Resultats de la cerca
Es mostren 343 resultats
bitematisme
Música
Presència, dins d’un mateix moviment, de dues entitats temàtiques diferenciades.
Tradicionalment s’ha aplicat aquest terme a la forma sonata , que, per regla general, consta d’un tema o grup temàtic principal, en el to de la tònica, i d’un tema o grup temàtic secundari, que pot contrastar amb el primer i que es presenta en un altre to, habitualment el de la dominant
Gabriel Amat i Pagès
Arquitectura
Pintura
Arquitecte i aquarel·lista.
Cultiva el virtuosisme, aplicat a temàtiques de paisatge i sobretot de vistes del port de Barcelona, sovint en grans formats
alternança
Lingüística i sociolingüística
Fenomen morfològic que consisteix en la permutació d’elements fonològics en mots que pertanyen a la mateixa sèrie, grup o categoria morfosintàctica.
Aquestes permutacions es classifiquen sovint en temàtiques llatí, eo/ivi i més generalment en consonàntiques i vocàliques aquestes són subdividides en quantitatives, qualitatives i accentuals, si les modificacions afecten la quantitat fonemàtica, els mateixos fonemes i la intensitat, respectivament per exemple llatí, věnit/vēnit català, canto/canta fugi/fugí
Greenfira
Golf
Fira de promoció del golf i del pitch-and-putt organitzada a Sabadell.
Se celebrà a l’abril del 2009 al recinte de Fira Sabadell durant tres dies S’hi podien trobar una cinquantena d’estands que informaven sobre camps de golf, clubs i escoles de golf, federacions, botigues de material de golf, organitzadors de circuits, i un simulador de golf, entre altres temàtiques
Acadèmia Calassància
Entitat fundada el 1888 per Eduard Llanas, amb un grup d’antics alumnes dels Escolapis de Sant Antoni de Barcelona.
L’objectiu específic que perseguia era formar joves, sobretot universitaris, per al periodisme, la càtedra, la tribuna oratòria segons els ensenyaments de Lleó XIII Posteriorment foren creades diverses seccions temàtiques Donà suport al Centre Obrer Calassanci, amb seu als Escolapis de Sant Antoni Publicà la revista Academia Calasancia S'extingí el 1930
René Block
Història
Art
Historiador de l’art alemany.
Galerista a Berlín des del 1964, presentà treballs d’artistes com Richter o Beuys, així com exposicions temàtiques sobre aspectes socials i polítics que determinen la implicació social de l’entorn artístic berlinès dels anys seixanta, com és el cas de la mostra “Homenatge a Berlín” Posteriorment, dirigí la Kunsthalle Museum Fridericianum de Kassel des de l’any 1997
Andreu Avel·lí Blasco i Esteva
Dret
Jurista.
Entre el 1999 i el 2003 fou vicerector de projectes i relacions internacionals de la Universitat de les Illes Balears, de la qual és rector des del 2003 Especialista en dret públic, principalment en temàtiques d’ordenació del territori i urbanisme Ha treballat també en les àrees de dret autonòmic de les Illes Balears i del dret del turisme
Antoni Costa i Ramon
Historiografia catalana
Historiador.
Des de jove s’interessà pel món cultural, malgrat que estudià per a pèrit industrial Des d’un punt de vista temàtic i cronològic, fou un exemple típic d’investigador local, coneixedor del medi objecte de les seves recerques i reflexions Entre les temàtiques que li interessaren destaquen la història urbana de la ciutat d’Eivissa a l’Edat Mitjana i a l’Edat Moderna la geografia de la ciutat d’Eivissa la construcció naval eivissenca, qüestió que el dugué a escriure’n diversos articles en la revista Ibiza i a convertir-se en el primer especialista en aquesta matèria que treballà als…
filosofies de la sospita
Filosofia
Terme genèric que designa les filosofies de Marx, Nietzsche i Freud.
Malgrat les evidents diferències temàtiques, hom les ha agrupades pel seu antiidealisme comú Totes elles tenen com a nucli central la crítica dels “ídols” de la tradició metafísica i racionalista d’Occident Així, Marx questionaria el predomini de les nocions ideològiques sobre els condicionaments objectius, Freud la noció tradicional de personalitat fonamentada en la consciència i Nietzsche la noció mateixa de veritat
Maria Barceló i Crespí
Historiografia
Historiadora.
Professora titular d’història medieval de la Universitat de les Illes Balears Fou degana de la facultat de filosofia i lletres de la UIB És acadèmica numeraria de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, Heràldics i Històrics Ha tractat les temàtiques de Mallorca a l’època de Ferran el Catòlic i aspectes socioeconòmics i de la vida quotidiana de la Ciutat de Palma i de la Part Forana de Mallorca
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina