Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
Richard Harris Barham
Literatura anglesa
Escriptor anglès.
El 1837 començà a publicar, amb el pseudònimm de Thomas Ingoldsby , a la Bentley's Miscellany , una sèrie de poemes còmics i satírics, on recollia i parodiava llegendes, supersticions i costums de la vida camperola i dels grans terratinents, aplegats a The Ingoldsby Legends 1840-47
Wang Chong
Filosofia
Filòsof xinès.
Lletrat adepte als texts confucians guwen escriptura antiga influïts pel taoisme, adoptà una postura molt crítica davant les creences religioses, que identificava amb les supersticions A la seva obra Lun Heng negà la supervivència de l’ànima, sostingué que la natura humana no és bona ni dolenta i defensà un naturalisme determinista radical, escèptic i negatiu
Novum Organum
Obra de Francis Bacon, publicada el 1620 i presentada ja el 1612 a Cogitata et visa
.
Consta de dos llibres d’aforismes sobre la interpretació de la natura i el regne de l’home, que formaven la segona de les cinc parts en què és dividida la Instauratio Magna Precedit d’una autobiografia intellectual, el Novum Organum inclou una crítica de l’especulació i dels procediments deductius tradicionals i la famosa doctrina dels ídols, contra els prejudicis i les supersticions que impedeixen un coneixement objectiu del real
cirenaic | cirenaica
Filosofia
Dit de l’individu d’una de les escoles socràtiques menors, coneguda com a escola cirenaica, fundada per Aristip de Cirene a la darreria del segle IV aC.
De tendència sensualista en gnoseologia i partidària de l'hedonisme en moral, l’escola ensenyava que res no és, per naturalesa, just o injust, i que cal que hom s’alliberi de prejudicis i de supersticions En foren principals representants Arete filla d’Aristip de Cirene i el seu fill Aristip el Jove, Teodor de Cirene, anomenat l’ateu , i Hegèsies Al s III aC l’escola cirenaica restà pràcticament absorbida per l'epicureisme
dragó comú
Zoologia
Dragó de la família dels gecònids, de cos escatós, de color gris amb taques fosques i d’uns 14 cm de llargària total.
La cua sola ja fa gairebé la meitat de la longitud, i a la part inferior dels dits tenen una membrana adhesiva Viu arreu dels Països Catalans i, en general, en totes les terres que envolten la Mediterrània S'enfila amb facilitat pels murs i li agrada d’estar-se prop dels focus de llum, on caça insectes, que són el seu aliments És inofensiu per a l’home i objecte de moltes supersticions i llegendes populars
oniromància
Esoterisme
Endevinació basada en la interpretació dels somnis.
Present en les religions i cultures més antigues a la religió vèdica, a l’epopeia babilònica de Gilgameš, a Egipte i a Grècia, la veritable oniromància pressuposa que els somnis tenen un llenguatge no comprensible per a tothom i que, per tant, reclamen la interpretació de personatges especialitzats i competents els endevins babilonis, els mags perses, etc A l’antiguitat, fou conreada d’una manera ocasional, però tendí a desenvolupar-se i constituir-se d’una manera sistemàtica, pseudocientífica com ho proven diverses obres hellenístiques, i així encara perviu en les supersticions…
El Govern xinès prohibeix la principal secta del país
El Govern de Pequín anuncia la illegalització de la secta Falun Gong, que acusa d’amenaçar l’estabilitat del règim xinès amb la difusió de supersticions L’arrest, des de dimarts passat, d’un centenar dels seus dirigents una xifra que Falun Gong eleva a diversos milers ha provocat un creixent moviment de protesta que Pequín intenta tallar amb la illegalització Falun Gong, que assegura tenir 80 milions d’adeptes a la Xina i 170 arreu del món, és una secta fundada el 1992 per Li Hongzhi, un xinès installat als Estats Units considerat pels seus seguidors una reencarnació del Buda
boig | boja
Antropologia
Que ha perdut la raó, que pateix una malaltia mental.
En la cultura popular hom tenia el boig com a posseïdor de facultats especials, sovint sobrenaturals, i com a objecte de supersticions diverses L’exaltació de la bogeria, que sembla provenir de les saturnals saturnal romanes i de la creença en una època de capgirament de les jerarquies socials edat d’or, sembla palesa en costums com els de la diada dels Innocents o els del Carnestoltes Als Països Catalans hom elegia un personatge que era anomenat abat, bisbe, papa o rei dels boigs , les atribucions del qual consistien a organitzar les farses populars La festa dels boigs havia…
llibres Sibil·lins
Mitologia
Reculls d’oracles, dels temps de Tarquini el Superb, que els havia adquirits, segons el rumor, de la sibil·la de Cumes.
Bé que escrits en grec, en un estil enigmàtic, i relacionats amb la sibilla i el culte d’Apollo, sembla que cal cercar-ne l’origen a Etrúria, on trobem d’altres llibres semblants, nascuts d’antigues tradicions orals i tardanament compilats Al s III aC l’hegemonia dels factors grecs els degué fer canviar de nom Eren consultats per sacerdots especialitzats, a fi de trobar-hi remeis, en circumstàncies crítiques Hom els guardava a Roma, al temple de Júpiter Capitolí, tancats dins un estoig de pedra Foren destruïts en l’incendi del Capitoli, el 83 aC, però el senat n'havia fet aplegar un altre…
mentida
Psicologia
Acció de manifestar quelcom que no respon a la veritat.
Hom sol entendre la mentida com a fruit d’una expressa intenció d’amagar la veritat, i és en aquest sentit que hom en diu mentida integral , referida a subjectes d’una intelligència i un estat psíquic normals i objecte propi de qualificació moral Tanmateix, la mentida és sovint resultant d’incidències i de determinacions morboses o patològiques, i aleshores ha d’ésser contraposada no tant a la veritat com a la sinceritat, i la intenció d’amagar la veritat no pot ésser prou minvada Entre els diversos factors, personals o socials, que incideixen en el fet de la mentida cal destacar la capacitat…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina