L’eriçó clar o africà és molt semblant a l’eriçó fosc europeu Es diferencia perquè presenta en el front una zona mitjana en forma de V , desproveïda de pues, les dimensions corporals més petites i les orelles més…
Alosa becuda
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…