Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
túrdids
Ornitologia
Família d’ocells de l’ordre dels passeriformes, d’11 a 30 cm, que tenen 10 rèmiges primàries a cada ala i 12 rectrius a la cua; llurs potes són robustes i més adaptades a saltar que a agafar-se a les branques, i els tarsos no són recoberts d’escates; fan el niu descobert, en forma de copa, i els immaturs tenen el plomatge fosc, amb taques clares a les parts superiors, i clar amb taques fosques a les inferiors.
S'alimenten principalment d’insectes, a més de fruita, baies i cucs Gairebé tots són excellents cantaires Comprèn 305 espècies, repartides entre 45 gèneres, alguns dels més importants dels quals són Turdus, Monticola, Oenanthe, Phoenicurus, Saxicola, Erithacus i Luscinia Habiten arreu del món, llevat de les zones polars i la Polinèsia El 1862 foren introduïts amb èxit a Nova Zelanda la merla i el tord
Els tords i afins
La família dels tords o túrdids marca una de les fites de l’ordre dels passeriformes i, àdhuc, de tota l’omitofauna, pel que fa a l’excellència del cant d’algunes de les seves espècies que, com en el rossinyol i en la merla, atenyen el més alt grau de perfecció Els túrdids són ocells de mida mitjana o petita, entre els quals predomina el plomatge discret, i dels quals es coneixen 300 espècies aplegades en 45 gèneres, presents en tots els continents Els representants d’aquesta família a les terres catalanes poden diferenciar-se en dos grups els del gènere Turdus o tords genuïns, amb la merla,…
Els papamosques
Els papamosques muscicàpids, ja esmentats, comprenen una extensa família euroasiàtica i africana, integrada per centenars d’espècies i desenes de gèneres, que per a determinats sistemàtics constituiria una superfamília que inclouria els túrdids i els sílvids Com dèiem, el tret que millor caracteritza el papamosques i el mastegataxtes, a part el bec ample i amb pèls o vibrisses a les comisures, és la caça d’insectes a l’aguait, des d’una perxa, d’on volen per atrapar la presa
còlit
© Craig Nash
Ornitologia
Nom donat a diverses espècies del gènere Oenanthe, de la família dels túrdids.
Són ocells d’uns 15 cm de llargada, plomatge suau, cap arrodonit, bec recte i fi, i cua que al damunt presenta un dibuix característic d’una T negra i invertida sobre fons blanc Sedentaris, sovintegen en els paratges rocallosos, els camps llaurats i els erms Canten molt bé i nien en forats El còlit gris O oenanthe mascle té el dors de color gris blavós i les ales negres El còlit ros O hispanica , que, com l’anterior, és comú a la península Ibèrica, té el plomatge del dors ocraci i les ales també negres Molt semblant a aquests és la merla de cua blanca O leucura , de plomatge totalment…
Cotxa fumada
La cotxa fumada Phoenicurus ochruros és un ocell del grup dels túrdids, principalment de muntanya, el nom del qual alludeix al to més fosc del plomatge en relació amb la cotxa cua-roja P phoenicurus Caracteritza la cotxa fumada el color vermellós de la cua i el carpó el mascle a l’esquerra, de plomatge molt fosc, gairebé negre, té a més una taca blanca sobre les ales És un ocell petit de 12 a 14 cm, que es pot veure en terrenys oberts, pedregosos i entre ruïnes, fins als cims més alts dels Pirineus Marisa Bendala L’àrea de distribució de la cotxa fumada com a nidificadora…
cotxa blava
Carles Pastor (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes El mascle té el pit d’un blau lluent a la primavera i de color blanquinós a la tardor Nia al nord i al centre d’Europa
cotxa cua-roja
Stephen Moores (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes Té la cua rogenca, però el pit és de color castany Viu pels voltants dels pobles i nia en forats de parets o també als arbres
cotxa fumada
anis iNaturalist (cc-by-4.0)
Ornitologia
Moixó de la família dels túrdids d’uns 15 cm de longitud, bec curt i tarsos llargs i prims.
És una espècie de distribució euroasiàtica, que s’alimenta principalment d’insectes Té la cua rogenca, i les parts inferiors del cos i la interior de les ales, negroses Viu als nuclis urbans, on nia als forats de les parets fent servir herba i molsa
Els passeriformes: moixons
El grup dels passeriformes reuneix els ocells coneguts amb el nom de moixons, que constitueixen aproximadament un 60% dels ocells vivents, n’és una característica general l’estructura de les potes, que els permet agafar-se als troncs, i que és visible a la fotografia del tallarol capnegre Sylvia melanocephala , a dalt En moltes espècies és notable el grau de gregarisme, que poden illustrar molt bé les orenetes, com l’oreneta cuablanca Delichon urbica de la fotografia de baix Marcella Chinchilla i Antoni Agelet Arribem al darrer ordre en què es divideix la classe dels ocells Aquesta última…