Resultats de la cerca

Se celebra la segona volta de les eleccions presidencials franceses, de les quals han restat apartats en la primera volta els dos grans partits tradicionals des de la fi de la Segona Guerra Mundial el Partit Socialista i la Unió per la Majoria Presidencial S’enfronten la candidata de l’ultradretà Front Nacional, Marine Le Pen, i l’independent Emmanuel Macron, que ha format el nou partit En Marche Macron s’imposa clarament a Le Pen pel 66,06% dels vots contra el 38,94% L’abstenció, però, és la més alta des del 1969 25% El 14 de maig, Macron és investit president i, el 15, assumeix el càrrec de…

Enginyer industrial, després de llicenciar-se anà als Estats Units 1955-58, on fou professor a la Universitat de Nova York Membre fundador i vicepresident del Banc Industrial de Catalunya , fou president i conseller de nombroses empreses i associacions internacionals Infraestructures, SA, Kolster Ibérica, Emerson Electrónica, Cecsa, Bedaux Española, CASA 1971, Associació Aeronàutica d’Europa, Túneles del Tibidabo SA, etc Fou alcalde de Barcelona del 1973 al 1975, succeint Josep Maria de Porcioles , i durant el seu mandat es creà l’Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona 1974 El seu…

Dos anys després d’arribar a la presidència, amb el suport d’una coalició heterogènia, Macky Sall va perdre les eleccions locals al final de juny, derrota que va ser interpretada com una desaprovació de la seva gestió En localitats importants, com Dakar, Ziguinchor i Sant-Louis, els candidats de l’aliança presidencial Benno Bokk Yakaar van ser escombrats En una de les comunes de Dakar, Grand-Yoff, la primera ministra Aminata Touré va perdre davant l’alcalde de la capital, el socialista Khalifa Sall, una figura emergent La derrota li va costar el càrrec, perquè el…

En un any preelectoral, el president Amadou Toumani Touré, en el poder des del 2002, va designar Cissé Mariam Kaïdama com a primera dona cap del Govern, en subs-titució de Modibo Sidibé, i va impulsar una reforma de la Constitució, els treballs de la qual van començar a l’agost De cara a les eleccions, previstes per a l’abril del 2012, els polítics dels diversos partits que donen suport a Toumani Touré es van disputar el favor del president, que els garanteix la victòria en la pràctica Entre els més ben situats per a arribar a la presidència, destaquen el matemàtic Dioncounda Traoré, líder de…

El president José Eduardo dos Santos i el seu partit, el Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola MPLA, en el poder des de la independència de Portugal, el 1975, van mantenir la seva hegemonia en vèncer en les eleccions legislatives, celebrades el 31 d'agost En la consulta, l'MPLA va obtenir la majoria absoluta, amb 175 dels 220 escons del Parlament La Unió Nacional per a la Independència Total d'Angola UNITA es va consolidar com a primera força de l'oposició, amb 32 escons D'acord amb la nova Constitució del 2010, el Parlament va designar president de la república el cap de la formació…

El nou Govern que va sorgir de les eleccions legislatives l’octubre del 2013 es va constituir a principi d’any L’executiu, una coalició de centreesquerra formada per tres partits –socialdemòcrates, democratacristians i el moviment ANO, sigla en txec d’Acció de Ciutadans Insatisfets–, l’encapçalava el primer ministre, Bohuslav Sobotka El nomenament del nou govern va tancar un període d’inestabilitat política important, que havia sacsejat el país el 2013, després de la dimissió de l’anterior executiu Petr Nečas, esquitxat per un escàndol de corrupció, i que va ser succeït per un Govern …

Les eleccions presidencials i legislatives van ocupar l’agenda política de gairebé la primera meitat de l’any, mentre que en el segon semestre l’atenció general es va centrar en el canvi de govern i en les primeres aplicacions del programa del nou president La campanya electoral va mostrar un pa-norama polític amb un sistema de partits força debilitat i una gran competència entre un ventall de cinc figures polítiques amb possibilitats semblants de guanyar en la carrera presidencial En la primera volta, celebrada el 10 d’abril, va quedar en primer lloc Ollanta Humala 32%, seguit per Keiko…

La lluita contra la corrupció va marcar tota l'agenda política a Romania durant gran part de l'any Es van succeir les dimissions d'alts càrrecs del Govern i la detenció d'empresaris i polítics de primer nivell, entre les quals cal esmentar al març la del ministre de Finances, acusat de corrupció per tràfic d'influències per haver acceptat un suborn quan era alcalde de la ciutat de Slatina Al maig, el ministre romanès de Desenvolupament Regional va dimitir després de ser condemnat per frau electoral Al mes de juny, la Fiscalia Anticorrupció romanesa va obrir una investigació al primer ministre…