Resultats de la cerca

Característiques de grup Els embiòpters o teixidors, són insectes de dimensions mitjanes, tegument fi i tou, i normalment de colors marronosos Són mal voladors, i generalment viuen, en condicions càlides i humides, sota les pedres o les escorces, dins de túnels revestits de fils sedosos que teixeixen ells mateixos Tenen un dimorfisme sexual molt accentuat les femelles no tenen ales mentre que els mascles són alats i atrets per la llum Teixidors és el nom amb què hom coneix, en diferents llengües europees, els representants d’aquest ordre dels embiòpters "web spinners…

S’inicià amb un préstec concedit per l’ajuntament i amb aportacions dels obrers mateixos arribà a ocupar 200 persones i en sostenia, amb subsidis, 700 en desocupació forçosa Assolí de sobreviure a la repressió de les associacions obreres per Espartero 1842-43, tot i la seva vinculació a l’ Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera Durant la crisi econòmica del 1848 fou cedida a uns particulars

El centre directiu romangué a Valls, on publicà El Tejedor Altres seccions importants, a més de Valls, foren la de Barcelona Centre Federal dels Teixidors a Mà, encapçalat per Antoni Guisart i la de Reus Societat de Mútua Protecció de Teixidors a Mà de la Vila de Reus, amb Marià Grases i Josep Ferrando Malgrat un cert moderantisme i prorepublicanisme, el 1872 hom acceptà la seva fusió amb Les Tres Classes de Vapor i el posterior ingrés en la Unió Manufacturera

Ordenances dels teixidors de llana promulgades al juny del 1317

Creació de la Companyia Fabril de Teixidors de Cotó de Barcelona, fàbrica cooperativa impulsada per l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera

Espartero en decretà la dissolució 1841, ordre que no fou aplicada fins després de l’enderrocament de la Ciutadella, a la fi del mateix any Gràcies, tanmateix, a la intervenció de l’ajuntament barceloní, el governador reconegué 1842 la societat, amb el nom nou de Societat de Protecció de Barcelona i sota certs condicionaments gestió econòmica pública, reunions anunciades prèviament a l’autoritat La concessió d’un préstec per part de la diputació permeté als obrers la construcció d’una fàbrica cooperativa 1842 El mateix any, arran de la sufocació del moviment revolucionari en el qual havien…

Adherida al Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona, era, de molt, el més important dels sindicats del seu temps, amb força organitzada als principals centres fabrils de Catalunya Barcelona, Sallent Bages, Vilanova i la Geltrú, Manlleu, Manresa, Mataró, Centelles, etc Sota la direcció de Climent Bové, Joan Vidal, Josep Bragulat, Tomàs Valls, Eudald Xuriguera i d’altres, Les Tres Classes participaren activament en el Congrés Obrer de Barcelona 1870 i s’adheriren a l’AIT 1871 Aquest mateix any es federaren amb la Societat de Teixidors a Mà per formar la Unió Manufacturera Suspesa…

Dins la fabricació drapera tradicional constituïa l’element obrer agremiat, puix que bo i essent propietari del seu teler i les altres eines de treball, la primera matèria li era fornida pel paraire, el qual a més li recollia la peça un cop teixida per donar-li l’aprest i posar-la a la venda A la ruralia les diferències entre paraire i teixidor eren més reduïdes, i ambdues funcions s’arribaven a fondre en la mateixa persona A les ciutats els gremis de teixidors s’organitzaren el darrer terç del s XIV així a València 1373, 1392, Vilafranca del Penedès 1374, Barcelona 1386, 1394 i…

A diferència dels teixidors de llana, eren menestrals independents, si bé la indústria del lli no tingué al Principat la mateixa difusió que la draperia A Barcelona, el gremi de teixidors de lli i de cotó fou creat al s XIV ordinacions del 1325 i el 1394 i rebé nombroses disposicions i privilegis durant els s XV 1402, 1466, XVI 1550, 1599 i XVII 1662-69 Durant el XVIII el gremi mantingué la seva cohesió interna, però sense participar gaire de l’embranzida econòmica de la centúria Al Principat hi hagué gremis de teixidors de llana i de lli Igualada,…

Fou un dels organitzadors de l’Associació de Teixidors de Barcelona 1840, i impulsà i presidí una primera junta, amb representants de diferents oficis 1841 També presidí la Societat Protectora dels Teixidors del Cotó del Principat 1841-42 Intervingué en l’alçament contra Espartero del novembre del 1842 i després en la revolta de la Jamància setembre-novembre del 1843, i hagué de fugir a França