Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
canvi funcional
Lingüística i sociolingüística
Fenomen que s’esdevé quan un mot que pertany a una determinada classe, definida per una funció característica, passa a adquirir la funció definidora d’una altra.
Així, el mot petit d' el meu fill petit pertany a la classe dels adjectius i el d' el petit dels meus fills pertany a la dels substantius En l’expressió cafè cafè el primer mot pertany a la classe dels substantius i el segon a la classe dels adjectius Aquest fenomen és anomenat també metàbasi
gènere
Lingüística i sociolingüística
Accident o morfema gramatical d’una llengua que dóna lloc a la distribució dels substantius en classes nominals, en funció d’un cert nombre de propietats formals que es poden manifestar per la referència pronominal, per la concordança amb l’adjectiu o per afixos nominals.
Les llengües indoeuropees solen classificar els noms en dos o tres gèneres masculí, femení i neutre unes altres llengües, com algunes d’africanes, en tenen més de tres En les descripcions lingüístiques, el gènere masculí és pres com a base cas no marcat i els altres són descrits amb referència a aquell casos marcats El gènere gramatical, fonamental en propietats formals, no sempre correspon al gènere natural, que es basa en la diferenciació sexual dels éssers animats i éssers inanimats, com fa la llengua anglesa només en la referència pronominal he, she, it , que no presenta , d’altra banda…
-carp
Forma sufixada del mot grec καρπός -οῦ, que significa ‘fruit’.
És emprat preferentment per a formar substantius Ex acarp, apocarp
conversió
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia del Cercle de Praga, pas d’una categoria a una altra per mitjans morfològics que no alteren la base dels mots.
Així, sobre la base menj- hom pot formar el verb menjar , l’adjectiu menjador , els substantius menjadora i menja , etc
grau de significació de l’adjectiu
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels valors o els nivells d’expressió susceptible d’ésser manifestat per un adjectiu, en poder variar la intensitat relativa de les qualitats que designa.
El grau positiu no és marcat per graus de comparació ni d’intensitat El comparatiu indica la qualitat de l’adjectiu per comparació amb d’altres substantius que tenen la mateixa qualitat Pot ésser de superioritat més que , d' inferioritat menys que , d' igualtat tant com El català conserva algunes formes de comparatiu sintètic, per sufixació, heretades del llatí millor, pitjor, major, menor , tot i que la parla corrent prefereix les formes analítiques integrades per adverbi + adjectiu El superlatiu que suposa també sempre una idea implícita de comparació atribueix al…
categoria lèxica
Lingüística i sociolingüística
Categoria que es basa, només, en la significació dels mots, prescindint de les relacions que imposa la forma gramatical.
Per a Ch Bally, és la formada per signes pertanyents al lèxic substantius, adjectius, verbs i adverbis, els quals són combinats els uns amb els altres per elements relacionats amb el discurs Per a LHjelmslev, és la formada per mots que tenen una mateixa arrel o semantema
adjectiu | adjectiva
Química
Dit dels colorants indirectes (per oposició a colorant substantiu), que poden ésser químicament molt diversos, però que en tintoreria necessiten tots una substància auxiliar, anomenada mordent, per poder-se fixar sobre la fibra.
El mordent és retingut sòlidament per la fibra i el colorant forma amb ell una laca colorejada insoluble Segons com sigui el mordent, el matís queda alterat en conseqüència, però la insolubilitat de les laques dóna al tint una solidesa molt superior a la generalment obtinguda amb els colorants substantius o directes
seixanta
Lingüística i sociolingüística
El nombre seixanta, 60.
Els numerals cardinals compresos entre seixanta i setanta són seixanta-un, seixanta-una , 61 seixanta-dos, seixanta-dues , 62 seixanta-tres, 63 seixanta-quatre , 64 seixanta-cinc , 65 seixanta-sis, 66 seixanta-set , 67 seixanta-vuit , 68 seixanta-nou , 69 Els mateixos, usats com a substantius, són, seixanta-u, seixanta-dos, seixanta-tres, etc
noranta
El nombre noranta, 90.
Els numerals cardinals compresos entre el noranta i el cent són noranta-un, noranta-una , 91 noranta-dos, noranta-dues , 92 noranta-tres , 93 noranta-quatre , 94 noranta-cinc , 95 noranta-sis , 96 noranta-set , 97 noranta-vuit , 98 noranta-nou , 99 Els mateixos usats com a substantius són noranta-u, noranta-dos, noranta-tres , etc
setanta
Lingüística i sociolingüística
El nombre setanta, 70.
Els numerals cardinals compresos entre setanta i vuitanta són setanta-un, setanta-una, 71 setanta-dos, setanta-dues , 72 setanta-tres, 73 setanta-quatre, 74 setanta-cinc , 75 setanta-sis, 76 setanta-set , 77 setanta-vuit , 78 setanta-nou , 79 Els mateixos usats com a ordinals i com a substantius són setanta-u, setanta-dos, setanta-tres , etc