Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
supletori
Dit de l’aparell telefònic connectat a un de principal.
dret supletori
Dret
Conjunt de normes jurídiques establertes amb la finalitat de donar una solució als problemes no prevists per les disposicions preferentment aplicables.
En el dret civil català tradicional, a manca de disposicions dels organismes legislatius del Principat, les causes s’havien de decidir per les disposicions del dret canònic i, a manca d’aquestes, per les del dret civil o dret romà i doctrina dels doctors Per la vigent compilació, en allò que aquesta no preveu, són aplicats els preceptes del Codi Civil espanyol que no s’oposin als principis generals, que informen l’ordenament jurídic català i com a dret supletori regeix el costum local i, si no n'hi ha, els principis generals de dret
Exposició sobre el dret supletori vigent a Catalunya elaborada per Joan de Balle i altres juristes
Exposició sobre el dret supletori vigent a Catalunya elaborada per Joan de Balle i altres juristes, considerada el punt de partença de la defensa del dret civil català
costums i privilegis de la Vall d’Aran
Dret català
Conjunt de costums pels quals els aranesos s’han regit durant segles.
No foren escrits fins que en el privilegi reial de la Querimònia 1313 obtingueren confirmació de les llibertats, les franqueses, les immunitats i els costums respectats pels reis predecessors, privilegis confirmats per Alfons III el 1325 Aquest dret consuetudinari havia rebut la influència del dels territoris pirinencs veïns Pere III, que el 1337 moderà algun dels costums sobre danys causats per animals, el 1352 confirmà les consuetuds araneses en matèria de dret successori i patrimonial del matrimoni Per una provisió reial del 1595, les Constitucions de Catalunya foren declarades dret …
registre civil
Dret civil
Registre on consta d’una manera oficial l’existència, l’estat civil, etc, dels ciutadans.
A l’Estat espanyol fou creat, el 1870, aquest instrument públic on és recollit tot el que es refereix al naixement, la filiació, els noms i els cognoms, l’emancipació, la nacionalitat, el veïnatge, el matrimoni, l’absència i la defunció La seva oficina ordinària és el jutjat i comprèn totes les persones de la pròpia demarcació N'existeixen un de supletori a càrrec de la direcció general i d’altres de provisionals als consolats
Breviari d’Alaric
Història del dret
Recopilació de lleis, coneguda també com a Lex Romana Wisigothorum, promulgada per Alaric II els darrers temps del reialme gòtic a les Gàl·lies, en una assemblea reunida a Adouris (actual Aira, a Gascunya) l’any 506, les còpies del qual són subscrites pel canceller Anià.
És una compilació de texts seleccionats del dret romà del Baix Imperi i escollits d'acord amb llur idoneïtat a les noves circumstàncies polítiques i socials del moment Cada fragment va acompanyat d’una Interpretatio , glossa que pretén d’aclarir el sentit del text originari, bé que manta vegada el deforma a causa de la diferent mentalitat dels juristes de l’època Anà destinat, en opinió comuna, a regir la població romana resident als territoris de la Gàllia i d’Hispània integrats en el regne visigòtic Però, actualment, certs autors creuen en la possibilitat d’una vigència general…
dret romà
Dret
Dret romà
Conjunt de regles que presidiren les relacions jurídiques del poble romà en les diferents èpoques de la seva història.
Experimentà diverses fases de desenvolupament Primerament hi hagué la fase del ius civile , des de la fundació de Roma, l’any 714 aC, fins a la segona guerra púnica l’any 201 aC és l’època de l’estat ciutat, i el dret té unes característiques simples i un caràcter rígid i consuetudinari Posteriorment sorgí el ius gentium , l’any 201 aC, el qual perdurà fins a la mort d’Alexandre Sever l’any 235 dC és un dret regulador del comerç dels romans enfront dels estrangers i dels esclaus, on la llei té un paper secundari Finalment aparegué el ius hellenicoromà o bizantí, l’any 235, que es mantingué…
recambró
Construcció i obres públiques
Peça petita, generalment contigua a una cambra, destinada a lavabo, a dormitori supletori, etc.
Las Siete Partidas
Història del dret
Codi jurídic, elaborat sota la direcció del rei de Castella Alfons X el Savi, i que comprèn set llibres o partidas anomenats Libro de las Leyes o Fuero de las Leyes
.
Es tracta d’una àmplia enciclopèdia del dret, sobre tota classe de matèries jurídiques, així com sobre fonaments filosòfics, morals i històrics de cadascuna de les institucions Inspirades en les fonts del dret romà i del dret canònic i en els texts dels romanistes i canonistes estrangers, Las Partidas foren un important instrument de la penetració del dret romà a la península Ibèrica, i potser en recollir el dret castellà i fusionar-lo amb elles es formà el dret territorial de Castella La iniciativa de fer aquesta magna obra es degué a Ferran III, el qual començà a escriure el llibre anomenat…
dret canònic
Dret
Dret canònic
Conjunt de normes jurídiques dictades per l’autoritat eclesiàstica amb potestat legislativa, que regulen l’organització de l’Església, les relacions dels fidels amb la jerarquia i determinen els drets i deures dels fidels i dels ministres del culte.
El seu desenvolupament es produí a partir del segle XIII, fonamentant-se en el dret romà, i culminà en el Corpus Iuris Canonici La reunió de grans concilis com el de Trento i el creixement de l’activitat legislativa obligà a una reestructuració i sistematització, que prengué cos amb el Codi de dret canònic El codi vigent actualment fou elaborat per una comissió nomenada per Joan XXIII el 28 de març de 1963, després de la primera sessió del concili II del Vaticà Continuada la tasca per Pau VI, el nou codi fou aprovat per Joan Pau II el 25 de gener de 1983 Consta de 1753 cànons i recull les…