Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
sumaríssim
Dret processal
Dit del procés militar en què els tràmits i el procediment s’abreugen talment, que poden durar només unes poques hores.
Propis, sobretot, del temps de guerra contra delictes flagrants de traïció, deserció, desobediència, etc, els processos sumaríssims comporten generalment la indefensió de l’acusat i les penes més greus la de mort, si és vigent En països totalitaris, hom l’aplica sovint contra delinqüents polítics i àdhuc comuns bandits, drogats, etc
El Parlament de Catalunya tramita la llei que il·legalitza les sentències del franquisme
El Parlament de Catalunya aprova, per unanimitat, tramitar la proposició de llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme que presenten conjuntament Junts pel Sí, Catalunya Sí que es Pot i la CUP La llei comporta declarar nulles i sense cap efecte jurídic les sentències dels prop de 20000 consells de guerra sumaríssims i dels judicis polítics dictats a Catalunya durant el franquisme La proposta ha estat presentada per la Comissió de la Dignitat
Tribunal Revolucionari de París
Història del dret
Organisme judicial d’excepció creat a París durant la Revolució Francesa.
Funcionà del 10 de març de 1793 al 31 de maig de 1795, per tal de jutjar els contrarevolucionaris i els qui atemptaven contra la seguretat pública Utilitzava procediments sumaríssims, i les sentències, que no podien ésser apellades, eren executades en el termini de 24 hores El 16 d’abril de 1794 la jurisdicció d’aquest tribunal s’estengué a tot el territori de l’estat Fou un dels instruments principals del Terror
Frente Revolucionario Antifascista y Patriótico
Organització revolucionària espanyola creada el 1973.
En fou l’artífex i líder principal Julio Álvarez del Vayo Nasqué de l’escissió del Partido Comunista de España PCE de militants disconformes amb la línia de compromís històric i de reconciliació dictada pel secretari general del PCE Santiago Carrillo Aquests militants fundaren el 1964 el Partido Comunista de España Marxista-Leninista PCE m-l, del qual sorgí la plataforma de grups d’extrema esquerra que constituïren el FRAP, organització que tenia per objecte l’enderrocament de la dictadura franquista mitjançant l’acció violenta i l’agitació per tal d’instaurar a Espanya una república…
Comissió de la Dignitat

Cartell de la Comissió de la Dignitat reclamant els Papers de Salamanca
Història
Organització creada el gener del 2002 a Catalunya per la societat civil amb la finalitat d’impulsar, vehicular i difondre la reclamació dels anomenats Papers de Salamanca, requisats per les autoritats franquistes a la Generalitat republicana i a ciutadans particulars.
Orígens i organització Sorgí com a resposta al bloqueig de les negociacions entre la Generalitat de Catalunya i els successius governs espanyols, iniciades pràcticament des de la reinstauració de la democràcia a l’Estat espanyol Els continus obstacles i dilacions amb motiu dels avatars polítics acabaren en una via morta al final del 2001, cosa que propicià el sorgiment de l’organització des de l’àmbit no institucional És coordinada per un secretariat format per vint-i-cinc persones, bona part de les quals en foren fundadores, com ara Antoni Strubell i Trueta , Josep Cruanyes, Enric Borràs,…
Història 2018
Història
La Universitat de Barcelona va organitzar el VI Congrés Internacional d’Història i Cinema, titulat “Imatges de les revolucions de 1968” © Universitat de Barcelona Aquest 2018 cal mencionar algunes obres publicades per historiadors de l’àmbit cultural català el treball Los celtas Imaginario, mitos y literatura en España , de Martín Almagro, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid nascut a Barcelona i fill del director de Museu Arqueològic de Barcelona durant l’època de postguerra , obra que analitza l’evolució de la mentalitat i la cultura dels celtes i la seva pervivència posterior…
memòria històrica
Història
Dret
Mesures de foment del coneixement del passat i de reconeixement d’aquelles persones que durant la Guerra Civil Espanyola o la dictadura franquista patiren actes injustos per motius polítics, ideològics o religiosos.
Àmbit estatal Entre d’altres, patiren la pèrdua de la vida o de la llibertat amb condemnes de presó, treballs forçats, internaments en camps de concentració, deportacions o exili orquestrats en la seva major part pel franquisme en la causa general Tot i les diverses iniciatives dutes a terme des del 1978 tant pels poders públics com per la societat civil, no fou fins el 2007 que les Corts Espanyoles aprovaren una llei 52/2007, de 26 de desembre que comprenia les polítiques públiques dirigides a promoure el coneixement històric, una proclamació general del caràcter injust de totes les…
Lluís Companys i Jover
Lluís Companys i Jover
© Fototeca.cat
Política
Polític.
Inicis en el republicanisme i l’obrerisme Fill d’una família benestant pagesa Cursà la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, on fundà l’Associació Escolar Republicana 1900 i milità en la Unió Republicana Creà un nucli homogeni amb Francesc Layret i Foix i Albert Bastardas i Sampere Presidí 1910 les Joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana , amb les quals collaborà activament Fou redactor en cap 1912 de La Barricada , setmanari del Bloc Autonomista Català Esdevingué dirigent important del reformisme a Catalunya, especialment després de l’anada de Melquíades Álvarez a…
1939: any zero
Yo soy español , A Serrano de Haro, Escuela Española, 11a edició, Madrid, 1953 Coll part / GS Dos dies després de l’ocupació parcial de Lleida, el 5 d’abril de 1938, el general Franco signava la llei que abolia l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i, quatre dies després, el 9 d’abril, a Burgos, era afusellat el líder nacionalista català Manuel Carrasco i Formiguera, quan feia vuit mesos que havia estat condemnat a mort Arreu de la Catalunya ocupada començà la repressió contra els vençuts i la persecució contra la llengua i la cultura catalanes Aparegueren els cartells que deien “Si eres español…
Octubre 2016
Dissabte 1 Pedro Sánchez dimiteix la secretaria general del PSOE En una reunió de dotze hores de durada, el màxim òrgan del PSOE, el comitè federal, derrota la proposta del secretari general Pedro Sánchez de celebrar un congrés extraordinari i eleccions primàries per a resoldre la qüestió que manté dividit el partit continuar impedint la investidura de Mariano Rajoy amb un nou vot negatiu o permetre-la amb l’abstenció, proposta que s’imposa per 133 vots a favor contra 107 L’atac a Sánchez és impulsat per Susana Díaz i altres presidents autonòmics socialistes, i té un clar suport de l’…