Resultats de la cerca

La glàndula suprarenal té funcions molt diferenciades, ja que a la pràctica actua, bàsicament, com dos òrgans distints que produeixen substàncies hormonals amb activitat netament diferenciada i que tenen una regulació totalment distinta Per tant, fisiològicament hom considera per separat l’ escorça suprarenal , la funció de la qual és elaborar hormones esteroides, de tipus mineralocorticoides, glucocorticoides i andrògens, i la medulla suprarenal , la missió de la qual és elaborar catecolamines, de les quals les més destacades són l’adrenalina i la noradrenalina

És anomenada hiperaldosteronisme la producció exagerada de la principal hormona mineralocorticoide, l’aldosterona, l’origen de la qual pot ésser molt variat i que es caracteritza perquè provoca una hipertensió arterial Hom diferencia diversos tipus de l’alteració segons l’origen que presenta Bàsicament, s’estableix l’hiperaldosteronisme primari i l’hiperaldosteronisme secundari L’ hiperaldosteronisme primari és degut a una producció exagerada d’aldosterona provocada per un trastorn localitzat en les mateixes glàndules suprarenals Així, l’origen de l’alteració pot ésser un tumor…

Es caracteritza per hipertensió arterial, hipopotassèmia i alcalosi, amb les manifestacions pròpies d’aquests trastorns cefalees, mareigs, palpitacions, alteracions de l’equilibri corporal, poliúria, polidípsia, debilitat muscular i alteracions neurològiques diverses Pel que fa a l’origen, hom distingeix l' hiperaldosteronisme primari , degut a una producció excessiva d’aldosterona provocada per un trastorn localitzat a les glàndules suprarenals mateixes, com és el cas d’un adenoma de suprarenal —la causa més habitual i que també és anomenada síndrome de Conn —, o a una…

La realització de manera sistemàtica d’exploracions abdominals mitjançant tècniques d’imatge ecografia, TAC, ressonància magnètica nuclear per a l’estudi de diversos quadres clínics comporta la troballa casual de lesions suprarenals no sospitades El problema que es planteja és determinar la naturalesa d’aquestes lesions i la seva transcendència Prop del 90% dels incidentalomes són benignes i corresponen a adenomes suprarenals, mielolipomes, quists, etc que no necessiten cap tractament En qualsevol cas, la possibilitat de l’existència d’un carcinoma o de lesions…

La feminització, normal en la dona, és anormal si es produeix en l’home tal com succeeix en presència de certs tumors de les glàndules suprarenals

És anomenada insuficiència suprarenal crònica secundària una fallada de la funció suprarenal deguda al patiment de malalties que inhibeixin la producció d’ACTH —l’hormona hipofisial estimulant de les glàndules suprarenals— o bé consegüent a la utilització prolongada de fàrmacs amb propietats glucocorticoides, que origina símptomes com ara cansament, hipotensió arterial i trastorns gastrointestinals L’origen de l’alteració pot ésser variat, perquè la producció d’ACTH es pot veure reduïda a causa del desenvolupament d’un tumor que destrueixi la hipòfisi —com ara un adenoma o un…

El seu esquelet i les seves particularitats estructurals es retroben en nombrosos esteroides naturals molts amb propietats hormonals, aïllats principalment, adés de la zona cortical de les glàndules suprarenals, adés del corpus luteus , de la placenta o de l’orina de mamífers femella prenys

Treballà al Guy's Hospital de Londres És conegut per la seva descripció de l’anèmia perniciosa 1849 i l’estudi de les malalties de les glàndules suprarenals 1855, bàsic per al desenvolupament de l’endocrinologia moderna Amb el seu nom és coneguda la insuficiència crònica suprarenal malaltia d'Addison

Establí que l’origen de les fibres simpàtiques es troba a la medulla, fou el primer a demostrar que es pot provocar artificialment epilèpsia en animals i definí la síndrome originada per l’hemisecció de la medulla espinal En el camp de l’endocrinologia estudià les glàndules suprarenals i suggerí l’ús d’extrets de testicles per a afavorir el rejoveniment en humans

És autor d’estudis bàsics sobre la fisiologia del pàncrees que el portaren, juntament amb CH Best i J Macleod, al descobriment de la insulina 1921, pels quals estudis li fou atorgat el premi Nobel de medicina 1923, que compartí amb Macleod Professor a la Universitat de Toronto, féu estudis experimentals sobre el càncer, la fisiologia de les càpsules suprarenals i la silicosi