Resultats de la cerca

Les pipetes més emprades ho són per a transferir un volum conegut de líquid, sota certes condicions temperatura, velocitat de drenatge, etc, per a la qual cosa hom succiona el líquid fins a una marca d’aforament i, segons el tipus de pipeta, el deixa vessar completament o fins a una altra marca d’aforament pipeta de doble arrasament També són emprades pipetes graduades , com a instruments dosadors de menys precisió Quan el líquid a succionar és tòxic o desprèn vapors tòxics, hom usa aleshores una pera de succió

Són recobertes per una closca característica per a cada espècie Les cotxinilles presenten metamorfosi i poden ésser vivípares, ovovivípares i, en molts casos, partenogenètiques En passar de l’estat de nimfa al d’adult, les femelles s’immobilitzen, mentre que els mascles, alats, tenen una curta vida lliure, i moren tot seguit de la fecundació Les femelles tenen un aparell bucal típicament xuclador que els serveix per a succionar la saba de les fulles i tiges dels vegetals sobre els quals viuen això, unit al fet que n'hi ha grans quantitats, les converteix en una veritable plaga…

De vegades l’infant plora immediatament després de la presa de llet, pel fet que en mamar ha empassat aire i això li causa dolor perquè li disten l’estómac També és possible que l’aire acumulat provoqui un vòmit, de manera que s’expulsa una part de la llet ingerida Quan se segueix la lactància materna aquest problema és generalment degut al fet que l’infant no tanca bé la boca al voltant del mugró, i en succionar aspira aire Per a evitar-ho, s’ha de seguir una tècnica adequada facilitant el contacte íntim de la boca amb l’arèola Amb la lactància artificial, la deglució d’aire pot…

De color negrós, amb el cos recobert d’una pilositat generalment groga, proveït de dos parells d’ales les dues de cada costat romanen unides durant el vol mitjançant una sèrie de ganxets especials anomenats frens i d’un aparell bucal especialment estructurat per a poder mastegar i llepar les maxilles i el llavi formen com una mena de tubs que permeten, per capillaritat, de succionar el nèctar, i les mandíbules poden triturar les parts dures Al final de l’abdomen, les femelles tenen un fibló amb el qual es defensen de llurs enemics en picar, el fibló es desprèn, i l’abella mor La…

Després de l’embaràs comença el període anomenat puerperi, que aproximadament dura unes 6 setmanes o 40 dies, durant el qual el cos de la dona va recuperant la normalitat En aquesta època, és normal que la dona presenti alguns trastorns o modificacions corporals importants, que cal reconèixer per a diferenciar-ho dels signes que indiquen l’aparició d’alteracions que requereixin atenció mèdica Durant els dies següents al part, la dona presenta un fluix constituït per secrecions mucoses, anomenades loquis, formades per coàguls de sang i restes de membranes i de la part uterina de la placenta…

Un dels canvis més notables que tenen lloc en el puerperi és la posada en funcionament de l’activitat de les glàndules mamaries, les estructures de les quals s’han desenvolupat durant l’embaràs amb la finalitat d’elaborar llet per a alimentar l’infant Els canvis hormonals que tenen lloc durant el part en desprendre’s la placenta activen la secreció de l’hormona prolactina a la hipòfisi Aquesta hormona estimula el procés de formació de llet en els àcins i els conductes de les mames, que triga alguns dies a completar-se Tanmateix, però, des de la fi de l’embaràs, les glàndules mamaries secreten…

Definició És anomenat hipotiroïdisme el conjunt d’alteracions orgàniques que provoca una producció insuficient d’hormones tiroides Quan aquest trastorn s’esdevé des d’abans del naixement, entre d’altres alteracions que produeix afecta la maduració del sistema nerviós i provoca endarreriment mental, i si es manté durant la infantesa causa un defecte del creixement Quan es presenta en l’edat adulta provoca aversió al fred, cansament, lentitud de pensament i pèrdua de memòria, parla lenta i un to de veu greu, dificultat de moviments i dolors musculars, induració de la pell —que es troba pàllida…

Definició La demència és un trastorn mental greu de causa orgànica que es caracteritza per una decadència global de les funcions intellectuals, en general de curs progressiu i crònic, que genera una desintegració de les conductes personals i socials de la persona El terme demència deriva del llatí, del prefix de, que significa ‘sense’ i de la paraula mens, que significa ‘intelligència’ Bé que antigament aquest mot era emprat per a fer referència a trastorns molt diversos en què s’apreciava una deficiència intellectual, actualment només és utilitzat per a fer referència a trastorns originats…