Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
taxodiàcies
Sequoia (Sequoiadendron giganteum)
© Laura Martínez Ajona
Botànica
Família de pinals integrada per arbres sovint enormes, de fulles aciculars, esquamiformes o en forma d’alena, arranjades en hèlix, de flors masculines estrobiliformes, solitàries o en grups, i de cons lignificats, amb esquames seminíferes, que duen de 2 a 9 llavors, i amb esquames tectrius.
Comprèn unes 20 espècies, quasi totes de l’hemisferi nord Pertanyen a aquesta família la criptomèria Cryptomeria japonica , la sequoia Sequoia sempervirens i Sequoiadendron giganteum i el taxodi Taxodium sp
pinals
Botànica
Ordre de coníferes constituït per plantes llenyoses resiníferes i de ramificació monopòdica.
Comprèn les famílies de les araucariàcies, de les cupressàcies, de les pinàcies, de les podocarpàcies i de les taxodiàcies
criptomèria
Botànica
Jardineria
Arbre perennifoli, de la família de les taxodiàcies, procedent del Japó i de la Xina.
Té forma piramidal, branques verticillades i fulles linears Ateny una alçària de 50 m És plantat com a arbre ornamental en jardins
sequoia
Sequoia
© C.I.C-Moià
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les taxodiàcies, que fa fins a 90 m d’alçària, de fulles cucul·lades i acuminades, arranjades en hèlix, de flors masculines terminals i de cons ovoides.
Es fa a la Sierra Nevada de Califòrnia, i és plantada de vegades en jardins
taxodi
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbres caducifolis, de la família de les taxodiàcies, amb els branquillons caducs, de fulles linears i disposades en un mateix pla, de flors masculines agrupades en raïms i de cons arrodonits.
Habiten aiguamolls i tenen arrels respiratòries Comprèn unes poques espècies de Mèxic i el S dels EUA, de les quals Tdistichum és plantada de vegades en jardins
sequoia
Sequoia
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Arbre perennifoli, de la família de les taxodiàcies, que ateny fins a 100 m d’alçària, de fulles linears, disposades en un sol pla, de flors masculines en petits grups i envoltades d’esquames, i de cons ovoides.
Habita la Serralada Litoral de Califòrnia, i esporàdicament és plantada en jardins
La flora i el poblament vegetal de les selves temperades
L’ample ventall de les coníferes Els boscos característics de les selves temperades són les laurisilves, selves formades majoritàriament per arbres perennifolis, de fulla verda brillant i coriàcia semblant a la fulla dels arbres de les selves tropicals, però també hi ha selves formades majoritàriament per coníferes, i selves mixtes d’espècies perennifòlies, caducifòlies i coníferes Les coníferes, en efecte, són abundants a les selves temperades, a diferència del que passa a les selves tropicals En tot cas, totes les selves temperades comparteixen un origen comú remot, arctoterciari, que…
Els cormòfits fòssils
L’evolució dels vegetals al llarg dels temps geològics De la mateixa manera que hom pot atribuir els estrats a períodes diferents segons que la fauna fòssil que contenen sigui més o menys evolucionada, també poden datar-se els estrats i assignar-los una determinada antiguitat a partir dels vegetals fòssils que hi apareixen Per similitud amb les tradicionals eres geològiques establertes segons les restes fòssils d’animals que contenen les capes, la història del nostre planeta, tenint en compte l’evolució dels vegetals que l’han poblat, es pot dividir en les tres grans eres El Paleofític era…
Els coniferofitins: coníferes i gingkos
Tot i ser un grup evolutiu arcaic, avui dia en clara recessió, els coniferofitins tenen els rècords d’alçada i de longevitat del regne vegetal, com és el cas de les sequoies Sequoiadendron giganteum de la Sierra Nevada californiana, que veiem a la fotografia molts d’aquests arbres tenen més de 100 m d’alçada Aquesta espècie és molt resistent però, en canvi, el sistema de dispersió és lent perquè les primeres llavors no es fan fins als voltants dels 150 anys Viu en un clima d’hiverns temperats però resisteix bé les baixes temperatures Per això hom el troba de tant en tant cultivat a Europa…