- Després de l’embaràs comença el període anomenat puerperi, que aproximadament dura unes 6 setmanes o 40 dies, durant el qual el cos de la dona va recuperant la normalitat. En aquesta època, és normal que la dona presenti alguns trastorns o modificacions corporals importants, que cal reconèixer per a diferenciar-ho dels signes que indiquen l’aparició d’alteracions que requereixin atenció mèdica.
- Durant els dies següents al part, la dona presenta un fluix constituït per secrecions mucoses, anomenades loquis, formades per coàguls de sang i restes de membranes i de la part uterina de la placenta. Normalment, al principi són abundants i de color vermellós, al cap de 4 dies solen tornar-se groguencs, una setmana després del part són blanquinosos i solen desaparèixer al cap de deu dies.
- Durant els 4 o 5 dies primers posteriors al part es poden presentar contraccions uterines semblants a les que es produeixen just abans del part, anomenades torçons, que solen ésser més pronunciades en les dones que abans ja han tingut d’altres fills.
- És convenient que durant el puerperi la dona consulti al seu metge si té febre alta o persistent, si observa que els loquis fan pudor o es mantenen més de dues setmanes, o si els torçons són molt intensos o duren més d’una setmana, perquè aquests símptomes podrien ésser deguts a una infecció que convé de tractar de seguida.
- Convé que la dona s’estigui ajaguda al llit durant les primeres vint-i-quatre hores després del part, però si no es presenten complicacions ja es pot començar a llevar al segon dia, tot i que és millor que durant els primers dies després del part no s’estigui gaire estona dreta per a evitar que es manifesti un prolapse de l’úter.
- És relativament freqüent que cap al tercer o quart dia del part, o en tomar a casa seva, la dona experimenti l’anomenada depressió postpart, és a dir, un trastorn caracteritzat bàsicament per un sentiment de tristesa que fa que la dona que n’és afectada es trobi abatuda, plori sense motiu aparent amb facilitat i no se senti motivada per res.
- Per a estimular la formació de llet i mantenir en l’infant el reflex de succió és molt important que el nadó comenci a succionar el mugró de seguida; així, actualment se sol donar el pit abans que hagin passat dotze hores del part, malgrat que és probable que durant les primeres mamades obtingui molt poques secrecions.
- La pujada de la llet se sol produir al segon o tercer dia després del part, i provoca una tumefacció de les mamelles de vegades dolorosa, que se sol mantenir durant unes vint-i-quatre hores i que si és molt molesta es pot alleujar administrant algun medicament analgèsic i aplicant escalfor als pits amb una estoreta o una bossa d’aigua.
- Per a evitar la formació de clivelles i les infeccions de les mamelles, convé que abans i després de cada mamada la dona es renti acuradament les mans i els pits amb sabó neutre i aigua bullida, i que s’eixugui bé després de fer-ho. A més, és necessari col·locar una gasa estèril sobre el mugró i utilitzar un sostenidor ample, però que sigui fort.
- La dieta de la dona, perquè cobreixi les seves necessitats nutritives i les de l’infant, ha d’incloure diàriament una bona proporció d’aliments rics en proteïnes d’alta qualitat: carn, peix, ous, i un litre i mig de llet, o una quantitat equivalent de derivats lactis, com també fruita i verdura.
- Per tal de recuperar l’aigua necessària per a formar la llet, la dona lactant ha de prendre diàriament una bona quantitat de líquids diversos, com ara aigua, sucs de fruita, llet, brous o infusions. Tanmateix, però, cal evitar les begudes alcohòliques i les que contenen substàncies que podrien passar a l’infant i perjudicar-lo, com són les coles i el cafè.
- Des del primer dia després del part la dona ja es pot dutxar i rentar-se al bidet, però convé que durant tot el puerperi no es banyi, ni a casa, ni a la piscina, ni al mar.
- Sempre que pateixi d’alguna malaltia i abans de prendre cap medicament durant l’alletament, la dona ha de consultar el seu metge per tal de saber si pot tenir algun efecte sobre l’infant.
- Durant el puerperi es poden mantenir els contactes sexuals, però és preferible d’evitar el coit vaginal perquè es podrien contaminar les ferides que s’hagin produït durant el part i podrien accedir fàcilment microorganismes a l’interior de l’úter, ja que el coll uterí encara no s’ha tancat del tot.
- No és veritat que la dona sigui infèrtil mentre alleta el fill o no té la primera menstruació, de manera que si vol evitar un nou embaràs, de seguida que practiqui el coit vaginal haurà d’adoptar algun mètode anticonceptiu. Els mètodes més recomanables en aquesta època són el preservatiu i els òvuls espermicides.