Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
neu carbònica
Química
Massa de cristalls microscòpics de diòxid de carboni obtinguts en sotmetre aquest a una descompressió brusca, per exemple deixant-lo sortir lliurement dels tubs d’acer en què es troba comercialment, els quals el contenen en estat líquid a la pressió de 5-7 MPa.
La disminució sobtada de pressió produeix l’evaporació d’una part del líquid absorbint-se de la massa restant del líquid la calor latent de vaporització aquesta es refreda i es condensa en cristalls que se sublimen a -78,5°C És emprat com a refrigerant d’aliments i gelats És anomenat també glaç sec
arsènic groc
Química
Arsènic tetraatòmic obtingut condensant ràpidament a recer de la llum vapors d’arsènic.
Les seves propietats físiques són les d’un no-metall És soluble en sulfur de carboni i evaporant i refredant la solució és obtingut en forma de cristalls cúbics grocs, de densitat 2,03 que sublimen a 50°C i són també solubles en glicerol i en benzè És un reductor enèrgic La llum ultraviolada el transforma tot seguit en arsènic gris
cafeïna
©
Farmàcia
Química
Alcaloide bicíclic trimetilat derivat de la xantina.
S'oxida ràpidament o es dimetila parcialment en poques hores És isolat en forma de prismes hexagonals, que se sublimen a 178°C i es fonen a 238°C No és soluble en aigua, però ho és en els dissolvents orgànics Es troba en el cafè, que en conté un 1,5% del seu pes en sec, en les fulles de te un 5%, en el mate i en la cola, de tots els quals pot ésser extret L’obtenció sintètica té lloc per metilació directa de la xantina amb sulfat de dimetil Hom l’obté industrialment com a subproducte de la preparació dels cafès descafeïnats Estimula la secreció gàstrica i el sistema nerviós…
alitzarina
Química
Colorant vermell núm 58 000 del Colour Index
.
Cristalls roig taronja que es fonen a 290°C i se sublimen fàcilment, molt poc solubles en aigua, solubles en els solvents orgànics i en les solucions aquoses alcalines amb coloració violada Durant molts segles fou extreta de l'alitzari actualment és preparada a partir de la “sal d’argent” sal sòdica de l’àcid 2-antraquinonasulfònic per fusió alcalina oxidant escalfament a pressió amb solució molt concentrada de sosa càustica i clorat sòdic seguida de dissolució en aigua i precipitació per un àcid L’alitzarina és un colorant per mordent, que forma amb els òxids dels metalls…
diòxid de seleni
Química
Pólvores cristal·lines groguenques, solubles en l’aigua i en l’alcohol, que se sublimen a 340°C.
Hom l’obté, com a intermedi en la purificació de l’element, per oxidació del seleni, i troba aplicació en síntesi orgànica, com a oxidant, en medicina, com a antioxidant, i en anàlisi química
nitrur de silici
Química
Pólvores verdoses, altament refractàries i d’elevada duresa, solubles en àcid fluorhídric, que se sublimen a 1 900°C.
Hom l’obté per reacció del silici amb nitrogen en un forn elèctric És resistent a l’oxidació i a la corrosió i troba aplicació com a refractari, com a abrasiu i com a aïllant en la indústria electrònica
vermelló
Química
Sulfur mercúric vermell, altament tòxic, que es presenta en forma de pólvores escarlata, insolubles en aigua, que se sublimen a 583°C.
Hom l’obté per escalfament del mercuri amb sofre, i és emprat en medicina i com a pigment
carbur de silici
Química
Cristalls negres de gran duresa (9 en l’escala de Mohs), molt inerts, que se sublimen amb descomposició a 2 200°C.
Hom l’obté per combinació directa dels seus elements o per reducció de la sílice amb carboni És un dels materials més durs conegut i troba aplicació com a refractari, abrasiu i, en forma de monocristalls, com a semiconductor
àcid nicotínic
Bioquímica
Derivat carboxilat de la piridina en forma de pólvores solubles en aigua i insolubles en èter, molt estables i no higroscòpiques, que es fonen a 237°C i se sublimen sense descomposició.
L’àcid nicotínic fou trobat en el llevat per CFunk 1913 i en el segó per USuzuki ulteriorment també fou detectat a la llet, en els llegums i a l’alfals És un precursor del NAD Són conegudes les seves propietats vasodilatadores i hipocolesterolemiants
arsènic
Química
Element amb propietats metàl·liques i no-metàl·liques, pertanyent al grup VA de la taula periòdica (quart període), de valències -3, +3 i +5, de símbol As.
Hom en coneix un sol isòtop natural, el 75 As, i nombrosos isòtops artificials, radioactius, de vida curta Els sulfurs d’arsènic naturals eren ja emprats a l’antiguitat clàssica com a pigments i medicaments, però la primera obtenció de l’element és atribuïda a Albert Magne cap al 1250 Els alquimistes consideraren l’arsènic com un principi actiu mascle i mostraren per ell i els seus composts un interès particular L’arsènic existeix en tres estats allotròpics cristallins l’ arsènic gris , dit també arsènic metàllic , que és l’únic estable l’ arsènic groc i l’ arsènic negre , sense comptar…