Resultats de la cerca

El mot àrab qur'ān prové de la rel siríaca qryn , que significa recitació salmòdica, lectura en veu alta, predicació És anomenat, també, furqān discriminació entre el bé i el mal, ḏikr amonestació, hudā guia, etc El text àrab actual de l’Alcorà és el resultat d’una llarga i conscienciosa elaboració El ductus consonàntic del text fou precisat a l’època d’'Uṯman 644-655 la seva vocalització, però, és posterior Consta de 114 sures o capítols, ordenades segons llur dimensió, llevat la primera sura fātiha la que obre el Llibre Cada sura conté un nombre de versicles ayāt , que…

Fill d’una família rica i molt influent al país, fou deportat a Bagdad, acusat d’haver participat, amb un grup de babistes, en un atemptat contra el xa 1852 El 1863 es presentà com el salvador anunciat pel Bāb i s’enfrontà amb Yahyà Nūrī, germà seu, el qual havia estat designat successor pel mateix Bāb Bahā Allāh aconseguí nombrosos adeptes, i a partir d’ell el babisme prengué el nom de bahaisme Els desordres politicoreligiosos que provocaren les seves doctrines motivaren que fos enviat a Istanbul i a Edirne 1864, i més tard a ‘Akkō, on morí En un període de 30 anys publicà un centenar de…

A diferència de la música de l’Àfrica negra, la cultura musical de l’Àfrica musulmana ha de ser analitzada en els plans tradicional folklòric i culte, i també religiós i popular originada per l’aculturació urbana i la influència d’altres cultures musicals D’aquests factors es desprèn que la configuració musical de l’Àfrica musulmana actual és fruit de la simbiosi de les cultures berber, àrab s’inclouen les aportacions perses, andalusina, turca i sefardita A tot això cal afegir la influència occidental, sobretot des del segle XIX Marc històric i antropològic L’any 1000 aC, després d’un període…

Religió catòlica El 2015 va ser, per a l'Església catòlica, l'any de la confirmació de les dues línies principals que estan marcant el pontificat del papa Francesc la crítica a la pobresa i la desigualtat social, i la reforma de la cúria romana Altres temes secundaris, però no per això menys importants per al bisbe de Roma, van ser els seus esforços de mediació política i diplomàtica, la crítica al drama de la immigració, la seva crida d'auxili als cristians perseguits al món i la seva atenció a la naturalesa i al medi ambient Precisament aquest darrer aspecte va ser el protagonista de la…

Principals ciutats i densitat de població als Països Catalans, 1787 La demografia dels Països Catalans experimentà una transformació transcendental al segle XVIII va superar el sostre demogràfic que, fins aleshores, li imposaven les estructures de l’antic règim En termes numèrics, això vol dir que, entre els anys 1717 i 1787, Catalunya va passar d’uns 600 000 habitants a prop d’l 000 000, mentre que el País Valencià, que partia de la xifra d’uns 400 000, arribà als 800 000 Mallorca i Eivissa, de tenir en total poc més de 100 000 persones cap al 1667, van passar a tenir-ne a l’entorn de 150…

Una visió exterior La franja oriental de la Península Ibèrica i l’arxipèlag balear, on fa una mica més de mil anys començà a formar-se i a difondre’s, de nord a sud, la cultura catalana, són terres típicament mediterrànies La Mediterrània és una mar entre terres, com l’anomenaren els llatins terres aspres i muntanyoses, afaiçonades pel seu clima característic, sec i càlid a l’estiu cosa que el fa tan atractiu per a milers de turistes europeus, suau i sec a l’hivern, torrencialment plujós a la tardor i, una mica menys, a la primavera Són terres de contrastos forts i de canvis sobtats, al llarg…

La dimensió sagrada “Si anessis a voltar pel món podries trobar ciutats sense muralles, sense escriptura, sense rei, sense cases, sense moneda, sense gimnasos ni teatres, però mai ningú no ha trobat cap ciutat sense temples ni déus”, escrivia Plutarc, historiador grec del segle I dC Les seves paraules encara són subscrites avui pels estudiosos dels pobles primitius i dels pobles antics, però bé que tothom està d’acord en aquest punt no és fàcil dir en què consisteix la religió És indubtable, però, que a la base de qualsevol fenomen religiós hi ha la creença en una relació que s’estableix…